Toni Mollà: “Voldríem reobrir la Radiotelevisió Valenciana el Nou d’Octubre”

Fa una mica més d’un any que va tancar Canal 9. Com és el silenci d’un país quan la seva televisió pròpia fa el fos a negre, després de 24 anys d’emissions?

És un silenci que no és només comunicatiu, sinó que s’ha produït en tots els sectors socials, econòmics i culturals. Al País Valencià, la principal empresa del país és la Ford. La segona era Radiotelevisió Valenciana. Això en un país caracteritzat per una petita i mitjana empresa que des del 2007 ha tancat 40.000 empreses. Però el silenci comunicatiu és total: el País Valencià no té cap diari, ràdio o televisió d’àmbit propi ni en valencià ni en castellà. Les persones de Castelló no saben res del que passa a València i a Alacant. Les úniques televisions que veiem són espanyoles. En esports, això vol dir que no hi ha ni València ni Vila-real. Aquest silenci s’estén també als partits polítics. L’altre dia li preguntava a un dels líders del PSOE quant durarien ells al govern si no tenen una ràdio i una televisió valencianes. Ningú parlarà d’ells quan estiguen vius! I em deia que l’esquerra valenciana sap que el primer que ha de fer, si volen visualitzar el canvi polític al mes de maig, és reobrir la Radiotelevisió Valenciana. Però el nou president de la Generalitat la primera cosa que ha de fer és eixir i demanar perdó públicament a les víctimes del metro.

¿Hi ha alguna possibilitat que es reobri la televisió valenciana?

Nosaltres estem convençuts que sí. Hem presentat al Col·legi de Periodistes el llibre Reset RTVV, que hem escrit entre un col·lectiu de persones de l’àmbit acadèmic i professional. Hem fet els nostres estudis econòmics, jurídics i laborals, i estem convençuts que es pot reobrir a partir del juliol i a cost zero, perquè l’ERO ha costat una barbaritat de diners, ja que s’ha tancat d’una manera completament insensata. En aquests moments, RTVV costa més mantenir-la tancada que oberta. Els enginyers de comunicació de l’empresa diuen que treballant 12 hores al dia la poden obrir en un mes. La nostra idea seria reobrir-la el 9 d’octubre, que és la diada del País Valencià i seria molt simbòlic, 25 anys després. Tenim tot l’arxiu perquè els documentalistes de la casa no se n’han anat: l’arxiu de la casa està en perfecte estat, els periodistes saben perfectament què s’ha de fer. El que sí que s’hauria de fer és un ERO ben fet, però d’acord amb els sindicats. En quinze dies es pot fer. Per tant, pensem que a l’agost podem estar treballant.

¿La societat valenciana vol passar comptes?

Jo crec que en aquest moment tenim una decisió moral i és si volem que continue governant-nos aquesta màfia. Mira el nou Nou Mestalla, el camp del València que està a mig fer, en un lloc on no hi ha infraestructures, boques de metro... Una cosa feta allà al mig amb l’única idea que d’aquí uns anys el requalificarien i el portarien a un altre lloc. I construït, per cert, en un solar públic que estava destinat a dotacions esportives del barri. Un gran vaixell que sembla amarat al mig de la ciutat... Però és que ja no queden metàfores al País Valencià. Després de Mestalla vingué Emarsa, Gürtel, l’aeroport de Castelló, la Ciutat de la Llum, la Ciutat de les Arts, la visita del Papa... Al País Valencià ser pessimista és molt fàcil perquè l’encertes sempre. Jo vull militar en l’optimisme patològic, que l’autoprofecia es realitze i això s’acabe.

¿Però el Partit Popular governa còmodament al País Valencià, entre altres coses, perquè no hi ha alternatives?

No n’hi ha hagut durant molts anys, d’alternatives. I el PP, durant molts anys, a través de Canal 9 però també a través d’això que ara s’anomena tant, la societat civil, ha construït el que Gramsci anomenava una hegemonia cultural. Blaverisme, però no solament, sinó una sèrie de manifestacions populars típiques del país que han fet una autèntica metàstasi. La utilització barroera que s’ha fet del món faller, o del València CF, a partir del 1977, per exemple.

El subdirector de l’ARA David Miró, que és de Borriana, em deia que hi ha un any clau, el 1992: a Barcelona fan els Jocs Olímpics, a Sevilla fan l’Expo, Madrid és capital cultural europea, i el PP diu als valencians que l’Estat s’ha oblidat d’ells i promet que posarà València al mapa.

