L’Estat: “L’1-O es va utilitzar la mínima força”

Barcelona“En cap cas l’actuació policial va tenir com a objectiu els votants”. Segons el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, que va ser el coordinador policial de l’1-O posat per l’Estat, el dispositiu de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil del dia del referèndum tenia com a objectiu requisar el material electoral, però “determinats individus van intentar impedir físicament l’accés” dels agents. Pérez de los Cobos afegeix que, en alguns casos, els cossos policials van ser rebuts “amb accions de violència directa” quan arribaven o marxaven, “cosa que va obligar a fer ús dels antiavalots”.

Així és com defensa el coordinador policial de l’1-O l’actuació dels cossos de l’Estat. Pérez de los Cobos ha fet aquesta justificació en un informe que ha enviat al jutge de Barcelona que investiga les càrregues policials del dia del referèndum, com havia reclamat el magistrat. Assegura que l’actuació policial es va trobar “una resistència passiva organitzada, que en la majoria de les ocasions va obligar a una intervenció laboriosa”. Pel que fa als llocs on, segons ell, es van produir “incidents de violència”, considera que “es va utilitzar la mínima força imprescindible”.

“Un element comú en totes les intervencions va ser l’existència d’una activitat d’oposició organitzada” en contra dels cossos de l’Estat, insisteix Pérez de los Cobos en l’informe. Apunta de manera directa als CDR (els Comitès de Defensa de la República) com a “elements de coordinació i execució” de les accions d’oposició a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. En aquest punt, aprofita per afegir que els CDR “han continuat actuant” després de l’1-O. El coordinador policial també valora que la situació que hi havia el dia del referèndum s’hauria pogut evitar “amb una actuació anterior” de tancament dels col·legis per part dels Mossos d’Esquadra.

“Limitada eficàcia” dels Mossos

De fet, part de l’informe de Pérez de los Cobos critica “la molt limitada eficàcia de l’actuació dels Mossos” per impedir l’obertura dels locals de votació. Fins i tot, destaca que l’actitud de les persones que hi havia als col·legis era “de complicitat i agraïment davant la inacció de la gran majoria de patrulles dels Mossos”, mentre que l’actitud era “d’hostilitat i, en molts casos, de violència i agressivitat davant l’actuació legítima”, segons ell, dels cossos de l’Estat. Apunta que en la majoria de col·legis on “es van veure obligats a intervenir” la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, hi havia una patrulla dels Mossos amb una actitud “d’absoluta passivitat i nul·la col·laboració”.

En aquest cúmul de retrets, el coordinador policial de l’1-O considera que l’actuació dels Mossos “encara va ser pitjor” quan les patrulles dels Mossos -enumera tres casos-“van entorpir i obstruir” l’actuació dels cossos de l’Estat. L’informe de Pérez de los Cobos també argumenta que la intervenció policial es va fer per complir l’ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de tancar els locals per impedir l’1-O, amb la franja entre les 7.30 h i les 10 h com a prioritària, malgrat que admet que encara s’actuava després del migdia. Assegura que a partir de la tarda els efectius es van “replegar” a Barcelona per “protegir” els edificis de l’Estat i dels cossos policials, “on es preveien concentracions de persones”. De fet, conclou que durant el dia del referèndum cada vegada es van concentrar més persones als col·legis “preparades per formar murs que dificultessin l’actuació policial”.