Terrassa guanya la primera sentència contra un banc per les multes pels habitatges buits

TerrassaEl jutjat contenciós administratiu número 10 de Barcelona ha donat la raó a l'Ajuntament de Terrassa i ha desestimat el recurs presentat per Bankia per la multa que el consistori li va imposar per tenir un habitatge buit durant més de dos anys. Es tracta de la primera resolució a l'estat espanyol sobre la imposició de multes coercitives d'aquestes característiques que, a més, imposa el cost del recurs a l'entitat bancària. L'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha celebrat aquesta sentència assegurant que és "una victòria legal de gran transcendència" perquè se'ls dóna raó en un àmbit que no té precedents i en què diversos actors havien qüestionat la seva actuació.

"Sempre hem defensat que amb la llei a la mà era possible aquesta via. Ara es demostra sense cap mena de dubte que estem fent les coses bé i que aquest és el camí correcte", ha declarat Ballart. L'Ajuntament de Terrassa va ser el primer a interposar multes a les entitats bancàries que tenien pisos buits durant més de dos anys sense justificació amb l'objectiu que fossin ocupats o passessin a les borses d'habitatge social. La mesura, però, va despertar els recels i l'oposició d'algunes entitats que van decidir interposar recursos.

En aquest cas, Bankia va interposar un recurs contra la multa de 5.000 euros que l'Ajuntament de Terrassa li va interposar el juny del 2014. El jutjat, però, ha desestimat el recurs després de considerar que els expedients estan "sòlidament fonamentats" i referma tot el procediment seguit per l'Ajuntament per demostrar que l'habitatge estava buit des de feia dos.

La sentència afirma que no pot prosperar el recurs de Bankia perquè "de conformitat amb les inspeccions practicades" queda demostrat que l'habitatge feia més de dos anys que estava desocupat. L'entitat bancària defensava que no havia rebut la possessió de la finca fins al 25 de setembre del 2011 i que, per tant, no era fins al 25 d'octubre del 2013 quan es podia considerar desocupada per més de dos anys. El jutge, però, no accepta aquest punt perquè considera que en el moment de notificar-li el primer requeriment no va informar d'això i tenint en compte que les comprovacions del consistori, com la baixa del subministrament d'aigua, daten del 3 de setembre del 2010, demostrarien que sí que se sobrepassen el dos anys de desocupació.

També afirma que l'entitat bancaria "no va portar a terme cap actuació per complir els requeriments" que li havia fet el consistori fins a arribar a la interposició de la multa. En aquest sentit, assegura que ni la signatura d'un conveni amb l'Agència Catalana d'Habitatge ni un contracte d'arrendament del febrer del 2015 serveixen com a eximents de la responsabilitat per haver tingut l'habitatge buit durant dos anys i dóna la raó al consistori en el seu procediment.