SOLIDARITAT

Roba al Marroc i llapis a Namíbia

La plataforma Trip-drop posa en contacte petites ONG amb viatgers que volen portar ajuda material

Tot fent la volta al món en moto, l’Almudena va passar per una escola de Tailàndia enmig de la selva. Allà li van explicar que necessitaven motxilles i llibretes que no podien aconseguir per falta de pressupost. L’Almudena ho va comunicar a la plataforma Trip-drop, que ho va penjar a internet, i sis mesos més tard, un altre viatger, l’Ander, va aprofitar el seu viatge per portar el material que sol·licitava el centre. L’Ander volia ajudar durant la seva ruta i la informació que va trobar a Trip-drop li va servir per poder posar a la motxilla tot de coses que sabia de ben segur que serien útils per als que les rebrien.

Així és com funciona Trip-drop, una plataforma que posa en contacte petits projectes d’escoles, centres mèdics o orfenats amb viatgers que volen ajudar. “Nosaltres recopilem la informació d’aquests projectes gràcies als mateixos viatgers. Si algú està de passada en algun lloc i troba un centre que necessita ajuda, pot detallar a la web l’ajuda exacta que necessiten”, explica Daniel Losada, que va fundar aquesta plataforma sense ànim de lucre fa 10 anys. El que va començar com un petit projecte ara ja acumula informació de 70 països i de més de 140 projectes. L’única condició és que mai pot ser una ajuda econòmica. “Material escolar, menjar, roba, medicaments i fins i tot animals, però mai diners. Creiem que, quan hi ha diners pel mig, es corromp tot”, considera Losada.

“Ens va agradar perquè no hi ha diners pel mig. Tu portes l’ajuda i l’entregues directament a qui ho necessita, no hi ha intermediaris”, valora Quim Martínez, que es va animar a provar-ho amb la seva família i una parella d’amics fa dos anys al Marroc.

Col·lectes entre amics i família

En el cas del Quim, abans de marxar, van fer una crida entre amics i familiars i van recopilar roba i 250 euros en metàl·lic que van fer servir allà mateix per comprar els medicaments que necessitava el centre de menors en risc d’exclusió social amb el qual volien col·laborar. “Nosaltres sempre recomanem comprar al destí: no carregues, és més barat i, a més, fomentes l’economia local”, apunta Losada.

Rosalía Arenas i Juancar Garijo, una parella valenciana, també van passar pel centre del Marroc fa un parell d’anys quan van començar un viatge sense bitllet de tornada que expliquen al blog Ver, oír y viajar. “Volíem deixar una empremta positiva en el camí i Trip-drop ens va semblar una idea meravellosa. Saber que portem una ajuda realment necessària marca la diferència”, explica la Rosalía.

En el seu cas, tenien clar que passarien pel centre del Marroc i per un orfenat del Senegal i van voler fer-ho extensiu entre familiars, amics i veïns. “Com que viatgem amb cotxe, vam pensar que podríem portar molta més ajuda si ampliàvem el cercle”, explica. Van carregar el vehicle de roba, material escolar, llet en pols, bolquers i pijames que van donar en mà als responsables dels centres marroquí i senegalès que havien marcat a la ruta.

La satisfacció de l’ajuda directa

“És molt positiu per al que rep, però més per al que dona”, considera la Rosalía. “Quan el que fas et surt del cor i ho fas de manera desinteressada, la gratitud de la persona a qui dones supera per complet tot el material que aportes, tingui molt o poc valor econòmic”, detalla la valenciana. “Encara recordo quan els nens es van posar a aplaudir durant més d’un minut. Només per aquest moment, tot l’esforç ja va valer la pena”, explica el Quim del seu Trip-drop al Marroc.

“També t’ajuda a ser conscient del lloc que visites i a conèixer altres realitats allunyades del turisme”, afegeix la Rosalía, que també recorda les seves altres experiències a Namíbia i Botswana. “Sobretot a l’Àfrica, que hi ha una barrera cultural molt gran, t’ajuda a integrar-te una mica més”, segueix. A Namíbia van portar material escolar, comprat al destí, a una escola de les tribus himba i dzemba i gràcies a això hi van poder conviure deu dies.

Per al fundador del projecte també “és molt important tancar el cercle i que la gent vegi el fruit de les seves accions”. Recorda el moment en què a través de les xarxes socials va demanar dues màquines de Braille per a una escola d’Uganda que havia reclamat l’ONG Africa Directo. “En 20 minuts les vam aconseguir i en dos mesos ens vam desplaçar al país per donar-los-hi. Les persones que havien donat les màquines ploraven d’alegria”, rememora. Considera que la feina de les grans ONG és imprescindible, però la seva també: “Nosaltres ajudem els que ajuden perquè som equips de logística gratuïts”. I acaba: “És genial contribuir a causes, però la màgia és ajudar les persones”.

  • Etiquetes

Més continguts de