ENTREVISTA

Jaume Casals: “La bestiesa de la UPF és tenir el 84% de catedràtics homes”

Amb una participació del 25% i amb el 62,6% dels vots, Jaume Casals va ser reelegit rector de la UPF aquest dimarts

Amb una participació del 25% i amb el 62,6% dels vots, Jaume Casals va ser reelegit rector de la UPF aquest dimarts. Va obtenir més suport de tot el professorat i dels estudiants de màster i doctorat que l’altre candidat, Josep Eladi Baños.

Tot i que ja governa des del 2013, quina és la primera acció que pretén fer en el nou mandat?

No he pensat cap cosa nova per a aquest mandat perquè es tracta de poder acabar les coses fetes. En el primer mandat hem sigut molt seriosos i actius, hem fet propostes complicades en una època de vaques magres, i això és molt difícil. Hem tingut uns resultats esplèndids.

La imatge de la UPF és moderna?

Té una imatge moderna, una bona imatge. Crec que, fins i tot, té més bona imatge de la que es mereix. Hi ha defectes que només es veuen quan hi ets a dins.

Què n’opina que Catalunya tingui les taxes més altes de l’Estat?

Opino el mateix que l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP). No obstant això, soc dels que tenen més dubtes sobre aquest tema. El preu de la matrícula hauria de ser, aproximadament, el de la mitjana de l’OCDE. O sigui, al voltant de 10 punts menys sobre el cost total que tenim ara. La rebaixa és necessària perquè hi hagi pau i calma. Hi ha una percepció dolorosa dels preus. És necessari abaixar-los perquè, si no, no podem parlar tranquil·lament.

¿Ara no es pot tenir amb pau el debat sobre les taxes?

No. Hi ha una gran ressonància de les queixes dels preus, que fins i tot ha arribat al Parlament. Hi ha hagut debats que no són prou profunds, marcats pel partidisme; els partits no vacil·len a l’hora de fer servir arguments demagògics. Els preus han de baixar.

La UPF està infrafinançada?

Sí. I, comparativament amb les altres universitats, injustament finançada. Nosaltres fem uns esforços que els altres no fan o que fan d’una altra manera. Per exemple, nosaltres fem esforços de contractació de professorat: demanem que tinguin un cert rendiment amb la recerca. La recerca és optativa. És un deure moral, però és optativa. I nosaltres estem fent un esforç extra.

¿Han de ser més durs amb el Govern?

Crec que als responsables d’Universitats i Recerca del Govern els agradaria que fóssim més durs amb ells. Això els donaria més força per intentar trobar més recursos i fer-ho millor. La universitat és una aposta pel futur més llunyà, no pel demà. Evidentment, qüestions com la sanitat i l’educació van primer. Les universitats no fem por. No hi ha l’amenaça de les universitats, però sí de les escoles. Si ells s’enfaden molt, el Govern tremola. En canvi, si les universitats ens enfadem, el Govern tremola menys. Universitats som poca gent i, per tant, els vots relacionats són pocs. Una vaga de professors d’universitat fa morir de riure.

Mentre que entre els estudiants hi ha paritat de gènere, entre els alts càrrecs la diferència és molt notable. On són les dones a la universitat?

És el tema més sagnant. Si hi ha una gran bestiesa a la UPF, és que hi hagi el 84% de catedràtics homes. Això només es pot resoldre dins la universitat fent alguna inversió. Socialment podem aportar coneixement a la societat perquè la política de gènere acabi establint situacions d’igualtat suficients. També podem actuar pel que fa a la inversió. O sigui, donant més diners a les unitats que facin política de gènere correcta. No hi ha altra manera. No pots dir que només es poden seleccionar dones.

Quin ha de ser el rol que han de jugar les universitats en el procés?

Estic perplex perquè totes les universitats ens havíem apuntat al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Ara, amb el canvi de nom del Pacte Nacional pel Referèndum, no hi som perquè 2 o 3 han canviat de rector i s’ho volen replantejar. Soc el primer partidari de pensar en el món. No m’agrada contestar aquestes preguntes sense matisos. Crec en els idearis cosmopolites, ser ciutadans del món, abans de tot. El que m’estranya és que algú contesti que no vol ser català. A mi, des de petit, em van ensenyar que era català.

En un referèndum no et pregunten això.

Jo crec que sí. Si la pregunta fos neta i clara, voldria dir això. Quan diem que volem una República Catalana independent, no volem dir res més que si tu vols ser català o no. ¿Com pots contestar que no, si tu ets català? Ho veig molt fàcil de contestar un cop has dit que la gran prioritat no és aquesta, sinó els drets de la humanitat, els ideals cosmopolites. ¿Quin problema hi ha a dir que vols seguir sent català?

La pregunta potser seria més aviat si vols deixar de ser espanyol...

També vol dir el mateix. Quin gran desastre és deixar de ser espanyol? ¿Que tens uns avis que són espanyols i que t’han ensenyat que havies de ser espanyol? Doncs contesta que no perquè t’han ensenyat això. Però si m’ho pregunten a mi, ¿com volen que contesti d’una altra manera?

Més continguts de