Durant molt de temps ha estat comú considerar que els catalans no teníem passat militar. Hi contribuïa el pacifisme de bona part de la societat, poc interessada o directament al·lèrgica a aquesta mena de temes, i la descura d'una historiografia centrada en qüestions econòmiques i socials. Tanmateix, els homes aquí descrits van viure les seves vides en un context de guerra i servei armat. Aquests militars, gens diferents d'altres líders coetanis, han restat com a personatges oblidats de la nostra història. Aquesta situació està començant a canviar amb una eclosió recent de la història militar catalana. Com a arreu del món, aquesta disciplina s'ha transformat en una història de la guerra: una història total que no es conforma a recontar les operacions bèl·liques i glossar gestes heroiques, ans sobretot examina altres facetes, com ara el sosteniment de l'esforç de guerra, el fet tecnològic o la vida quotidiana durant els conflictes. Contribueix així a eliminar el tabú caigut al nostre país sobre una faceta indestriable, mal ens pesi, de l'existència humana.
