Què opinen els 7 candidats a rector de la UB sobre el 3+2 o l'envelliment del professorat?

Són les primeres eleccions amb un nombre tant elevat de candidats i estan més renyides que mai

Debat a set quan queda menys d'una setmana per a les eleccions més renyides de la Universitat de Barcelona (UB). Amb un nombre de candidats fora de l'habitual –mai s'hi havien presentat tantes persones–, s'està produint una campanya diferent de les que la UB està acostumada. Això sí, cap dels set és una dona. Els candidats són: el catedràtic d’ètica Norbert Bilbeny, el catedràtic de matemàtiques Joan Elias, el catedràtic de bioquímica Rafael Franco, el catedràtic de metodologia de les ciències del comportament Joan Guàrdia, el catedràtic de farmàcia clínica i farmacoteràpia Eduardo L. Mariño, el catedràtic de química orgànica Màrius Rubiralta i el catedràtic de dret processal David Vallespín.

El nombre màxim de candidats al qual s'havia arribat fins ara era de 4. Va ser a les darreres eleccions al rectorat, que va guanyar Dídac Ramírez, que es van disputar entre 4 persones. D'entrada, el més probable és que les eleccions, que se celebraran el 28 de novembre, no resolguin qui serà el futur rector de la UB i caldrà passar a la segona volta l'1 de desembre. Només hi poden arribar dos candidats.

Les eleccions arriben en un moment clau per a les universitats catalanes. Es produiran un mes després que s'hagi fet públic el  manifest de tots els rectors que demanava a la Generalitat 100 milions d’euros més de pressupost a la partida de les universitats. Entre d'altres, reclamaven igualar el preu dels màsters i dels graus i que només les titulacions noves de grau es facin amb el model 3+2, entre d'altres.

Precisament, tots els temes del manifest són centrals en les eleccions i en el debat que s'ha celebrat aquest dimarts:

  • Finançament:

Norbert Bilbeny: Reclama un pla d'estabilitat pressupostària i negociació amb la Generalitat per poder augmentar el finançament de la UB. "No és despesa, és inversió", ha assegurat durant el debat.

Joan Elias: Creu que cal fer veure que el finançament universitari "és un problema de país", que la UB necessita millorar els recursos i critica l'augment de les taxes.

Rafael Franco: Defensa que cal analitzar totes les dades i llavors anar a la Generalitat a demanar més finançament. "Si tens un bon equip de professionals pots demanar el que vulguis", ha assegurat.

Joan Guàrdia: Considera necessari augmentar el finançament de la universitat i ha recordat durant el debat que, dins dels pressupostos de la Generalitat, la UB és un dels centres que ha vist reduïts els seus comptes.

Eduardo L. Mariño: Vol més finançament per a la UB i reivindica la importància de la universitat.

Màrius Rubiralta: Denuncia que no s'ha fet entendre al Parlament la importància de la contribució socioeconòmica de les universitats. En aquest sentit, demana més finançament i ha reivindicat que cal demostrar que la UB és una "eina fonamental" per al país.

David Vallespín: Ha defensat la reforma feta i ha reivindicat més recursos per al centre. Ha recordat que la UB té problemes amb el deute o amb les beques, entre d'altres, i ha criticat els que creuen en el "món ideal de 4.0".

  • 3+2

Norbert Bilbeny: Reivindica una política acadèmica pròpia de la UB. "Hem d'actuar amb
cura i alhora visió, sospesant bé els pros i contres", ha assegurat i ha afegit que "fer un canvi sobtat pot ser igualment perjudicial". Posa com a condició no incrementar el preu dels estudis.

Joan Elias: Defensa l'elaboració del "millor programa de titulacions" i que abans de fer qualsevol canvi "cal equiparar els preus".

Rafael Franco: Creu que s'ha de buscar un consens intern i garantir que, es triï el model que es triï, els preus no s'encareixin.

Joan Guàrdia: Opina que cal revisar el model i que s'ha de vetllar per la "qualitat màxima del sistema".

Eduardo L. Mariño: Considera que la decisió no depèn d'una qüestió econòmica, sinó que es tracta de valorar "què és el millor per als estudiants".

Màrius Rubiralta: Ha criticat que l'inventor del 3+2 volia beneficiar les universitats privades de Madrid i ha mostrat "molta prudència" davant el model. Ha reivindicat l'autonomia universitària a l'hora d'escollir el model.

David Vallespín: Reivindica una política universitària pròpia i creu que no es pot generalitzar el model per a totes les titulacions.

  • Envelliment de les plantilles

Norbert Bilbeny: Defensa un pla de xoc per a la recuperació acadèmica que faci front al "progressiu dèficit estructural de PDI i l'envelliment de la plantilla docent".

Joan Elias: Creu que cal millorar els plans d'estabilització i millorar la política respecte dels associats.

Rafael Franco: Creu que cal "seleccionar i promocionar el professorat jove i aliar-se amb les altres universitats per negociar amb la Generalitat.

Joan Guàrdia: Creu que és un "problema fonamental de la casa" i reivindica la incorporació de "múscul jove". "Hem de tenir prou autonomia per poder dibuixar la nostra pròpia proposta en matèria de professorat", reivindica.

Eduardo L. Mariño: Denuncia el problema dels associats i reivindica dedicació al personal docent.

Màrius Rubiralta: Lamenta el problema de l'envelliment i reclama que no sigui una política única de la UB, sinó fer front comú amb les altres universitats per combatre el problema.

David Vallespín: Proposa el disseny d'un model propi i compatibilitzar polítiques d’estabilització del professorat amb les de promoció per donar sortida a la bossa d’acreditats.

Més continguts de