BarcelonaMestres, professors i directors de totes les etapes educatives fan balanç dels primers cinc dies de curs: expliquen que la il·lusió dels alumnes per tornar pesa més que el cansament i les dificultats i asseguren que els grups bombolla i les mesures de seguretat es mantenen a l’aula i als patis. Ara bé, demanen que els esforços que fan dins dels centres han de tenir més continuïtat al carrer i exigeixen més docents per garantir les substitucions.
“Hem trobat els xiquets millor del que esperàvem”
Cap d’estudis de l’Escola Sant Llàtzer de Tortosa
“Ens feia por com arribarien els xiquets, però ens hem quedat sorpresos perquè venen amb moltes energies, ganes i il·lusió. Els hem trobat millor del que esperàvem. No només les famílies necessitaven tornar a la rutina, sinó que ells també necessitaven tornar a ser ells mateixos i relacionar-se amb els seus iguals. Els mestres ho hem viscut il·lusionats i neguitosos, però ells ens posen les coses molt fàcils i hi ha mirades que ho diuen tot. La força dels companys del centre ha ajudat molt i hem tirat endavant amb el nostre lema: “Som tribu”.
El pla funciona bé. Som molt respectuosos amb els grups bombolla i ens hem reinventat reformant aules. Ara bé, ens preocupen les entrades i sortides i el que passa fora de l’escola. També falta una aposta més ferma i un acompanyament de l’administració per fer sortides i classes a l’entorn, al bosc i a la natura. Estem fent més hores que mai perquè, si no, això no sortia”.
“Qui està ajudant més els mestres són els alumnes”
Director general de la fundació d’escoles FEDAC
“Em preocupa molt l’estat emocional dels docents, perquè estant fent un esforç increïble, renunciant a hores lliures per complir una normativa que no es compleix fora de l’escola. Els veig angoixats per la seguretat i patint per cada cas de febre, i això genera molta tensió a l’escola. Vull deixar clar, però, que qui està ajudant més els mestres, demostrant responsabilitat i empatia, són els alumnes. Un 10 als infants.
Amb els recursos que tenim, les escoles ho estan fent molt bé. Demanar més professors és una quimera. El que sí que canviaria és aquest discurs de la por i apel·laria més a la responsabilitat individual i a la confiança, perquè tindrem confinaments i els hem de viure amb una certa normalitat. Crec que aquí el departament ha comès un error: en lloc de repartir ordinadors a partir de 3r d’ESO, haurien d’haver donat una dotació per a cada escola i que cada escola ho gestionés segons els grups confinats que tingui”.
“Les coses que fan caliu en una llar ara no hi són”
Directora de la llar d’infants El Gavot de Vilanova i la Geltrú
“No és com un any normal. No ploren més, però és molt més complicat, primer perquè només deixem entrar un adult per nen per fer l’adaptació, que també és més curta. La canalla que ja venia abans del confinament tenia ganes de tornar, però hi ha nens i nenes que des que van néixer han estat sempre només amb la família. Aquestes famílies noves ens han fet molta confiança, perquè a nosaltres ens han vist molt poc i a més no es coneixen entre ells. Gestionar això és feixuc, perquè potser les coses que fan caliu no hi són, i a més no pot ser d’una altra manera. Aquests dies són un festival de nens que es donen de baixa i d’altres que demanen entrar. Tenim menys criatures: de 114 l’any passat a 90 aquest curs”.
“És molt difícil tenir una disciplina espartana”
Mestre i director de l’Escola Sant Jordi de Vilanova
“Tot el que esperàvem que funcionés ha funcionat, com les entrades o els patis, perquè estem aconseguint seguir el protocol i fer que no es barregin gaire. Però tot allò que sabíem que era absurd d’intentar gestionar, ho ha estat, com no poder controlar cada moviment dins del centre o fer classe amb mascareta. Els nens són molt disciplinats, però els mestres ens quedem sense veu perquè hem de cridar molt. Precisament, la gràcia del grup bombolla era que s’hi podia fer vida normal.
