AFERS SOCIALS
Societat 26/01/2016

L’escolarització o la llengua podrien ser requisits per a la renda mínima

El Govern definirà al febrer com adjudica els 70 milions d’euros addicionals

Mario Martín Matas
3 min
La reforma dels criteris per rebre la RMI, durant l’estiu del 2011, va excloure el 18% dels beneficiaris.

BarcelonaLa decisió principal i més transcendent ja està presa, i d’aquí a finals de febrer el Govern definirà com l’aplica. Així, la partida destinada a la renda mínima d’inserció (RMI), un ajut que s’atorga a les persones amb més necessitats socials, s’ampliarà en 70 milions d’euros, un 35% més que els 200 milions que s’hi van destinar l’any passat. L’augment pressupostari -pel qual no és imprescindible aprovar uns nous comptes- permetrà ampliar el nombre de beneficiaris, que, tot i que en els últims tres anys ha crescut, encara està lluny dels més de 30.000 perceptors que la cobraven l’any 2011. Va ser durant aquell estiu, sota el mandat del conseller Francesc Xavier Mena, quan el Govern va endurir els criteris per accedir-hi i, en un any, van quedar-ne exclosos prop del 18% dels usuaris.

Ara la intenció és “promoure iniciatives d’integració social efectiva” per poder cobrar-la, com ara l’escolarització dels infants a càrrec o bé la comprensió de la llengua, ha explicat a l’ARA el secretari general de la conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies, Josep Ginesta. Els nous requisits, una sèrie d’obligacions socials “bàsiques”, encara no estan definits, però en qualsevol cas sí que existeix un consens força estès perquè la RMI torni a ser un dret no condicionat al pressupost i que, per tant, se’n beneficiïn més persones. Ginesta ha precisat que la intenció és fer coincidir aquesta reforma amb el debat al Parlament de la renda garantida de ciutadania, impulsada per les 121.000 signatures d’una ILP presentades el 2014.

Els canvis del 2011

La reforma de la RMI de l’any 2011 va generar moltes queixes perquè s’havia fet de manera unilateral. Els canvis, que es van introduir a finals de juliol i sense avís previ, implicaven que per demanar-la calia demostrar una residència continuada a Catalunya durant dos anys seguits -i no un-, que es computessin els ingressos rebuts durant l’últim any sencer i no només sis mesos, o bé fixava un període màxim per cobrar-la de cinc anys, entre d’altres. Tot i que a la pràctica s’han produït pròrrogues, Ginesta assegura que la cronificació dels ajuts no és el més habitual. El 80% dels expedients són posteriors al 2009, i per tant, ha sigut la crisi la que ha comportat un augment de la dependència respecte a aquests ajuts.

Més enllà d’aquests requisits que ara no existeixen, el departament que lidera Dolors Bassa també estudia si cal canviar els condicionants previs, com seria establir algun criteri en funció de l’edat. Ginesta cita el cas dels joves per assegurar que potser en el seu cas és més adequat encaminar-los cap a un programa de garantia juvenil o de formació. Aquesta nova RMI, en tot cas, passaria a estar gestionada per una nova Agència Catalana de Protecció Social, una de les estructures d’estat més importants que vol tirar endavant la conselleria i que també està marcant els primers dies del relleu governamental.

La nova agència ja va ser acordada per CiU i ERC el gener del 2015 -es reservaven 700.000 euros per a la seva posada en marxa-, va motivar un informe específic del Consell Assessor per a la Transició Nacional i fins i tot al maig la consellera Neus Munté va presentar el mapa de les prestacions socials que depenen de la Generalitat i que passarien a formar-ne part, però l’avançament electoral va aturar-ne la creació. Ginesta ha recordat el compromís perquè durant els primers 30 dies del nou executiu es defineixi la llei per aprovar-la definitivament, i reivindica l’agència com l’embrió del “futur sistema de pensions”. Més enllà del full de ruta, però, defensa que “Catalunya ja necessita una agència pròpia de protecció social” que aglutini totes les prestacions i, fins i tot, qualifica d’“anomalia institucional” que no existeixi.

El nou ens gestionarà els prop de 1.000 milions d’euros de prestacions socials que depenen del Govern. D’entrada sense incloure-hi les partides municipals, tot i que de la xifra sí que caldria restar-ne els 120 milions vinculats a serveis sociosanitaris, i que està previst que tornin sota el paraigua del departament de Salut, així com altres partides relacionades amb addiccions o la sida.

stats