Jo crec que l’origen de tot és el 1977. Hi ha un cop d’estat ideològic del blaverisme, que no és només anticatalanisme, és xenofòbia, autoodi, antiintel·lectualisme populista, antiracionalisme, conservadorisme social, conformisme, autosatisfacció narcisista... Recorde que vaig parlar un dia amb Joan Fuster abans de morir i li vaig dir: “Joan, a tu t’haurien posat les bombes igual si hagueres escrit en castellà”, perquè era un intel·lectual que trencava amb tota la tradició que teníem al país. Després, el 95, amb l’arribada de Zaplana a la Generalitat Valenciana... comença el capitalisme popular, que en deien en aquella època. Construcció, diners fàcils... Després les coses són pitjors, perquè ve un vaticanista que és Paco Camps amb tot el sector Aznar i Cotino darrere, ve l’“ Agua para todos ”... No necessitàvem allò, era simplement pur anticatalanisme, pur enfrontament. En això també una gran culpa és del PSOE, que assumeix tot l’imaginari simbòlic i sentimental del país i deixa de banda totes les reivindicacions del valencianisme tradicional. Aquesta és una de les desconnexions més greus que hem patit els valencians, perquè ens desconnectava del que jo dic que és la ciutat europea que tenim més a prop els valencians, que és Barcelona. Però alguna cosa comença a canviar. El senyor Boluda, antic president del Madrid, que ara és president dels empresaris valencians, està dient que s’ha de fer el corredor mediterrani. L’esquerra sap que això del blaverisme no ven com venia, perquè l’època del govern popular no ha resolt el que deien el 92, sinó que ho ha agreujat.

Va haver-hi un moment que ho semblava. Fan la Copa Amèrica, porten la Fórmula 1, el Papa, construeixen la Ciutat de les Arts... Sí que van posar València al mapa.

Sí, en el mapa mundial de la corrupció. Per altra banda, hi ha un estereotip del valencià, dels que jo més odie, que és que nosaltres ho hem de fer tot de marbre i ben gran. És la idea megafallera del que hem de fer. Per exemple, la ciutat de València. Podia ser una ciutat italiana intermèdia, Bolonya. I no, han fet una València extensiva, han arrasat l’Horta, que és un dels paisatges humanitzats més interessants que hi ha al sud d’Europa, que va des de Sagunt fins a Sueca. Han entès l’Horta només com un solar. Han tingut la idea que el que importava era l’obra nova. I, si parlem de diners, tant Bancaixa com el Banc de València, que era la gran joia de la burgesia valenciana, com la CAM fan fallida fonamentalment per inversions a les quals les obliga el mateix govern valencià.

Cites Gabriel Ferrater en un dels teus llibres. Diu que “qui domina els mots, domina el món”. Amb quins mots han dominat el País Valencià aquests anys? A mi se m’acut allò de l’“eix de la prosperitat”. Ho deia Esperanza Aguirre referint-se a Madrid, València i Mallorca.

Sí, vaig fer un article que es titulava “Què se n’ha fet de l’eix de la prosperitat”. Crec que són tots a la presó. Un eslògan que ha impactat molt és que senzillament han dit: “Som els millors”. És l’única frase que han repetit tots els presidents en les preses d’investidura.

Alguns dels vostres veïns del nord es volen independitzar. Raimon va dir que “des de València això es veu d’una altra manera” i que sabia “les repercussions que pot tenir”. Quines podrien ser?

Jo no ho veig igual que Raimon, amb tot el respecte i afecte personal. En primer lloc, perquè els catalans tenen dret a fer el que creguen oportú al marge de les repercussions que tinga allà. En segon lloc, no estic segur que les repercussions allà siguen totes roïnes, quan si els catalans marxeu i els bascos també, algú haurà de pagar la festa espanyola, i serem els valencians i els balears. Els valencians hauríem de triar. Si nosaltres volem quedar-nos com a part de l’Espanya cerealista i subsidiària, ja sabem que ens tocarà pagar. Per venir de València a Barcelona, hem de pagar 30 euros de peatge. Jo vaig a Sevilla des de València i no pague un euro. A Madrid s’han construït dos ramals de l’A-3, un que va de València a Madrid i un altre que va d’Alacant a Madrid. La taronja valenciana per anar a París ha de passar per Barcelona, però ho ha de fer en un ample de via com toca... Aquestes coses són les que hem d’explicar als valencians.

¿I, des de Catalunya, us han arribat missatges o actituds contraproduents?

Sí, molts, i ho dic amb molt dolor de cor. A mi em pareix greu, per exemple, que ni els governs de Convergència o del tripartit hagen obert mai una senzilla delegació a València i hagen deixat tota la política cultural en mans del que a mi m’agrada dir-ne un cònsol, el hòlding del senyor Climent. Haurien d’haver institucionalitzat la relació, i que hi hagueren hagut unes relacions normals entre les associacions valencianes, d’empresaris, de treballadors, i, per descomptat, que el tema dels mitjans de comunicació s’haguera regulat. El discurs hegemònic a Catalunya del País Valencià s’ha reduït a una efusió de festa major. Però la majoria vénen a València, fan la paella durant els premis Octubre i, si hi tornen alguna vegada, és per treure les quatre coses problemàtiques que passen al País Valencià. Algunes idees sobre el País Valencià no m’agrada dir que són colonials, però de vegades hi podríem posar algunes cometes. De vegades confonen el riu de la Sénia amb l’oceà Atlàntic. Catalunya i el País Valencià tenen una continuïtat territorial exactament igual que tenen els països nòrdics, o Bèlgica i Holanda. Bèlgica i Holanda, per exemple, han elaborat el Tractat de la Llengua Neerlandesa, els països nòrdics tenen el Creanord, que coordina les polítiques culturals. Alguns es dediquen a dir que a València es parla català, i a València... dir-nos valencians és la nostra manera de dir-nos catalans. Molt bé. Alguna cosa més?