El problema és que els protocols en paper ho aguanten tot, però quan l’escola es posa en moviment no té la capacitat d’interioritzar tanta norma: què hem de fer quan un nen va corrent cap a un company que s’estima? Ens intentem organitzar, però és molt difícil tenir una disciplina espartana en una escola de 500 alumnes. Ells han arribat amb moltes ganes, però amb falta de ritme i amb el xoc emocional de trobar-se una escola diferent. Abans els rebíem tots al pati de l’escola amb aplaudiments i ara els hem rebut amb termòmetres i mascaretes.
A l’escola no ens queixem, però sé que no està funcionant el sistema de substitucions. Conec centres que tenen cinc mestres de baixa i ho substitueix el mateix equip. Jo no vaig voler desdoblar precisament per això, però qui ha fet més grups per reduir ràtios ja no té marge per substituir un mestre i la tensió horària que això crea és insostenible. Crec que si les escoles han obert és perquè tots els professionals, des dels mestres fins a qui neteja l’escola, s’han posat les piles. Això no ho ha fet el departament, perquè ha tingut sis mesos per preveure els mestres que faltarien i portem cinc dies i ja no n’hi ha”.
“Hem desdoblat i ara anem justos amb les substitucions”
Directora de l’Escola La Portalada d’Altafulla
“Tot i la imaginació que hem tingut per quadrar horaris, ens veiem molt justos per substituir un mestre si té una visita mèdica, una urgència o si un dia es troba malament. Ens van adjudicar dos reforços covid al juliol, però com que hem desdoblat les classes de primària, ens en caldria algun d’extra. A més, al convertir les dues classes de cada curs en tres grups, hem separat nens que abans anaven junts i moltes famílies ens han demanat canvis. Els mestres demanem confiança, perquè som nosaltres els que coneixem la realitat escolar, perquè tot el que s’hi fa té un perquè i perquè ho hem fet amb criteris pedagògics. També els hem demanat que el que fem a l’escola ha de tenir una continuïtat a fora. Per això l’AMPA ha votat que esperarà una mica a fer les activitats extraescolars, perquè volen preparar i continuar la idea dels grups bombolla.
La sensació de la primera setmana és molt positiva, tot i que estem molt cansats. Teníem tantes ganes que comencés el curs, que només volíem que sortís bé, i de moment no hem hagut de canviar res del que teníem previst. Ens donem uns 15 dies de marge per analitzar i veure si hem de modificar alguna cosa del pla d’obertura, perquè tenim clar que és un document flexible”.
“He vist alumnes que han repetit amb una llum diferent”
Director de l’Institut Cardener de Sant Joan de Vilatorrada
“He tingut la sensació d’estar en una muntanya russa, amb moltes més coses a tenir en compte de les que un mestre ha de tenir. Malgrat les mascaretes, hem après que si no respectem els torns per parlar és més difícil entendre’ns. I malgrat els protocols i les distàncies, les mirades dels alumnes diuen que esperen passar-ho bé i aprendre al màxim. De fet, he vist alumnes que van marxar amb una actitud de poques ganes, o que fins i tot han repetit, i que ara tenen una llum diferent.
Les dificultats de ser un centre vell, d’aules escasses i espais petits han estat suplertes per la creativitat i les ganes d’un professorat que creu en el que fa, que ho viu amb passió i professionalitat i que hi dedica les hores que calgui. Això ha fet que el pla d’organització funcioni, i ara tenim l’institut convertit en un conjunt d’instituts. En diem illes, i cadascuna té un funcionament autònom. Això ens permet que els grups bombolla es moguin en uns espais delimitats i amb uns professors concrets, sense interferències. Ho estem vivint molt bé. Encara amb els reajustos necessaris, però animats i amb més ganes que mai. Sempre es pot millorar. Especialment pel que fa a les exigències que ens venen de fora i que a vegades no pensen en el col·lectiu sinó en l’interès personal”.
“La nostra feina és una militància”
Mestra de música a educació infantil i de suport a P3
“He trobat els alumnes entusiasmats, enyorats i tristos en alguns moments, però no més que altres anys. El dia abans els nervis se’m menjaven perquè, a part de les 25 personetes que estava a punt de conèixer, també havia de tenir al cap els nous horaris, la desinfecció o la gestió del menjador. El col·lectiu de mestres hem demostrat que la nostra feina és gairebé una militància.
