DESIGUALTAT

S’agreuja la fractura social de Barcelona

La renda familiar de Pedralbes multiplica per set la de la Trinitat Nova, i la diferència s’eixampla

El barri de Barcelona on les famílies tenen més recursos és el de Pedralbes: dues vegades i mitja més que la mitjana de la ciutat. Això no és cap novetat. Tampoc sorprendrà gaire saber que el barri on en tenen menys és la Trinitat Nova, a l’altre extrem, on les famílies superen per poc un terç de la mitjana dels recursos de la ciutat. Però és que la renda mitjana de Pedralbes multiplica per set la de la Trinitat Nova. I a més aquesta diferència s’eixampla: la fractura social entre els barris més rics i els més pobres de la ciutat s’agreuja. Així ho indica l’estudi sobre la renda familiar disponible per càpita del 2014 fet per l’Ajuntament de Barcelona, que es va fer públic ahir.

Si el 2013 la renda de Pedralbes multiplicava la de la Trinitat per 6,3, el 2014 va passar a fer-ho per 7,2. La renda de la zona més alta de Barcelona va passar de 243,9 punts a 251,7 -en un barem en què la mitjana de la ciutat és 100- i la del barri més empobrit, de 38,5 punts a 34,7. Hi ha més dades que indiquen que l’escletxa que separa els barris és cada vegada més ampla. Segons l’últim estudi, dels 73 barris de Barcelona, 20 superen la mitjana de la ciutat, mentre que la gran majoria, 53, queden per sota. D’aquests, sis no arriben a la meitat de la mitjana de Barcelona. El 2013, 21 barris superaven la mitjana de la ciutat i només quatre quedaven per sota de la meitat de la mitjana.

Torpede a les rendes mitjanes

La renda familiar de la ciutat va créixer el 2014 un 1,1% respecte a l’any anterior i va arribar als 19.335 euros gràcies a “la millora de l’ocupació, l’activitat empresarial i la situació econòmica general”. Però això no es va notar de la mateixa manera en totes les capes socials. Ha augmentat la població amb rendes mitjanes-baixes, altes i molt altes respecte al 2013, però les famílies amb ingressos baixos o molt baixos encara sumen més del 36% de la població de la ciutat.

La crisi va afectar especialment les classes mitjanes. Si el 2007 un 58,5% dels habitants tenia rendes mitjanes, el 2014 eren un 46,7%, tan sols dos punts més que l’any anterior. Es va més que triplicar la població amb rendes molt baixes: si el 2007 era un 4,1%, el 2014 era un 15,5%, encara que la xifra ha millorat respecte al 17,8% del 2013. I l’altre extrem també va créixer, encara que força menys: el 2007 un 7,5% dels barcelonins tenia rendes molt altes i el 2014 eren un 11,6%. La fractura social causada per la crisi és una de les obsessions del govern d’Ada Colau, que la setmana passada va presentar un pla de 150 milions d’euros per combatre-la.

L’agreujament de l’escletxa també es pot veure comparant els mapes del 2007 i del 2014. Abans de la crisi hi havia cinc barris amb rendes molt altes, però van augmentar fins a vuit. El mateix amb els barris amb rendes molt baixes: n’eren set i van passar a nou. En canvi, els barris amb rendes mitjanes van passar de 40 a 29. Onze menys. Ja no són ni la meitat dels barris de Barcelona.

Del 2013 al 2014 també hi va haver canvis: el Barri Gòtic i Sant Antoni van passar a estar per sota de la mitjana, mentre que el Fort Pienc la va superar. El barri que més va créixer és el de Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou, que va augmentar 18,7 punts, fins als 168,8. El que més va caure és el de la Marina del Prat Vermell, que en va perdre 19,7 i va quedar amb 39,4 punts. Ha passat de superar la mitjana a ser l’antepenúltim de la llista.

Els districtes de Sarrià-Sant Gervasi i les Corts són els únics en què tots els barris tenen una renda per sobre de la mitjana. Després de Pedralbes, els barris amb més ingressos són les Tres Torres i Sarrià, per aquest ordre. En canvi, després de la Trinitat Nova, els que en tenen menys són Ciutat Meridiana i la Marina del Prat Vermell. Vuit dels deu barris amb menys renda de la ciutat són del districte de Nou Barris. L’estudi de l’Ajuntament reconeix que “s’accentua la polarització” de les diferències entre els barris perquè augmenta la distància entre els que tenen valors de renda extrems.

El tinent d’alcalde de Treball, Economia i Planificació Estratègica, Gerardo Pisarello, manté que la gestió que s’havia fet fins ara de la ciutat amenaça de fer-la més desigual. “Sempre hem dit que aquest és un dels perills principals als quals hem de fer front, i les xifres demostren que tenim raó -assegurava ahir en un comunicat de premsa-. Mentre augmenta lleugerament la mitjana de la renda familiar disponible a la ciutat, també augmenten les desigualtats en la distribució d’aquesta renda”, va insistir.

Pisarello destaca l’augment de les desigualtats i que “la tisora” de les diferències entre els barris “s’està obrint”. Però assegura que, “amb les mesures del pla de xoc en marxa”, començaran a treballar “per recuperar la cohesió social i reduir les desigualtats”. Amb el panorama que mostren les xifres que ha fet públic el consistori mateix, a l’equip d’Ada Colau se li gira feina si vol capgirar la tendència.