PANDÈMIA

Més de la meitat dels CAP, tancats

Salut manté que vol “optimitzar el servei” i els metges reivindiquen l’atenció als pacients lleus

“Per mesures excepcionals derivades de la covid-19, en alguns dels centres assistencials estan adequant els serveis (amb atenció no presencial i telefònica), els horaris i en alguns casos també hi pot haver tancaments”. Aquest missatge apareix a la web del CatSalut. Amb la reorganització de l’atenció primària per fer front a la pandèmia s’està enviant personal a hospitals de campanya i concentrant serveis en determinats centres, i això implica que se’n tanquin d’altres. Segons el recompte oficial de dimarts passat, al qual ha tingut accés l’ARA, ja s’han tancat almenys 490 centres d’atenció primària (CAP) i consultoris locals dels 930 que hi ha a Catalunya, un 53%. L’estadística afecta especialment territoris com les Terres de l’Ebre (75% dels centres tancats), Tarragona (74%) o la Catalunya Central (71%). Fonts de l’Institut Català de la Salut (ICS), empresa pública de la qual depenen el 80% dels centres, defensen que l’objectiu és “optimitzar el servei a les necessitats assistencials” . Els metges de família, per contra, denuncien que els tancaments poden perjudicar l’atenció dels pacients i reivindiquen la tasca de contenció que estan fent per evitar el col·lapse hospitalari.

La major part dels tancaments afecten consultoris locals, però també CAPs, centres d’atenció continuada i d’atenció pediàtrica, entre d’altres. A l’Hospitalet de Llobregat, per exemple, es van tancar tres CAPs el 24 de març, i Salut no va donar-ne “cap explicació” a l’ajuntament, asseguren fonts municipals. “Hem hagut de pressionar molt per saber on podíem derivar els pacients”, afegeixen. Des de l’ICS insisteixen que “tancar al públic no vol dir que els professionals d’un centre determinat deixin de donar servei”, sinó que el donen “en un altre centre o fan atenció telefònica i als domicilis”. “No sabem quant temps ens deixaran oberts, el CatSalut està pressionant per tancar CAPs i unificar-los”, deia fa uns dies la direcció d’un centre als treballadors, en un correu al qual ha tingut accés l’ARA.

En hotels, pavellons i a la Fira

En plena emergència sanitària, els metges de família s’encarreguen de la detecció i contenció dels possibles casos moderats de coronavirus i del seguiment d’aquelles persones infectades a les quals ja s’ha donat l’alta. “La pandèmia s’ha explicat fins ara basant-se en UCIs i respiradors, però no s’ha explicat prou que el 80% dels pacients de covid-19 són pacients lleus i que aquests són detectats i continguts per l’atenció primària”, diu Antoni Sisó, president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC).

El personal mèdic, d’infermeria i administratiu atén fins a 47.373 malalts moderats de manera presencial, telefònica, en línia i també domiciliària, tant a casa dels pacients com en residències de gent gran. Com abans de la crisi, continuen atenent la resta de patologies no relacionades amb la pandèmia i, a partir d’ara, comencen a tenir noves funcions. Alguns ja estan donant servei als hotels medicalitzats, d’altres en donaran en pavellons, i la consellera de Salut, AlbaVergés, va fer una crida dijous perquè metges de l’atenció primària supleixin la falta de personal per tirar endavant hospitals de campanya com el de la Fira de l’Hospitalet, que podria tenir més de 2.000 llits.

“L’objectiu no ha de ser tenir més llits sinó evitar hospitalitzacions”, assenyala Esperança Martín, metgessa de família al CAP Maragall i membre de Rebel·lió Atenció Primària, i afegeix que per aconseguir-ho cal “un sistema que sostingui les persones a casa seva o dispositius intermedis als barris”. “Anirem allà on calgui, però si això implica marxar dels CAP serà un abandonament de la població”, alerta. “Si cal anar als pavellons, s’hi anirà, però no tanquem els CAP”, reclama Meritxell Sánchez-Amat, metgessa de família al CAP Besòs i presidenta del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), i Sisó afegeix arguments similars : “No podem vestir un sant per desvestir-ne un altre”. El president de CAMFiC insisteix amb el risc d’un veritable “col·lapse” hospitalari -més greu del que ja hi ha- si desapareix la “contenció” dels pacients en l’atenció primària, ja sigui per casos de covid-19 o per altres patologies.

Falta de recursos

Com passa als hospitals o les residències, els metges de família també denuncien una falta de material per atendre els infectats pel coronavirus. Sisó qualifica d’“inadmissible” el “desabastiment” d’equips de protecció individual (EPIs): “Estem fent enginyeria de bricolatge i experimentant amb la reutilització”. Sánchez-Amat explica que al CAP Besòs utilitzen les mascaretes durant cinc o sis dies, i que davant la falta de bates han començat a fer servir davantals amb bosses d’escombraries als braços per fer l’atenció als domicilis. La falta de protecció explica part de les baixes entre els professionals per infecció o contacte amb persones malaltes, i els diferents metges consultats critiquen la lentitud de les proves. “Ens agradaria tenir tests diagnòstics”, diu Sisó. La falta de material, per contra, no és tan accentuada al CAP Anoia, on s’ha centralitzat tota l’atenció presencial de la conca d’Òdena (70.000 habitants), principal brot de la malaltia. “Fins ara estem bé. Potser pel fet de ser l’epicentre en aquest aspecte no tenim tant problema”, afirmava dijous Xavier Cantero, un dels metges que atén al centre i a la carpa per a casos de covid-19 habilitada a l’exterior.

Tot i això, explica que el 90% de les persones que atenen són pacients amb coronavirus i lamenta que des del CAP no puguin donar-los tractament. “Si ho féssim, no caldria ingressar alguns pacients i descongestionaríem els hospitals, però no podem prescriure hidroxicloroquina”, diu, referint-se a un dels medicaments utilitzats per tractar el covid-19 . En altres CAP lamenten també la falta de recursos per fer radiografies o ecografies, claus per detectar pneumònies. Sánchez-Amat defensa que s’habilitin centres privats propers als CAP per poder fer aquestes proves. “Tenim dubtes sobre l’aprofitament que s’està fent dels recursos de la privada”, conclou.