Els grups estables es mantenen a la perfecció, tot i que això ens ha fet canviar dinàmiques que aplicàvem abans, com ara les aules obertes entre grups del mateix curs, els apadrinaments o els ambients de lliure circulació.
El que cal millorar és l’eficiència del departament d’Educació, que ha anat tard i no ha pensat en les necessitats de cada centre. I ara cal que el repte que hem assumit les escoles, que era imprescindible, es vegi reflectit en els comportaments de la resta de la societat a fora”.
“Estic esgotada i sense veu, però molt contenta d’haver tornat”
Tutora de 2n de l’Escola La Torre de la Torre de Claramunt
“Anímicament els veig bé, però els costa molt fer feines de llarga durada i hem de canviar sovint d’activitat perquè desconnecten. Necessiten estar amb els amics. Tota l’estona em pregunten: «Anna, que podem jugar?» Aquests dies ens dediquem a això, perquè vull que es trobin bé a l’escola i tinguin ganes de venir. Jo estic molt contenta de tornar a l’aula, però estic esgotada i amb molt mal de coll. És el que hi ha, ens hi hem d’acostumar.
L’equip directiu ha treballat moltíssim i sense ells i la implicació dels altres companys no hauria estat possible reobrir. Som una escola molt petita, amb pocs mestres i pocs alumnes, i això ens permet garantir que pràcticament no es vegin entre ells. Als patis també ens hem organitzat per zones, i el conserge, que és un crac, ho neteja tot després. I el menjador, on també estan separats per grups estables, és més fàcil de gestionar perquè hi ha menys alumnes que es queden a dinar”.
“Hem intentat mantenir el nostre projecte educatiu”
Equip directiu de l’Escola La Candela de Valls
“Hem detectat moltes ganes de venir a l’escola, tot i la incertesa. La connexió després de l’estiu sempre és difícil, i aquest any més que cap altre estem prioritzant que se sentin bé, que estiguin tranquils.
Una de les preocupacions és que no hi ha prou claustre. Com que som un centre de màxima complexitat i fem la sisena hora, ens és impossible desdoblar si volem tenir un mestre a cada grup. Si féssim cinc hores ho podríem fer, però hem intentat mantenir al màxim el nostre projecte educatiu. Per exemple, hem volgut seguir treballant per ambients, malgrat que hem hagut d’eliminar la lliure circulació. Ara no podem barrejar tres cursos i fer que cada alumne triï el que vol fer, cosa que els enriquia molt, sinó que hem hagut de fer un ambient per grup i anar rotant cada setmana.
També estem gestionant les colònies. Fins ara anàvem tots els grups a un camp d’aprenentatge de la Generalitat, però com que s’han restringit, potser hem de canviar-ho per una casa de colònies. Encara que ens costi una mica més, intentarem no perdre aquesta activitat”.
“Les escoles en podem sortir reforçades”
Director de la zona escolar rural (ZER) El Moianès de l’Estany
“De la mateixa manera que els nens de la nostra escola rural han viscut el confinament de manera molt diferent dels que viuen en zones urbanes, nosaltres hem de gestionar el pla d’obertura per a 40 alumnes amb uns equipaments excel·lents i un pati que no ens l’acabem i on fins i tot podem anar en bici. Planyo molt els equips directius d’escoles de 400 alumnes, i també empatitzo amb la gent que està gestionant tot això perquè és molt difícil.
Les escoles rurals treballem en zones privilegiades, som diamants arreu del territori, som petits tresors. A vegades hem anat un pas més endavant que els altres, per exemple amb el fet de fer reunions telemàtiques o barrejar grups de diferents edats. Nosaltres ja fa temps que ho fem. Crec que les escoles que ara ho han fet deuen sentir que entren en un túnel fosc, però hi ha esperança i fins i tot en poden sortir reforçades. N’hem de treure coses positives. Nosaltres no hem canviat gairebé res: seguim fent l’assemblea tots junts, però ara ho fem al pati, i també seguim sortint a l’exterior, com ja fèiem. Estem satisfets”.
