Pares, no pengeu fotos meves

Els Mossos alerten els joves de la vida pública a internet i de l’ús que fan del mòbil i les xarxes

“¿Us molesta que els vostres pares o les vostres mares us facin fotos i les pengin a les xarxes socials?” Cinc mans s’aixequen ràpidament en una sala on hi ha una trentena de joves d’entre 13 i 15 anys. “M’agradaria que em demanessin permís”, es queixa un d’ells. És l’anomenat oversharing : “Si els pares comparteixen imatges teves des que vas néixer, quan creixis tindràs una vida pública a internet que no t’hauràs creat tu”. El caporal del grup central de proximitat dels Mossos d’Esquadra, Guillem Goset, recomana als joves que parlin amb la seva família i es posin d’acord sobre les fotos que els pares pengen a les xarxes. També els suggereix que apliquin aquesta reclamació de consentiment que exigeixen a la família cada vegada que comparteixen una imatge d’un amic o un company de classe. “No cal signar un document, però s’ha de demanar el consentiment”, apunta.

“Els pares posen els nens a l’aparador”, alerta el psicoanalista i professor de la UOC José Ramon Ubieto, en declaracions a l’ARA. “Volem que els infants siguin emprenedors i artístics, i els mostrem. Això és un problema, perquè els estem utilitzant com a projecció del nostre narcisisme”, opina Ubieto, que afegeix: “No som prou conscients del que implica penjar fotos dels fills”. El caporal dels Mossos posa com a exemple a la trentena de joves que l’escolten el cas recent d’un tribunal d’Itàlia que ha obligat una mare a eliminar les fotos que havia penjat del seu fill a les xarxes i l’ha advertit que, si ho torna a fer, haurà de pagar una multa de 10.000 euros. El noi, de 16 anys, va recórrer al tribunal perquè se sentia aclaparat: els seus companys de classe sabien aspectes de la seva vida personal per les publicacions de la seva mare.

“Un altre dels riscos que els pares pengin fotos és que s’alimenta massa la idea que, per tenir una identitat, t’has d’estar mostrant contínuament”, considera Ubieto. Però quan Goset pregunta als joves quanta estona rumien abans de penjar una foto a Instagram o passar un vídeo per WhatsApp, ells responen que hi dediquen, com a molt, 10 segons. “I en 10 segons reflexioneu si és legal?”, pregunta l’advocat Ramon Arnó, que acompanya el caporal dels Mossos a la xerrada de ciberseguretat i ciberassetjament –organitzada per la Fundació PuntCat– que fan al Youth Mobile Festival (YoMo) de l'Hospitalet. El YoMo és una trobada dirigida als estudiants, per donar a conèixer sectors com ara la ciència i la tecnologia, que es va celebrar fa un parell de setmanes coincidint amb el Mobile World Congress (MWC).

Goset avisa els joves de les conseqüències penals que pot tenir compartir un contingut en pocs segons a través del mòbil. En aquest cas, agafa de referència la situació que es va viure fa unes setmanes a Dinamarca, quan la policia va acusar un miler de joves d’entre 15 i 20 anys d’haver compartit un vídeo en què dues persones de 15 anys mantenen relacions sexuals. Segons el Codi Penal danès, compartir aquest vídeo pot suposar un delicte de pornografia infantil pel qual es pot aplicar una pena màxima de sis anys de presó. Els joves que assisteixen a la xerrada del YoMo diuen que saben que compartir pornografia infantil és delicte, però Arnó els posa un altre exemple: “Compartir una foto d’un menor mentre es dutxa, és delicte”. “Si us condemnen i després voleu ser entrenadors, monitors o mestres, legalment no podreu perquè no us deixaran treballar amb menors”, afegeix l’advocat.

Els menors inimputables

El caporal dels Mossos i l’advocat també avisen els menors que “si tens menys de 14 anys, no ets intocable”. Els joves tenen clar que els menors de 14 anys són inimputables; és a dir, que queden fora de la justícia penal. Però els adverteixen que aquesta situació no els lliura d’una possible sanció: “La Generalitat pot obrir un expedient a la família d’un menor de 14 anys”. Goset i Arnó pregunten als joves si els seus pares saben les seves contrasenyes per controlar quin ús fan del mòbil i les xarxes. En aquesta ocasió, cap dels assistents aixequen la mà. “Ens segueixen a Instagram i ja estan tranquils. Nosaltres hem de tenir privacitat!”, defensen els joves. Goset i Arnó responen que és veritat que la llei del menor reconeix uns drets, però que també fixa uns deures.

En aquest sentit, el caporal dels Mossos fa una crida als pares perquè s’impliquin més en la supervisió dels fills per l’ús del mòbil i les xarxes. “Trobem a faltar un acompanyament”, valora Goset. El psicoanalista i professor de la UOC apunta que hi ha un “desemparament digital”. “La majoria dels pares no tenen ni idea del que fan els seus fills a les xarxes”, alerta Ubieto, que aposta per fer un control “efectiu”. “Perquè els puguem ajudar, primer els hem d’acompanyar en l’ús de la tecnologia”, suggereix. De fet, conclou que s’ha renunciat a la conversa amb els adolescents, “que és la manera de poder acompanyar els joves”.

Més continguts de