La solidaritat no està en crisi

Barcelona.Des de fa quatre anys, la Reme envia cada gener més de 1.000 euros a la Fundació Vicente Ferrer. És de Rubí i té una botiga de pijames, un dels regals típics del Nadal. Del 7 d'octubre al 7 de gener, per cada pijama de nen que ven, escriu "50 cèntims" en un paperet i el posa en una urna. Per cada pijama d'adults, hi posa un paperet d'un euro. Quan acaba la promoció, fa el recompte i dóna els diners recaptats a la fundació, que els destina a un dels seus projectes a l'Índia. La Reme va prendre la decisió després de viatjar a aquest país i veure com en una peixateria recollien diners d'una manera semblant.

Hi ha un munt d'històries individuals de ciutadans com la Reme, que ajuden amb el que tenen més a mà. Les xifres ho certifiquen. Quan hi ha una crisi humanitària, Catalunya es mobilitza. I en el dia a dia, també. Metges Sense Fronteres -amb 239.800 socis- i Intermón -amb 241.240- són les ONG amb més suport. La Marató de TV3, el clàssic dels clàssics, ingressa cada any més de 7 milions d'euros i el Gran Recapte anual del Banc dels Aliments recull més de 400 tones de menjar.

La crisi ha fet veure més a prop les necessitats. Més d'un milió de catalans són pobres. Gairebé dos de cada deu, segons les dades que aquesta setmana ha fet públiques l'Institut d'Estadística de Catalunya. "En èpoques de bonança, hi havia uns 500.000 pobres i a més anaven canviant. Ara n'hi ha el doble i només 150.000 reben assistència", explica Jordi Peix, fundador i vicepresident del Banc dels Aliments. Amb aquestes xifres, les possibilitats de tenir algun conegut que pateixi és molt més alta que fa uns anys. Els responsables del Banc dels Aliments recorden que hi ha moltes classes de pobresa: econòmica, de solitud o de vivenda.

Més ajuda per als d'aquí

Les ONG coincideixen que l'increment de la pobresa ha estat un factor determinant per fer-nos seguir sent igual de solidaris, o fins i tot més que en èpoques des bonança econòmica, tot i haver-nos d'estrènyer el cinturó. A més, expliquen que aquest factor pot haver fet que ara siguem més sensibles a les necessitats dels que són a prop nostre. I això ha fet variar el destí de la solidaritat. Més pobres aquí, més ajuda per als necessitats d'aquí. La crisi, doncs, ens fa ajudar més a casa i menys als països en vies de desenvolupament.

Des de la Fundació de la Marató, diuen que no han notat la crisi. "La gent es reserva aquests 20 o 30 euros cada any", diuen. I creuen que, si en l'edició d'avui es notés, ho entendrien i no se'n ressentiria la investigació. Metges Sense Fronteres tampoc ha notat un efecte de la crisi. Cada any incrementen el nombre de socis i d'ingressos. Anna Pineda, la responsable de màrqueting, diu que "demanar el suport continuat en petites quantitats ha donat resultat". "Els socis donen una mitjana de 150 euros, i encara s'ho poden permetre", resumeix.

Amb tot, Intermón sí que diu que les donacions han baixat. "Segueix havent-hi un compromís, però el percentatge de gent que fa donatius aquí és més baix que en altres països. És del 10% o del 12% de la població, i puja fins al 18% en cas d'emergència, com per exemple pel terratrèmol d'Haití. Als Estats Units, en canvi, el percentatge és del 90% i al Regne Unit del 50%", explica Roser Claramunt, responsable de Captació de Fons d'Intermón. Metges Sense Fronteres no nota la crisi però sí que admet que històricament el global de les aportacions solidàries és més baix aquí que a bona part de països occidentals.

Des d'Intermón també noten que el nombre de socis ha baixat els últims tres anys i costa molt fer-ne de nous, expliquen. Tot i això sí que noten que hi ha cada cop més gent que ha agafat el costum de fer una donació per Nadal o de comprar productes de comerç just, i que la gent està més sensibilitzada.

De l'atur al voluntariat

Donar diners no ho és tot; hi ha altres maneres de ser solidari. Una de les que més ha fet créixer la crisi és el voluntariat. Segons expliquen les ONG, moltes de les persones que s'han quedat a l'atur han preferit fer-se voluntaris abans que quedar-se a casa.

És el cas del Jesús, voluntari del Banc dels Aliments. L'any 2007 l'empresa on treballava va fer un ERO i el van prejubilar. Ara tres dies a la setmana fa de voluntari. "D'aquesta manera, ajudo algú que ho necessita; m'ocupo unes hores al dia i em sento útil", explica el Jesús. Diu que va prendre aquesta decisió quan va sentir el cas d'una monja d'un convent de Manresa que havia passat d'atendre un grup d'indigents a 1.500 famílies.

