INCENDI A BADALONA

Sant Roc: un barri mal pensat i amb dèficits de manteniment

Badalona va anunciar el 2017 una revisió dels pisos que punxaven la llum, però no es va arribar a fer

La precarietat infraestructural, la crisi habitacional i la pobresa energètica han castigat el barri de Sant Roc des de la seva creació a principis dels anys seixanta. S'estima que en un de cada cinc habitatges d'aquest barri badaloní hi viuen més de cinc persones, i que aproximadament en uns 3.000 pisos de la zona es comet frau elèctric. Fonts pròximes a la investigació de l'incendi al número 244 de l'avinguda Marquès de Mont-roig, en què tres persones van perdre la vida i 30 més van resultar ferides, apuntaven ahir a una sobrecàrrega elèctrica en un pis ocupat amb la llum punxada com a possible causa de l'incendi.

Ja el 2017, l'aleshores alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, va anunciar que faria un rastreig "bloc a bloc" del barri de Sant Roc per detectar casos de vulnerabilitat energètica. Aquell mateix any algunes famílies que vivien en immobles propers a la zona de l'incendi van patir talls de llum, i l'Ajuntament de la ciutat va atribuir-ho en bona part a una "sobrecàrrega a la xarxa elèctrica, provocada per un ús indegut de les instal·lacions". Conjuntament amb el Consorci Badalona Sud i el departament d'Afers Socials de la Generalitat, el consistori va comunicar que es posaria en marxa el projecte 'Recuperem el barri bloc a bloc', que preveia auditories dels pisos del barri per analitzar situacions de seguretat a les cases o aspectes relacionats amb la convivència veïnal. El pla no va arribar a executar-se mai.

L'executiu actual, encapçalat pel socialista Àlex Pastor, confirma a aquest diari que el projecte no es va activar, i remarca que el govern anterior va assenyalar les circumstàncies polítiques excepcionals a Catalunya, que van concloure amb l'aplicació del 155, com a motiu del bloqueig. De cara al 2019, i després dels danys personals que ha causat l'incendi en el bloc de deu pisos, el govern municipal ha assegurat que es destinarà una partida pressupostària específica per al Consorci Badalona Sud amb l'objectiu de reprendre la intervenció. Per ara, però, el projecte continua aturat.

Exemple de barraquisme vertical

La sobreocupació i el manteniment deplorable dels habitatges augmenten el risc d'inseguretat veïnal. Amb el fred proliferen encara més les conductes de risc, ja que alguns veïns punxen els comptadors elèctrics. Són pegats a què alguns veïns recorren per pal·liar situacions precàries, però que converteixen zones com Sant Roc en propenses a les tragèdies com la que va passar a l'avinguda Marquès de Mont-roig.

Els problemes habitacionals a Sant Roc, però, no són pas d'ara, com tampoc la pobresa energètica és únicament fruit de la crisi econòmica. El barri va ser planificat i erigit per allotjar les famílies de Badalona Sud que van perdre la casa quan es va construir l'autopista C-31, que connecta Tarragona i Girona per l'eix costaner, però aviat també els afectats de la riuada del Besòs l'any 1962 i els barcelonins que vivien a les barraques de Montjuïc i del Somorrostro van traslladar-s'hi. Com era habitual a les grans ciutats de l'Estat durant els últims anys del franquisme, la major part dels habitatges de Sant Roc van ser construïts amb ciment aluminós. La finalitat era abaratir les despeses.

"La llei espanyola del sòl del 1956 va permetre la proliferació de pisos construïts amb materials barats i de baixa qualitat, que enriquien bàsicament els constructors", denuncia José Mansilla, antropòleg urbà i membre de l'Observatori d'Antropologia del Conflicte Urbà (OACU). Com passa amb Sant Roc, el resultat va ser un conjunt d'immobles degradats distribuïts a la perifèria barcelonina. "Barraquisme vertical, perquè els habitatges s'organitzaven en forma de bloc, però barraquisme al cap i a la fi", puntualitza Mansilla.

Els blocs de pisos responien, doncs, a una necessitat d'espai per acollir famílies ràpidament, tot i que amb el temps s'ha vist que més aviat eren una manera d'acumular gent, segons l'antropòleg. Bé perquè s'havien quedat sense casa, bé perquè les administracions volien recuperar els terrenys on s'havien instal·lat per explotar-los i no sabien on destinar-los. "Trobem exemples paral·lels a Sant Adrià del Besòs, al barri de la Mina o a Bon Pastor, al districte barceloní de Sant Andreu: els col·lectius que hi viuen estan estigmatitzats, els carrers sovint degradats, i els discurs dominant és que aquestes zones molesten", apunta l'antropòleg.

De fet, el president de l'Associació de Veïns de Sant Roc, Diego Justícia, denuncia a l'ARA que aproximadament en 2.000 pisos de Sant Roc funcionen instal·lacions elèctriques de fa cinquanta anys, i que sovint es produeixen incendis a causa de la manipulació dels comptadors. "Fins ara no hi havia hagut cap mort, però alguns veïns m'han comentat que també hi ha gent que punxa el gas. Això ens hauria d'espantar a tots, i sobretot a l'administració", conclou Justícia.