Jordi Bosch al seu taller, amb algunes de les fotografies del boiximà dissecat que entre 1916 i 1997 va exposar-se al Museu Darder de Banyoles / DAVID BORRAT

Podria tornar el Negre de Banyoles?

Els tres escultors que fa 18 anys van elaborar un motlle de silicona del boiximà dissecat volen fer-ne ara una estàtua, tot i que l'Ajuntament se'n desentén

Jordi Bosch al seu taller, amb algunes de les fotografies del boiximà dissecat que entre 1916 i 1997 va exposar-se al Museu Darder de Banyoles / DAVID BORRAT

Els tres escultors que fa 18 anys van elaborar un motlle de silicona del boiximà dissecat que entre 1916 i 1997 es va exposar al  Museu Darder de Banyoles estan disposats a fer-ne una estàtua de bronze per col·locar-la en algun lloc destacat de la ciutat a manera d'homenatge. Jordi Bosch –'Barraca'–, Xicu Cabanyes i Mauro Rubio consideren que així no es perdria la feina “d'alt risc” que van realitzar d'amagat, per encàrrec del llavors alcalde Joan Solana, el 1997, tres anys abans que el boiximà fos enterrat a Botswana. L'actual alcalde de Banyoles, Miquel Noguer, ha remarcat que l'Ajuntament no ha rebut cap petició per fer una rèplica del boiximà ni en cap moment s'ha plantejat un projecte d'aquesta mena. Per tant, el motlle, que actualment es conserva al magatzem del museu, continuarà sense fer-se servir.

1997 Banyoles

Bosch, Cabanyes i Rubio van elaborar el motlle de silicona d'amagat, per encàrrec del llavors alcalde Joan Solana

La proposta de fer una estàtua de bronze va sorgir fa justament una setmana, de manera informal, al restaurant Can Ginebreda de Porqueres, després que es projectés la filmació realitzada el 1997 per Jordi Bosch mentre preparaven el motlle. “Algú va comentar que la silicona es fa malbé i que si no aprofitem el motlle aviat ja no hi haurà cap opció de fer la rèplica del boiximà”, explica en Barraca. La difusió d'imatges de la filmació a través del Facebook va provocar que se n'assabentés TV3, que  en va emetre diversos fragments als seus serveis informatius i va revifar un debat ciutadà que ja semblava enterrat.

A grans trets, els banyolins es divideixen en dos bàndols: els que veuen amb bons ulls la possibilitat que es faci l'estàtua i els que consideren que no té cap sentit.  “És millor deixar caure en l'oblit que a Banyoles hi havia una persona humana dissecada“, afirma el poeta Salvador Oliva. “Crec que és una mena de cretinisme cultural voler, amb una mena de simpatia de pa sucat amb oli, rememorar un fet que de cultural no en té res”, opina l'escriptor Balta Navarro. “Potser es podria haver fet quan es va remodelar el Museu Darder o es podria fer una exposició temporal explicant la polèmica que va haver-hi a partir del 1991 [quan el metge Alphonse Arcelin va denunciar el que considerava una ofensa a la raça negra i va iniciar una campanya internacional per retirar el boiximà], però penso que és millor no fer cap estàtua amb el motlle”, diu la periodista Anna Estanyol.

"Crec que és una mena de cretinisme cultural voler rememorar un fet que de cultural no en té res"

Balta Navarro Escriptor

“Seria un bon acte artístic. L'art és per reflexionar i, per tant, sempre vaig veure bé el tema del motlle”, assenyala el realitzador audiovisual Xavier Pérez. “ La figura del boiximà forma part de la història de Banyoles, i sempre va ser tractada amb respecte. La seva rèplica ens ajudaria a recordar la manera com es veia la figura humana, i concretament, la de fora de les nostres contrades, en una època en què no es disposava ni de la informació ni dels mitjans que tenim ara”, apunta l'empresari Xavi Collell.

Trenta hores amb el boiximà

Els tres escultors van viure el 19 i el 20 d'abril del 1997 una de les experiències més insòlites i estressants que recorden. “Vam treballar en secret, tancats al magatzem. Era una feina molt delicada, perquè si sortia malament hauríem fet malbé la peça”, recorda Jordi Bosch.

"Vam treballar en secret, tancats al magatzem. Era una feina molt delicada, perquè si sortia malament hauríem fet malbé la peça"

Jordi Bosch Escultor

En total, s'hi van estar prop de trenta hores, durant les quals es van viure moments de certa tensió. “Vols parar de filmar?”, li va etzibar més d'una vegada Xicu Cabanyes a en Barraca, que també va aprofitar per fer algunes fotografies. Dissabte a la tarda, el grup d'esplai Ei, Gent! va fer una activitat al museu i la preparació del motlle va ser amenitzada pel xivarri de fons. L'encarregat d'anar a buscar queviures i beguda era el mateix Jordi Bosch, que a la plaça Major es va trobar un conegut que es va estranyar de veure'l amb una bossa de plàstic plena d'entrepans i cerveses. “Vaig haver de fer mans i mànigues perquè no em veiés entrar al Darder”, recorda entre rialles.

 

Més continguts de