POLÍTICA SANITÀRIA

Josep Maria Argimon: “Potser no necessitem anar tantes vegades al metge, cal fer pedagogia”

director gerent de l’institut català de la salut (ICS)

Com a gerent de l’Institut Català de la Salut (ICS), l’empresa pública de serveis de salut més gran de Catalunya, amb 41.000 professionals, Josep Maria Argimon va haver de fer front la tardor passada a la vaga més important de l’atenció primària.

La vaga es va acabar amb un acord que inclou la contractació de 250 metges i una injecció de 100 milions d’euros. ¿S’estan implementant aquestes mesures? Hi ha metges que encara fan 40 visites al dia.

L’endemà de l’acord ja vam començar a implementar mesures. Ja podem contractar metges extracomunitaris formats aquí, que són un 35% dels metges residents. I dijous vam aprovar l’adequació del lloc de treball per a les persones de 65 anys o més que vulguin allargar la jubilació. El nombre de professionals que treballen més enllà dels 65 anys és molt superior als hospitals que als CAP, on la càrrega assistencial és molt alta. Però ara aquests professionals podran fer només el 60% de l’agenda i l’altre 40% el dedicaran a mentoria o docència. L’any passat van allargar la jubilació el 8% i creiem que ho triplicarem.

Però encara cal contractar més metges per arribar als 250 acordats.

La gran font de contractació vindrà dels 200 metges residents que acaben al maig. En tenim 200 que acaben i 110 que es jubilaran. Calculem que tindrem al voltant de 90 metges més a partir del maig. I dels 110 que es jubilen, esperem que molts s’hi quedin. També preveiem que 147 professionals amb un excés de població assignada acceptaran continuar atenent més pacients dels que els toca però de forma remunerada. També s’ha començat a treballar en l’autoorganització. Nosaltres no som una cadena. Els 12 minuts de visita acordats són, de mitjana, els necessaris per atendre bé un pacient però alguns necessitaran 18 minuts i d’altres cinc.

Catalunya és on més convalidacions de títols per a l’estranger es demanen. Estan marxant metges?

No poso en dubte aquestes dades però en el que ens hem de fixar és en la de col·legiacions i des d’aquest punt de vista no està marxant gent. Però hem de diferenciar Barcelona del que són els centres allunyats de les àrees metropolitanes. Que marxi un professional de l’Hospital Verge de la Cinta té un impacte més gran que si marxa de Vall Hebron, que té més capacitat d’atracció.

I com es pot retenir talent i fer aquests centres més atractius quan, precisament, s’està apostant per concentrar serveis en uns pocs hospitals. Allò del “No tots els hospitals han de fer de tot”.

No ho podem fer tot a tot arreu perquè cada cop les intervencions són més complexes i cal més experiència. Com es pot ser més atractiu? Fent aliances entre serveis. El servei de cirurgia cardíaca de l’Hospital Trueta és el de Germans Trias. Així aconseguim aquesta expertesa. Cada cop més, es desplaçaran els professionals i no els pacients.

Els veïns - i ahir també el Síndic de Greuges - denuncien la falta de pediatres als centres de primària.

Tenim un problema de formació dels pediatres. Se’ls forma a l’hospital i després se’ls demana que vagin a treballar al CAP, és un contrasentit. S’ha de replantejar el model de formació.

Però aquesta és una solució a llarg termini.

A curt termini s’està treballant en el fet que els pediatres d’un territori treballin en un CAP i a l’hospital de manera compartida. Això també fa més atractiu el lloc de treball.

El problema de fons és el poc prestigi que té treballar a la primària.

Cert. Però quin metge estem formant? La gent jove vol fer medicina però les notes de tall que es demanen són com per fer un doble grau de física i exactes. I estem formant gent d’excel·lència per a qui el seu model és el de ser “l’investigador que ha trobat la modificació genètica X” quan el que necessitarem són metges i infermeres que treballin als CAP o als hospitals. Cal un canvi en la manera com seleccionem les persones que faran medicina. Per a nosaltres, l’atenció primària és cabdal i l’hem de repensar. A mitjans dels 80, l’atenció primària fa un canvi disruptiu i ara n’hi cal un altre. L’acord de vaga no és un final, és un inici. I part de la resolució de la primària vindrà de la infermera. També cal posar en valor l’administratiu sanitari. Jo no negocio per a un col·lectiu, negocio per a l’equip.

Millorant les condicions laborals també es prestigia la primària.

Sí, i això ho ha d’abordar la cimera de professionals.

Tot plegat s’emmarca en el canvi de model que requereix la sanitat per atendre l’envelliment de la població i la cronicitat.

El que atenia la primària fa 30 anys no és el que està atenent ara. Atenció sanitària i social han de treballar més conjuntament. El domicili serà cada cop més un lloc d’atenció. I haurem de canviar el model.

Després de la primària i la sanitat concertada, que al febrer farà vaga, ara també es queixen els metges dels hospitals de l’ICS. N’hi ha que estan cobrant mil euros.

Hi ha un conjunt de mesures per revertir les retallades: oferta pública de 10.000 places, increments salarials, complement de carrera professional per als interins... Estem revertint les retallades a poc a poc. Voldríem anar més ràpid, però hem de ser realistes perquè de necessitats n’hi ha moltes i no només de l’àmbit de la salut.

Cada cop que hi ha epidèmia de grip, hi ha col·lapse a urgències. Ens hi hem d’acostumar?

No dic això però el que no podem és plantejar els recursos exclusivament per a aquests dos mesos de més afluència. Som conscients que urgències té una situació difícil cada any però també té un problema. El 43% de les urgències ateses són de nivell 4 i 5, que es poden atendre en un altre nivell assistencial. I en pediatria, són cinc de cada deu.

És molt. Cal fer pedagogia?

Potser no necessitem anar tantes vegades al metge, i això també és fer pedagogia. És la cultura de la immediatesa d’aquesta societat: “Esperaré a urgències però ja ho tindré tot fet”. I amb això no estic culpabilitzant ningú, que quedi clar. Perquè la sensació d’una urgència és subjectiva.

Metges especialistes amb sous de mil euros

Més continguts de