El TC anul·la les 'beques Wert' de la Lomce per estudiar en castellà a Catalunya

El tribunal considera que la llei Wert envaeix competències de la Generalitat

El Tribunal Constitucional ha estimat per unanimitat el recurs que va presentar el 2014 la Generalitat contra la Lomce, la llei orgànica de millora de la qualitat educativa, coneguda com la llei Wert, i anul·la, així, els articles en què el govern espanyol obligava la Generalitat a pagar ajudes per garantir que els estudiants que ho volguessin poguessin estudiar en castellà. Les conegudes 'beques Wert' -se n'han donat una cinquantena des que la llei va entrar en vigor- obligaven el Govern a pagar fins a 6.000 euros per alumne per estudiar en un centre privat en castellà, per desmarcar-se així del model d'immersió lingüística. El tribunal ha donat la raó a la Generalitat en considerar que aquests articles de la Lomce envaeixen competències autonòmiques. La sentència del TC arriba precisament quan el govern espanyol està estudiant com forçar que el castellà sigui llengua vehicular a l'escola a Catalunya.

La sentència declara inconstitucional la fórmula creada per l'exministre d'Educació José Ignacio Wert de finançar amb fons públics la matriculació en centres privats d'aquells alumnes que volien escolaritzar-se en castellà i no tenien places a l'escola pública. Aquest mecanisme, conegut popularment com les 'beques Wert', "no respecta el repartiment de competències entre l'Estat i la comunitat autònoma", segons el TC. La sentència assegura que el sistema dissenyat per la llei excedeix els límits de la Constitució, perquè permet a l'Alta Inspecció d'Educació del govern espanyol intervenir directament "per substitució" dels organismes autonòmics. Wert va ser el ministre que va crear aquestes beques, que preveien que la despesa de 6.000 euros per alumne l'any es restés directament dels diners que l'Estat entregava a Catalunya. 

La Generalitat va recórrer al TC aquesta norma, que l'obliga a pagar l'escolarització privada en castellà, i va al·legar que vulnerava la seva "autonomia financera", perquè decidia "discrecionalment" sobre una despesa d'escolarització que "correspon adoptar a l'administració educativa catalana". El Govern també va presentar un recurs per invasió de competències perquè la llei Wert atorga al govern central la decisió de fixar els continguts  de les assignatures troncals. 

L'any 2016 el ministeri d'Educació va reconèixer 39 alumnes perquè fossin escolaritzats en castellà a Catalunya acollint-se al reial decret que deriva de la Lomce i que preveu una ajuda de 6.000 euros per cas, segons li constava al departament d'Ensenyament. Fonts de la conselleria van explicar que es tractava d'alumnes que ja estaven escolaritzats en centres privats. 

En les revàlides, la raó és per a l'Estat

En la mateixa sentència, el Tribunal Constitucional dona la raó al govern espanyol pel que fa a la regulació de les proves d'avaluació d'ESO i batxillerat, anomenades revàlides. El TC considera que l'Estat té potestat per establir els criteris d'avaluació i les característiques de les proves finals, que van ser molt criticades per la comunitat educativa i per diverses comunitats autònomes -Andalusia, País Basc, les Canàries, Astúries, Catalunya i el PSOE van interposar un recurs contra la mesura.

Es dona el cas que davant les pressions, el govern de Mariano Rajoy va acabar cedint i va acceptar deixar les revàlides sense efectes acadèmics en les notes finals, almenys fins que s'arribi a un acord estatal d'educació entre tots els partits.

Les revàlides de la Lomce van provocar una forta onada de protestes -tant a escala institucional com al carrer-. El govern espanyol va acabar claudicant i va sacrificar definitivament les revàlides. El ministre d’Educació, Íñigo Méndez de Vigo, va segellar un acord amb la majoria de consellers autonòmics -del PP i del PSOE- per fer l’estocada final a les revàlides de la Lomce. Els alumnes de segon de batxillerat que vulguin entrar a la universitat s’enfrontaran a final de curs a un examen “pràcticament idèntic” a la selectivitat, de manera que ja no caldrà aprovar un examen per aconseguir els títols d’ESO i batxillerat. Tampoc serà obligatori fer una prova de diagnòstic a tercer i sisè de primària.

Wert va prometre dimitir si es declarava inconstitucional la seva llei

L'aleshores ministre d'Educació, José Ignacio Wert, va prometre, en aprovar-se la Lomce, que dimitiria si alguns articles de la seva norma es declaraven inconstitucionals. "Estem convençuts que la norma no té cap causa d'inconstitucionalitat, i fixi's si n'estem convençuts que si hi ha alguna sentència que declara la inconstitucionalitat d'algun aspecte de la llei, jo dimitiria immediatament", va dir el 2014. 

Quatre anys després, Wert no pot dimitir del seu càrrec perquè va deixar la cartera d'Educació el 26 de juny de 2015, després de més de tres anys i mig al capdavant del departament ministerial. Unes setmanes després, el consell de ministres va aprovar el nomenament de Wert com a  cap de la delegació permanent d'Espanya davant l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE). Al mes d'abril, l'ex secretària d'estat d'Educació, Formació Professional i Universitats Montserrat Gomendio, amb la qual Wert es va casar al mes de juliol, va ser fitxada per aquesta organització internacional per ocupar el càrrec de directora general adjunta d'educació.

Més continguts de