Mig miler d'antifeixistes reclamen l'absolució de sis joves que s'enfronten a 15 anys de presó
El fiscal els aplica l'agreujant de discriminació ideològica per atacar un grup d'ultres el 12-O del 2013
BarcelonaUn clam antifeixista ha recorregut aquest dissabte els carrers de Barcelona en una manifestació que ha aplegat prop de mig miler de persones. La pancarta, on es llegia "Totes som antifeixistes", precedia la marxa convocada per reclamar l'absolució de sis encausats per una baralla amb uns ultres el 12 d'octubre del 2013. El judici comença dimecres i els sis acusats s'enfronten a 15 anys de presó.
La mobilització, pacífica i reivindicativa, ha arrencat als Jardinets de Gràcia i ha recorregut Pau Claris i Via Laietana. Les consignes durant el trajecte cridaven a combatre el feixisme i protestaven pel tracte desproporcionat de la justícia amb els sis encausats. "La solidaritat, la nostra millor arma" ha estat una de les frases més repetides, i també s'han sentit missatges de suport als acusats. Entre les pancartes, també n'hi havia de rebuig a la islamofòbia.
La manifestació demana l'absolució de sis antifeixistes als quals el fiscal especial antiodi de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, reclama 15 anys de presó per atacar un grup d'ultres fa quatre anys després de l'acte de l'extrema dreta a Barcelona amb motiu del 12 d'octubre. Els acusa de tres delictes de lesions amb instrument perillós, un de danys i tres faltes de lesions amb els agreujants d'abús de superioritat i de discriminació per motius ideològics.
Com un homicidi
Tot plegat implica una petició de condemna equivalent a la que podria correspondre, per exemple, per un cas d'homicidi consumat. Però cap de les víctimes de l'atac va resultar morta: una va patir un tall a la mà que li van haver de cosir amb 15 punts, una altra dos traus al cap pels quals també va rebre alguns punts, una altra una ferida al clatell que li van haver de cosir amb una desena de punts i les altres tres algunes contusions.
Segons l'escrit d'acusació, els sis antifeixistes, amb mitja dotzena més, van sortir del centre ocupat Can Vies per anar a buscar el grup en un bar de Sants després de veure un tuit en què es recomanava als ciutadans que vigilessin perquè allà hi havia un grup de "nazis". Aguilar diu que ho van fer per atacar-los, amb la cara tapada i armats amb maons, pedres, pals, cadenats i una navalla. El fiscal no concreta en cap moment quin dels acusats va atacar quina de les víctimes ni com ho va fer. Els assenyala tots sis com a culpables de totes les lesions.
L'agreujant de discriminació per motius racistes, antisemites, d'orientació sexual o ideològics, introduït en la reforma del Codi Penal del juliol del 2015 per protegir els col·lectius que poden ser víctima d'individus intolerants, endureix la petició de condemna del fiscal. En aquest cas, però, no s'esgrimeix per protegir un col·lectiu de risc i desanimar que se l'ataqui. Es fa servir per emparar uns ultres que abans de patir l'atac antifeixista haurien participat en l'acte d'extrema dreta que s'havia fet aquell matí a Montjuïc.
La plataforma que va convocar aquell acte, La España en Marcha –que aplegava grups com Democracia Nacional, Alianza Nacional, La Falange, Nudo Patriota Español i Acción Juvenil Española–, es fonamentava en un manifest conjunt en què, segons l'escrit d'acusació del fiscal Aguilar mateix, es defensava "la derogació de la Constitució espanyola, la unitat nacional indissoluble i sobirana d'Espanya, l'abolició de les autonomies, un estat unitari nacional i social, la prohibició de la difusió d'idees secessionistes, el final dels corrents migratoris i la regeneració del sistema de justícia". Segons el quinzenal 'Directa', un dels homes que va denunciar l'atac antifeixista havia estat condemnat el 2002 per haver atacat la casa d'una família d'origen magrebí a Sant Vicenç de Castellet amb crits com "Moro de merda" i "Matarem els moros". Llavors no se'ls va aplicar l'agreujant de discriminació per motius racistes.
L'historial del fiscal Aguilar deixa clar que no és permissiu amb l'extrema dreta. Dimecres de la setmana passada, per exemple, es va fer públic un escrit d'acusació pel qual reclama fins a 11 anys de presó als membres d'una trama empresarial que havia facturat 2,5 milions d'euros en quatre anys venent marxandatge neonazi i neofeixista en un local de Madrid i en diverses botigues en línia. La seva manera d'actuar, però, mostra que no entén l'agreujant de discriminació com una eina per protegir col·lectius de risc, o no només, sinó com un instrument per agreujar el càstig a agressions i delictes amb motivació ideològica.
El judici, a més, arriba en un moment en què s'han multiplicat les agressions i coaccions per part d'ultres a ciutadans, periodistes, immigrants i fins i tot policies en el marc de les manifestacions i protestes unionistes que últimament s'han multiplicat a Catalunya. Això ha arribat a dur el tinent d'alcalde de Drets de la Ciutadania de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Asens, a reclamar que el Govern revisi la concessió d'autoritzacions per a les concentracions convocades per grups com Societat Civil Catalana, vinculats amb l'extrema dreta.
