La Policia Nacional va vigilar l’actuació dels Mossos durant l’1-O

A Barcelona el cos estatal va fer 78 seguiments a mossos i 29 intervencions amb antiavalots

La Policia Nacional va dedicar bona part de la jornada de l’1-O a vigilar l’activitat dels Mossos d’Esquadra en lloc de centrar-se a desmuntar col·legis electorals. A la ciutat de Barcelona, els punts on la policia espanyola va deixar constància del comportament dels agents catalans doblen el nombre d’intervencions dels antidisturbis de l’Estat. En concret, a la capital catalana la Policia Nacional va efectuar 78 seguiments als Mossos, mentre que l’acció dels antiavalots es va concentrar en 29 dels punts de votació. Les actes de la Policia Nacional de la jornada, recollides en el sumari del jutjat número 7 de Barcelona -que investiga les denúncies presentades pels votants que van rebre cops dels antidisturbis-, al qual ha tingut accés l’ARA, deixen constància que una de les tasques més destacades dels funcionaris de l’Estat l’1-O era la vigilància dels Mossos. L’objectiu: intentar demostrar que van actuar amb “connivència” amb els organitzadors del referèndum. Aquesta és la conclusió que ja apunta la Prefectura Superior de la Policia a Catalunya en el seu informe del 4 d’octubre, que recull les minutes policials.

Per justificar la suposada connivència entre els Mossos i els organitzadors de l’1-O, la Policia reinterpreta tres de les actuacions dels Mossos aquell dia: les actes que van aixecar sobre l’obertura dels punts de votació, les urnes que van retirar i el fet que els organitzadors no s’hi resistissin. Així, en l’escena d’una patrulla dels Mossos aixecant acta en una escola el policia espanyol que va redactar l’informe interpreta que els agents del cos català “no van impedir que es constituïssin les meses, després de consultar-ho amb els assistents”. De la mateixa manera, en les escoles on els policies espanyols van veure que els Mossos s’enduien urnes, s’entén que les “custodiaven” i no pas que les requisaven. Per acabar, la falta d’“oposició” dels organitzadors als Mossos s’utilitza per reforçar la tesi que la policia catalana va “col·laborar” en l’1-O. L’informe arriba a dir que hi havia “mossos de paisà en vehicles camuflats” que es van dedicar a “controlar els dispositius de les forces i cossos de seguretat de l’Estat”, amb “l’objectiu d’avisar” els responsables de l’1-O perquè “poguessin bloquejar el col·legi” abans de l’arribada dels antidisturbis.

Segons les actes aportades al jutjat, la Policia Nacional va dividir la seva activitat a Barcelona entre els 10 districtes. Els agents van fer una vigilància -amb major o menor mesura- de l’actuació dels Mossos a tota la ciutat i en 9 dels 10 districtes van requisar el material electoral amb la intervenció dels antiavalots. D’acord amb les actes, el cos espanyol no va requisar cap material electoral a Sants-Montjuïc, malgrat que alguns dels seus agents van dedicar tot el dia a deixar constància de “l’actitud passiva” dels Mossos al districte. L’ARA ha elaborat un mapa amb totes les intervencions de la Policia Nacional a Barcelona l’1-O, agafant de referència els informes presentats al jutjat, que permet detectar que el cos espanyol també va evitar intervenir a Sant Andreu i Gràcia.

Com que s’entén que les actes de la Policia Nacional estan redactades pels agents que van actuar en cada districte, els seus informes no descriuen de la mateixa manera l’activitat dels Mossos. En la majoria dels atestats es parla d’una actitud “passiva”, però altres diuen que feien “únicament funcions de vigilància”, “sense emprendre cap acció”. També que “contemplen l’actuació” de la Policia Nacional amb una “nul·la col·laboració”. En una ocasió es fa constar que els Mossos tallen l’accés viari a un col·legi, “impedint l’entrada de vehicles”. La falta d’uniformitat en la redacció dels informes fa que l’Eixample sigui l’únic districte on es relata que les patrulles dels Mossos “abandonen” els col·legis “en determinats moments” o que no es detecta que hi fossin.

En més d’un cas, els atestats també opten per descriure l’actitud dels votants de l’1-O cap als Mossos. “Són aplaudits i victorejats”, observen al CCCB. A l’Escola Barcelona es parla de “càntics i una sonora ovació”. Més enllà va l’informe de l’Escola Provençals, que diu que els concentrats “aplaudeixen, besen, donen la mà, es fan fotos i es congracien” amb dos agents catalans. Els informes, que evidencien la clara dedicació de la Policia Nacional a vigilar els Mossos, es complementen amb fotografies o vídeos. Detallen de manera exhaustiva la intervenció dels agents del cos català; fins i tot, fent un seguiment escrupolós d’actuacions concretes. Per exemple, en l’informe del districte de les Corts, els agents de paisà de la Policia Nacional detecten -quan els seus companys antiavalots entren a l’Escola Pau Romeva-“dues persones en actitud vigilant”. “Es dediquen a transmetre, en temps real, cadascun dels moviments de la Policia Nacional”, exposa l’acta, que precisa la seva altura, la seva complexió i el pentinat, tot i que no arriba a aclarir si es tracta d’agents de paisà. En aquest cas i en d’altres, el cos espanyol comprova les matrícules dels cotxes no logotipats que fan servir els Mossos per determinar si són propietat de la Generalitat.

Diferències de relat

El coordinador policial de l’1-O posat per l’Estat, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, va elaborar al novembre un informe de l’actuació de la Policia Nacional a Barcelona a petició del jutjat que investiga les càrregues. En el document, enumera tres casos en què els Mossos, segons ell, “van entorpir i obstruir” l’actuació del cos espanyol. Però hi ha diferències notables entre el relat de Pérez de los Cobos i les actes -aportades també al jutjat- dels policies que van presenciar els fets. En un cas, Pérez de los Cobos diu que a l’Escola Mediterrània “efectius dels Mossos” van insultar els agents de la Policia Nacional i els van arribar a agafar. Però l’atestat escrit pel policia espanyol que ho va veure no diu el mateix: només parla d’un mosso que “va intentar dificultar i entorpir la feina” de la Policia Nacional, “interposant-se” entre els agents i els concentrats. En un altre exemple, Pérez de los Cobos relata que un mosso “va entorpir” la intervenció dels antiavalots de la Policia Nacional a l’IES Pau Claris. En aquest cas, el coordinador policial de l’Estat obvia que, segons l’atestat dels agents espanyols que van presenciar els fets, es tracta del mateix mosso que havia “entorpit” l’actuació a l’Escola Mediterrània.

Més continguts de