Stephan Schneider: “La diftèria no està eradicada, existeix i és un perill latent”

BarcelonaEn un primer moment no se’l van creure. Diftèria? Una malaltia que feia 30 anys que no es veia a Catalunya. Les anàlisis, però, ho van confirmar. El metge alemany Stephan Schneider és el pediatre que va diagnosticar la diftèria en el nen de sis anys d’Olot, que continua estable dins de la gravetat a l’Hospital de la Vall d’Hebron. Schneider reconeix que aquest és el cas més excepcional que ha vist al llarg de la seva carrera.

Quina va ser la seqüència dels fets?

Els pares, amb bon criteri perquè no el veien bé, van portar el nen a urgències, i el metge, quan el va veure, em va trucar. L’estat general del nen no estava gaire afectat però el coll estava molt inflamat, les plaques que hi tenia no eren les que normalment veiem, i això que en veiem de molt rares. Tenien un aspecte diferent. Però què eren? No ho sabíem dir.

Com va arribar a fer el diagnòstic?

Teníem tres hipòtesis de tres diagnòstics possibles: mononucleosi, coneguda com la malaltia del petó ; amigdalitis estreptocòcica, que també és bastant habitual i fa una presentació atípica, i, com a tercera opció, la diftèria. Ho vaig comentar amb l’equip perquè una alerta així no es llança perquè sí, i el cap de servei em va dir que endavant, que llancés l’alerta de sospita.

Com va arribar a la conclusió que era diftèria?

Sóc la quarta generació de metges i hi ha hagut molta transmissió d’informació. I el meu avi patern va patir aquesta malaltia, que li va provocar una inflamació del cor que li va impedir que aquest òrgan creixés amb normalitat.

¿Els pares del nen van informar que no estava vacunat?

Ho van dir immediatament, i això va augmentar l’alerta. Per això la diftèria també formava part de la sospita.

Quin protocol es va seguir a continuació?

Ningú es creia que fos diftèria perquè era més probable que fos una altra cosa, però no es podia excloure. Al laboratori de l’Hospital d’Olot es van descartar les altres dues hipòtesis, però el diagnòstic de la diftèria no el podíem fer nosaltres. Ens vam posar en contacte amb Salut a Girona i ràpidament es va activar el circuit. Les mostres van anar a Barcelona, a Madrid i a Londres. A Madrid es va fer el diagnòstic encertat. Durant les 48 hores que va trigar aquest procés, el nen va estar ingressat a l’Hospital d’Olot. Li vam administrar antibiòtic i es van prendre mesures d’aïllament.

El 2011 vostè ja va alertar que això podia passar. ¿És perquè veia que el moviment antivacunació agafava força?

A tot el món occidental hi ha grups antivacunes. És un fenomen de l’estat del benestar. Hi ha professionals que guanyen diners amb això. Tenen les seves consultes i les omplen amb la paranoia al voltant de les vacunes. Ells diuen que les vacunes són un negoci, però ells també en fan. Fan molt soroll.

¿Ens hem relaxat davant de malalties que crèiem eradicades?

El percentatge de no vacunats a la Garrotxa (un 3%) és similar al de la resta, però sí que molts pares, confosos, em preguntaven per les vacunes, i el 2011 vaig escriure sobre el tema per alertar que això és un perill real. L’alerta hi és. Aquesta malaltia no està eradicada, existeix i és un perill latent. Jo faig servir la metàfora de la ruleta russa. I, com s’ha vist ara, les bales són reals. Però fins ara no ens havíem plantejat mai el perill real perquè hem perdut la memòria històrica.

Aquest cas marca, malauradament, un punt i a part. De fet, a la Garrotxa s’han disparat les vacunacions.

És un efecte rebot lògic, però ha de servir per conscienciar.

Ha detectat preocupació a Olot?

Sí, però s’està portant amb molta serenitat. A Olot no hi ha pànic. Perquè és molt senzill: un nen vacunat no pot emmalaltir, i un nen no vacunat, que es vacuni.

¿Continua en contacte amb la família del menor?

Des d’Olot estem donant suport total a la família i al patiment que estan vivint.

Se’ls ha criminalitzat per no haver vacunat el seu fill.

Ho ha fet algun inconscient, però això s’ha corregit ràpidament a nivell local. Són pares extremadament preocupats pels seus fills -més preocupats a vegades que d’altres- tant pel que fa a l’educació com a la salut i les vacunes.