Graciela Arosemena: "Cultivar a la ciutat és un suport en temps de crisi"

Verda Viu i treballa a Panamà, el país on va néixer, però ha passat una bona part de la seva vida a Barcelona. Doctora en arquitectura mediambiental, proposa repensar el disseny de les ciutats perquè puguin produir els aliments que consumeixen

En el seu llibre parla sobre la importància de l'agricultura en les ciutats antigues. ¿Estem recuperant part d'aquest passat?

A la ciutat actual predominen els jardins ornamentals, fruit de la industrialització del camp i les xarxes de transport associades als combustibles fòssils, que permeten conrear els aliments lluny de les ciutats. Des d'aquest punt de vista, estem repetint la història de Roma. Tenim un sistema agroalimentari molt globalitzat i les iniciatives d'agricultura urbana que hi ha en l'àmbit mundial encara tenen molt poc impacte en el sistema.

Quins són els avantatges del cultiu en terrasses i balcons?

A la Gran Bretanya, per exemple, es va arribar a estimar que l'energia necessària per produir i fer arribar a la ciutat els aliments d'una família de quatre persones era gairebé igual a l'energia que es consumia en una casa qualsevol. Aquest fet és un avís per prestar més atenció al metabolisme de l'alimentació urbana. Si es potencia una agricultura orgànica i a prop dels centres urbans, l'impacte ambiental de l'alimentació seria més baix.

¿Tot això s'aconseguirà sense un canvi de mentalitat?

L'urbanisme de principis del segle XX va ignorar la integració del sistema alimentari en la planificació de les ciutats. Per això, l'agricultura urbana ha creat confusió en la majoria de planificadors urbanístics, ja que el que fins fa poc es considerava urbà , implicava una negació del que s'associa amb rural, com a símbol d'endarreriment. Per aquest motiu és necessari incidir en l'educació, tant dels nous arquitectes com de la societat en general, per accelerar aquest canvi de mentalitat. Les iniciatives que es donen des de fa diversos anys a Barcelona amb la creació d'horts escolars en serien un bon exemple.

Explica que l'agricultura urbana va revifar just després de la Segona Guerra Mundial. ¿La crisi actual l'està tornant a rellançar?

Sí, cultivar a la ciutat és una oportunitat eficaç com a suport en temps de crisi econòmica, i amb l'actual estem veient persones a l'atur que busquen activitats alternatives com el cultiu urbà. Fins i tot hi ha hagut casos en què l'activitat s'ha portat fins a la venda dels productes, i s'ha generat una activitat econòmica.

Quins són els punts forts de Barcelona de cara al cultiu urbà?

A Barcelona els cultius urbans no són nous, és una activitat que ja està introduïda en la mentalitat dels ciutadans, i hi ha una bona predisposició per desenvolupar-la a en l'àmbit domèstic. El potencial de Barcelona, però, encara és molt més gran, sobretot en districtes com l'Eixample, on les terrasses dels edificis són superfícies que actualment estan desaprofitades i que podrien oferir nous espais per al cultiu, fins i tot funcionant lligats a cooperatives de barri per a fer una producció local.

Més continguts de