MEDI AMBIENT

La Generalitat fixa cabals ecològics als rius per garantir uns mínims d’aigua

L’ACA podrà sancionar empreses hidroelèctriques i regants que els incompleixin

Els rius catalans de les conques internes tindran per primer cop uns cabals mínims d’aigua fixats per llei que s’hauran de respectar sempre per garantir el bon funcionament dels ecosistemes. La mesura, llargament demandada pels col·lectius ecologistes, s’implantarà progressivament els pròxims dos anys i començarà aquest 1 de juny en alguns trams del sistema del Ter-Llobregat, la Muga i el Foix, segons va anunciar ahir l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). “Es farà en dues fases: el 2018 s’implantaran cabals ecològics en un 50% dels rius de les conques internes que tenen algun tipus de protecció ambiental i, a la resta, fins al 2020”, va explicar ahir el director de l’ACA, Jordi Agustí. L’objectiu és que en l’horitzó del 2020 a tots els rius de les conques internes -les que gestiona la Generalitat- s’hagi de respectar un nivell mínim d’aigua constant als rius.

La nova norma preveu sancions en cas d’incompliment per part dels que fan un aprofitament de l’aigua del riu -principalment empreses hidroelèctriques i també regants, entre d’altres-. L’ACA ha obert un “procés de concertació” amb els usuaris per trobar solucions. S’ha proposat, per exemple, deixar que empreses hidroelèctriques prenguin més cabal del riu a l’estiu per compensar si a l’hivern -que normalment estan més secs- han de desembassar més aigua per garantir els nous llindars mínims al curs dels rius. Tot i aquestes negociacions, en algun cas no hi ha hagut acords i hi ha l’amenaça dels usuaris de recórrer als tribunals, lamenta Antoni Munné, responsable de control i qualitat de l’aigua de l’ACA.

Munné insisteix que la implantació dels cabals ecològics no té marxa enrere perquè és “necessari” per complir amb la directiva europea, que dona de termini fins al 2021 per prendre mesures que garanteixin el bon estat ecològic dels rius. “No es pot exhaurir l’aigua fins a malmetre el medi”, va subratllar Munné.

Això, reconeix, també tindrà un cost per a l’administració, perquè per garantir aquest mínim pas constant d’aigua als rius segurament caldrà “engegar abans i durant més temps la dessalinitzadora”, i això és més car que guardar aigua als embassaments, que ara n’hauran de deixar anar si s’entra en risc de baixar d’aquests cabals mínims.

Els cabals ecològics han de ser compatibles amb la resta de demandes ordinàries, com són els usos domèstics, industrials i agrícoles, insisteix l’ACA, que matisa que en cas de sequera prevaldrien altres barems per garantir la prioritat, que és l’abastament d’aigua de boca.

Els primers trams on s’implantaran cabals ecològics, en el cas del Ter, són a la zona del Pasteral, al seu pas per Girona i a la desembocadura, a Torroella de Montgrí. Pel que fa al Llobregat, haurà de portar un cabal mínim a la sortida del pantà de la Baells. El riu Muga tindrà establert un cabal mínim a Pont de Molins, mentre que el Foix, a la sortida de l’embassament, també haurà de respectar un mínim d’aigua constant al riu.

Els ecologistes en volien més

Per tal de buscar el consens i provocar les afectacions “mínimes” en els usos de l’aigua actuals, l’ACA reconeix que ha optat per uns cabals ambientals un 40% més baixos del que s’havia anunciat inicialment. A més, la implantació serà progressiva en tots els rius i això permetrà fer ajustaments si cal, segons defensa Munné.

En canvi, les entitats ecologistes, tot i veure amb bons ulls la mesura perquè protegeix la biodiversitat, també lamenten que s’ha optat per uns llindars massa baixos i que el calendari no està del tot definit. “El canvi no serà d’un dia per l’altre; hi ha molts interessos econòmics rere el reaprofitament de l’aigua fluvial”, va augurar ahir Jesús Soler, portaveu del Grup de Defensa del Ter. Soler va trobar a faltar que l’ACA concretés si respectarà l’acord de reducció progressiva del transvasament d’aigua del Ter cap a Barcelona, tal com es va comprometre el Govern de Carles Puigdemont. L’acord ha de començar-se a aplicar a partir del juny.

“Un cabal ecològic d’entre 3 i 3,55 metres cúbics per segon és una misèria”, va lamentar ahir el portaveu d’Aigua és Vida a Girona, Pau Masramon. També va insistir que el canvi climàtic, que ja ha fet minvar el cabal dels rius catalans -en el cas del Ter porta gairebé la meitat d’aigua que als anys setanta-, obliga a prendre mesures més valentes.

Més continguts de