"Tots sabem què hem de fer, no costa tant"

Els estudiants i professors de Tarragona comencen les classes amb paciència 

Un trànsit força fluid al voltant de les escoles i els instituts de Tarragona és un dels millors indicadors que comença un curs atípic. Res d'aglomeracions davant els centres ni glopades de gent amunt i avall, sinó fileres ordenades i paciència per accedir-hi.

L'Institut Pons d'Icart és pràcticament cara a cara amb l'Escola Saavedra i els dos centres sembla que vagin al ralentí. A l'escola, els adults no hi entren, tot i que s'acosten a la porta tant com poden i no hi ha cap típica escena de retrobaments ni tampoc cap llàgrima entre mascaretes estampades de tots els colors.

L'Eva, de 12 anys, comença primer d'ESO i espera a fora del Pons d'Icart el seu torn per entrar. Avui els instituts han reservat el dia com a jornada informativa i no hi ha classe. Per això, ni que no trobi cap dels seus amics ni conegui l'espai, l'Eva està tranquil·la. S'ha pres la temperatura a casa: "Tots sabem què hem de fer, no costa tant", diu, i confessa: "Ja tenia ganes de començar per esbargir-me".

L'institut està ben senyalitzat, amb entrades i sortides diferenciades; circuits marcats i dispensadors de gel. Els mateixos alumnes que esperen, avisen una noia que no pot entrar. Resulta ser una mare amb aspecte molt juvenil que ve a portar documentació. La seva filla és asmàtica i no anirà a classe, de moment, perquè és d'un col·lectiu vulnerable. Seguirà el curs per internet i confia també en l'ajuda dels amics per sortir-se'n.

L'Institut Martí i Franquès, amb vint-i-set línies d'ESO, és un dels més grans de Catalunya. Enguany celebra el 175è aniversari amb la feinada de gestionar l'espai per a més de 1.500 alumnes.

La ràtio, segons explica el seu director, Jordi Satorra, serà d'un màxim de 23 estudiants per aula, amb el propòsit d'abaixar-lo com més millor.

La planificació dels espais és gairebé de logística militar. Tot està mil·limetrat fins al punt que caldrà usar una part del pati com a aulari i en determinades ocasions, també faran classe a l'exterior.

El propòsit d'abaixar les ràtios també el té, com a "obsessió", el director dels Serveis Territorials a Tarragona, Jean-Marc Segarra. Abans d'ocupar el càrrec va dirigir el Martí i Franquès, coneix bé el terra que trepitja i elogia l'esforç que han fet els equips directius dels centres.

Molts –a la ciutat veïna de Reus, gairebé tots– faran servir els espais públics pròxims com a pati per poder separar els grups; les entrades es faran esgraonades i els centres obriran portes una mica abans per evitar que coincideixin adults i estudiants tots alhora. Segarra també lloa els estudiants i està convençut que "estan més preparats que no pas els pares" perquè "s'adapten a tot".

Al Camp de Tarragona estan cridats a classe 115.718 estudiants i la plantilla, de 9.120 docents, n'inclou 423 de nous. Segarra admet que són insuficients, tal com denuncien els sindicats i les associacions de pares i mares, però afegeix que el pressupost és el que és, amb la previsió d'ampliar l'equip al llarg del curs.

Un grup de pares i mares del Col·legi Cèsar August ha creat l'entitat "10 a fora, 10 a l'aula" per evidenciar que "contradictori" que és el veto a reunions de més de deu persones en llocs tancats mentre "a les classes n'hi haurà més de 20", explica Carlos Alcalde, portaveu del grup. Proposen fer jornada contínua i demanen més recursos per a les activitats extraescolars i el menjador. Alguns dels seus membres han optat per no portar els fills a classe, però són majoritàriament alumnes de preescolar, en què no és obligatori. El grup prepara una cadena humana aquest dissabte al Balcó del Mediterrani per fer palès el seu descontentament.

Els sindicats ja l'han fet visibles avui, amb una concentració de delegats sindicals a les portes dels serveis territorials d'Educació per reclamar més recursos. El delegat d'USTEC, Juan Carlos Feijoo, adverteix que no n'hi haurà prou amb el "voluntarisme" dels docents per molt que "s'hi esforcin".