SOS Costa Brava demana la creació d'un organisme públic que compri sòl per protegir-lo ambientalment

BarcelonaLa plataforma SOS Costa Brava, que aplega una trentena d'entitats ecologistes, ha reclamat a la Generalitat crear un organisme que compri terrenys al litoral gironí amb l'objectiu de protegir-los i evitar que s'hi pugui edificar. Davant la comissió de territori del Parlament, l'advocat de l'entitat, Eduard de Ribot, ha assegurat que aquesta figura seria "molt útil" i ha proposat que part del que es recapta amb la taxa turística es destini a adquirir parcel·les.

De Ribot també ha criticat que l'actual moratòria de llicències queda coixa, perquè no ha aturat obres com la de Sa Guarda a Cadaqués (Alt Empordà), i ha reclamat que el futur pla director sigui "efectiu" i permeti fer "desclassificacions massives de sòls".

"Mentre per una banda s'està intentant promoure la Costa Brava com a reserva de la biosfera, per l'altra ens trobem davant d'aquesta insensatesa paisatgística", ha criticat el representant de Naturalistes de Girona, Sergi Nuss. Durant la seva intervenció, Nuss també ha lamentat que, "si no s'hi posa seny", els diferents planejaments permetrien construir fins a 35.000 habitatges més arreu de la Costa Brava.

"Quan semblàvem que n'havíem après de la crisi, ha tornat a treure el cap el poder econòmic i l'urbanisme s'ha rellançat cap a un client internacional que pot pagar luxe i que no té res a veure amb el territori", ha afirmat el portaveu de SOS Costa Brava. "Us demanem que ens ajudeu a salvar-la [la Costa Brava]", ha afegit l'advocat de l'entitat, Eduard de Ribot, interpel·lant directament els parlamentaris.

Amb la taxa turística

De Ribot ha recordat que, de la mateixa manera que existeix l'Institut Català del Sòl (Incasòl), que compra terrenys per promoure polígons industrials, l'objectiu d'aquest futur organisme seria impulsar "la preservació del territori". Assegura que la seva creació tindria encaix dins la futura llei d'ordenació del territori i ha dit que, de fet, la proposta no és nova. A França ja hi ha un institut com el que SOS Costa Brava proposa crear ara, que ha arribat a comprar "fins al 30% de la costa" per protegir-la.

L'advocat ha avançat, a més, que aquest conservatori del litoral es podria nodrir amb part dels diners que es recapten de la taxa turística, que podrien destinar-se a adquirir terrenys (o, si calgués, a assumir possibles indemnitzacions als promotors).

"Només el 2016 es van recaptar fins a 8,5 M€ amb la taxa turística, i actualment aquests diners es destinen a fer promoció, però la Costa Brava això no ho necessita", ha dit Sergi Nuss, que ha recordat que ja hi ha altres recursos per impulsar la destinació (per exemple, els que hi destina el Patronat de Turisme). El portaveu de Naturalistes, a més, ha afegit que avui "només un 0,1% del pressupost de tota la Generalitat es destina a conservació del litoral".

El pla director, "insuficient"

Davant la comissió de territori, la plataforma SOS Costa Brava també ha instat el Govern a modificar el planejament urbanístic que impera a la Costa Brava. "No és coherent, ni racional, ni sostenible, seguir urbanitzant per crear segones residències que només s'ocupen un mes durant tot l'any; aquest és un model obsolet", ha dit De Ribot.

L'advocat ha agraït a la Generalitat que hagi dictat les dues moratòries urbanístiques i que hagi tirat endavant el pla director de revisió dels sòls no sostenibles al litoral gironí. Però ha lamentat que hi hagi casos "gravíssims" –com el de Sa Guarda, a Cadaqués– que s'hagin escapat de la moratòria i ha dit, obertament, que el pla director "és insuficient".

"Ens preocupa especialment quin serà el seu contingut final", ha exposat l'advocat de SOS Costa Brava. En aquest sentit, en nom de la plataforma, ha reclamat que el document "revisi" tots aquells sòls que encara no s'han urbanitzat i que "els desclassifiqui de manera massiva". "L'avanç del pla inclou 165 sectors, però nosaltres volem que s'estengui arreu", ha subratllat.

Fins a divuit projectes

Durant la seva intervenció, De Ribot ha explicat que els divuit projectes que s'han reactivat a la Costa Brava suposen "un greu impacte ambiental", entre els quals ha esmentat, explícitament, els de Sa Guarda a Cadaqués (que suma 104 habitatges i un hotel), els de l'entorn de la platja de Pals (amb més de 1.000 habitatges) i els del paratge de Cap Roig a Calella de Palafrugell (amb un auditori semisoterrani i dues edificacions al voltant del castell).

Sobretot, però, l'advocat ha incidit en la situació que viu Begur. De tot el llistat de projectes que ha esmentat, tres feien referència a aquest municipi del Baix Empordà: els de la cala d'Aiguafreda (206 habitatges i tres hotels), el cas "escandalós" de l'antiga pedrera de S'Antiga (24 habitatges) o els 33 xalets de luxe que es projecten a Aiguaxelida.

"Ens trobem que, sumant aquests projectes i d'altres, es podrien arribar a aixecar més de 1.700 habitatges i sis nous hotels en un poblet de la Costa Brava que ja està absolutament massificat i sobresaturat", ha exposat la portaveu de Salvem la Costa de Begur, Lydia Chaparro. La portaveu, a més, ha criticat que aquests projectes se sumen als "atemptats ecològics" que ja va patir el municipi durant les últimes dècades del segle passat.

A més, a la Selva, també han criticat que es projectin 75 nous habitatges a la cala Morisca de Tossa de Mar –on hi ha pendents que superen el 20%– i han dit que estan "especialment preocupats" pels 2.000 habitatges que es podrien aixecar als boscos de Lloret de Mar, uns projectes que el perllongament de la C-32 "desfermarà".

La comissió

Després de la intervenció dels portaveus de SOS Costa Brava, els diputats de tots els grups han subratllat el compromís amb la preservació del litoral gironí, tot i que alguns també han expressat dubtes sobre les possibilitats reals d'impedir les urbanitzacions.

El diputat de JxCat Narcís Clara ha afirmat que el Govern comparteix "la preocupació" de la plataforma i ha subratllat que treballa per replantejar el model urbanístic, ja d'entrada aprovant les moratòries i impulsant el pla director de revisió dels sòls no consolidats.

Tot i això, afirma que cal buscar "solucions factibles" posant el focus en la seguretat jurídica. En aquest sentit, el diputat d'ERC Ferran Civit ha demanat quantificar el cost de "revertir" la situació actual i ha lamentat que les administracions "no hagin après gran cosa de la crisi" perquè les normatives són gairebé les mateixes.

La comissió, després, ha demanat al govern que estudiï si hi ha alguna possibilitat d'aturar els projectes d'urbanització de Cala Morisca, Sa Guarda de Cadaqués, Aiguaxelida de Tamariu i els Jardins de Sa Riera de Begur, que no van entrar en la moratòria perquè les obres ja estaven en marxa. Els partits de govern, tanmateix, han alertat que s'ha de fer tenint en compte que les competències són municipals, reserva a la qual s'han afegit el PSC i el PP.