Nobel de física per a tres britànics que investiguen materials innovadors
David Thouless, Duncan Haldane i Michael Kosterlitz han estat premiats amb el prestigiós guardó de la Reial Acadèmia de les Ciències sueca
CopenhaguenEls britànics David Thouless, Duncan Haldane i Michael Kosterlitz han estat guardonats aquest dimarts amb el premi Nobel de física 2016, pels descobriments que han fet sobre estats poc usuals de la matèria que obren la via al desenvolupament de materials innovadors, segons ha anunciat la Reial Acadèmia de les Ciències sueca.
El premi –de 832.000 euros– serà repartit en dues parts, la meitat per a Thouless i l'altra meitat per a Haldane i Kosterlitz, tres investigadors que han desenvolupat la seva carrera científica als Estats Units. Els tres físics teòrics, segons l'Acadèmia de les Ciències sueca, van recórrer a unes eines matemàtiques sofisticades per poder explicar "fenòmens inusuals en fases o estadis inusuals de la matèria" en superconductors, superfluids o fines capes magnètiques.
Als anys 70, Kosterlitz i Thouless van aconseguir deixar enrere la teoria anterior a les seves investigacions, segons la qual la superconductivitat no es produeix en capes fines, i van demostrar que també podia produir-se a baixes temperatures. A més a més, van explicar el mecanisme i la fase de transició en la qual la superconductivitat desapareix a temperatures més altes. Una dècada més tard, Thouless va aconseguir explicar els resultats d'un experiment previ amb capes molt fines conductores d'electricitat.
Els tres guardonats van recórrer a la topologia, una branca de la matemàtica que serveix per descriure canvis de propietats pas a pas. Els tres físics, segons l'Acadèmia, van aconseguir resultats sorprenents que han obert nous camps d'investigació i han creat nous conceptes importants per a diverses àrees de la física.
David J. Thouless, nascut el 1934 a Bearsden (Regne Unit) i doctor per la Universitat Cornell (EUA) és professor emèrit de la Universitat de Washington. Duncan M. Haldane va néixer el 1951 a Londres, es va doctorar a Cambridge i ara és professor de Física a Princeton (EUA), mentre que Michael Kosterlitz, nascut el 1942 a Aberdenn (Regne Unit), també és professor de física a la Universitat Brown (EUA).
L'any passat, el Nobel de física va reconèixer el japonès Takaaki Kajita i el canadenc Arthur B. McDonald per haver resoldre l'enigma dels neutrins. Tots dos van descobrir-ne les oscil·lacions, una troballa que demostra que els neutrins tenen massa i representa un nou repte per al model estàndard de la física de partícules.