També ho explica Anna Raventós, de Creu Roja de Vilafranca del Penedès. En els últims tres anys han passat d'atendre 250 famílies a atendre'n 475. El creixement de les persones assistides ha anat en paral·lel a un augment dels voluntaris. En dos anys han passat dels 130 als 200. La demanda d'ajuda i la gent per atendre-la s'han compensat.

Ajudar surt a compte

Queda clar, per tant, que passi el que passi som solidaris. Però, per què? Joseba Atxotegi, psicòleg i professor del departament de personalitat, avaluació i tractament psicològic de la UB, ho relaciona amb la teoria de l'evolució. Els comportaments que donen bons resultats perduren. I la solidaritat n'és un. "El mateix origen de la cèl·lula prové de la col·laboració i gràcies a això s'han aconseguit coses que no s'haurien aconseguit per separat", diu l'expert de la UB.

Empentes al metro

L'egoisme, doncs, ens pot ser útil a curt termini però, a la llarga, col·laborar sempre surt més a compte. "Per això a la ciutat empentem algú que ens trobem al metro i no tornarem a veure. I per això als pobles aquestes coses no passen, perquè ens trobem la gent contínuament".

Tota la vida hem estat solidaris, diu Jordi Peix. "Els llibres sagrats de totes les religions ja ho deien. El concepte d'espigolar, de recollir els fruits que quedaven a terra després de la collita; ara veig gent que ho torna a fer". "Forma part de la nostra tradició", opina el fundador del Banc dels Aliments.

Antoni Sansalvadó, president de l'entitat, creu que "tothom és solidari". "A vegades només cal que algú ens ajudi a trobar la manera". I això és el que fan amb el programa escolar de la institució. Hi participen nens d'entre 10 i 12 anys de 110 centres. "Jo sempre els dic que sóc solidari perquè sóc egoista", diu fent broma el Francesc, voluntari del Banc dels Aliments des de fa 10 anys. "Fent de voluntari ajudes els altres i a tu mateix", diu. "Els nens són uns grans transmissors a les seves famílies", explica Sansalvadó. Molts nens arriben al projecte dubtosos. "Molts et pregunten: quan cobres? - explica Sansalvadó- Però després de parlar-ne a classe i passar un matí ordenant aliments, la pregunta és una altra: i què més puc fer?". L'experiència desmenteix el tòpic que entre la gent jove no hi ha consciència de com és d'important la solidaritat.

Solidaritat i empresa

No només les persones poden ajudar, també ho poden fer les empreses. El concepte responsabilitat social corporativa és casa cop més present. Alfred Vernis, professor d'Esade, diu que cal anar amb compte, ja que a vegades "es confon solidaritat amb caritat". No tot és blanc i negre: hi ha algunes empreses que apliquen bé el concepte i altres que ho fan servir només per rentar la cara de la companyia; com una estratègia de màrqueting. Per a Vernis, el que cal és aconseguir que els directius la incorporin en la seva manera de pensar.

Sigui com sigui, hi hagi interès comercial darrere o no, les donacions de les empreses sempre són ben rebudes per les ONG. El Banc dels Aliments explica que amb la crisi tampoc han notat una gran davallada dels donatius per part d'empreses. "Podríem pensar que sí, perquè sempre ens han donat excedents. Nosaltres recollim menjar que és consumible però no comercialitzable, perquè falten menys de setze dies perquè caduqui. Amb la crisi, les empreses han ajustat la producció i, per tant, n'haurien de tenir menys. Tot i això segueixen fent donacions", explica la responsable de comunicació, Teresa Cerdà. Des de Metges Sense Fronteres, en canvi, sí que han notat la davallada dels donatius empresarials. Aquesta part, però, no és prou significativa per afectar les xifres globals.

Publicitat solidària

Som solidaris, però està provat que per aconseguir fons per a una campanya, cal vendre-la bé. Com més potent és la campanya publicitària, més possibilitats hi ha que tingui èxit. TV3 ho demostra cada any amb La Marató. L'anunci del programa és un dels més esperats de l'any.

Camil Roca és un dels creatius de la campanya des de fa molts anys. Treballa per l'agència Bassat Ogilvy. "Fer un anunci per a un projecte solidari és radicalment diferent", explica Roca. "Ens agrada molt fer la feina que fem, però si a més pots fer alguna contribució social i explicar històries maques, és una catarsi". "Arribem a la reunió amb un munt d'idees, més que en altres campanyes", explica Roca.

Tal com recorda justament l'eslògan de La Marató, col·laborar-hi "Diu molt de tu" i diu molt també d'un societat que ha estat capaç d'afrontar la crisi reforçant la solidaritat. Com explica Antoni Sansalvadó, "no hem d'esperar que l'Estat ens solucioni tots els problemes. La societat civil s'ha d'organitzar i reaccionar per crear els seus propis mecanismes".