Tortosa vota mantenir el monument franquista i "reinterpretar-lo"

Un 29,73% de la població tortosina ha participat en la consulta, i el 68% ha votat que el monument segueixi on és

El monument franquista a la Batalla de l'Ebre de Tortosa es mantindrà al mig del riu Ebre, reinterpretat i contextualitzat. Aquesta ha estat l'opció guanyadora de la  polèmica consulta celebrada ahir a la capital del Baix Ebre, en la qual van participar 8.464 votants, amb un 29,73% de participació. L'opció A, que era retirar-lo i museïtzar-lo, ha obtingut un 31,25% (2.631 vots), i l'opció B, la guanyadora, un 68,36% (5.755 vots). La ciutadania ha parlat, però l'Ajuntament continua tenint una patata calenta a les mans, ja que mantenir el monument és una opció que aixeca una gran controvèrsia arreu del país. A Tortosa, 28.466 veïns tenien dret a vot, tots els més grans de 16 anys empadronats.

La Comissió per la Retirada de la Simbologia Franquista de Tortosa ha lamentat profundament el resultat i ha reiterat que aquesta consulta no s'hauria d'haver convocat mai. "És un insult als valors democràtics", ha assenyalat la portaveu Ester Bages, que ha advertit que no tiraran la tovallola i que continuaran lluitant perquè es retiri. "Un monument així no es pot reinterpretar i convertir i en el que no és. S'ha de retirar de la via pública", ha afegit, tot lamentant també la falta de valentia dels partits polítics de l'Ajuntament que han donat suport a la consulta: CiU, ERC, PSC i Movem Tortosa; 19 dels 21 regidors de l'Ajuntament.

Només s'hi van oposar la CUP, perquè considera que el monument incompleix la llei de memòria històrica, i el PP, perquè defensa el manteniment del monument. Els partits d'esquerra han defensat la retirada, però el mateix equip de govern municipal, integrat per CiU i ERC, estava dividit: sis regidors, inclòs l'alcalde, han votat a favor del manteniment i sis, de la retirada. Els resultats no s'han fet públics fins gairebé a les onze de la nit. Ha estat un recompte complicat perquè els col·legis han tancat més tard de les vuit a causa de les cues que s'han mantingut durant tot el dia i que en alguns moments han superat la mitja hora, ja que s'han habilitat només 11 meses electorals quan en unes eleccions normals n'hi ha una quarantena.

Una decisió que portarà cua

La consulta no té caràcter vinculant, però l'alcalde, Ferran Bel, ha reiterat que l'acatarà dins d'aquest mandat municipal. Bel s'ha manifestat satisfet per la gran participació, i ha demanat "respecte" pels resultats i pels tortosins. "Qüestionar el tarannà democràtic de les persones que avui han participat en la consulta no és seriós", ha declarat l'alcalde. "Estem tan compromesos amb els valors democràtics del país com qualsevol altra ciutat catalana".

Ara la incògnita és saber com es farà aquesta reinterpretació i si des de les entitats catalanes que van mostrar el rebuig tant al manteniment del monument com a la mateixa consulta, com ara Òmnium, la Comissió de la Dignitat o el Memorial Democràtic s'emprèn algun tipus d'acció. La CUP ja va anunciar que si no es retira el monument denunciarà l'Ajuntament per l'incompliment de la llei de la memòria històrica. Però aquesta llei no obliga a retirar monuments catalogats, i el de Tortosa es va catalogar el 2003 dins el POUM com a bé integrant del patrimoni cultural català.

"Aquesta és una ciutat atípica", diu Lluís Martín Santos, el primer regidor d'ERC de Tortosa en democràcia que va entrar a l'Ajuntament el 1999 i que va impulsar diverses propostes per retirar els símbols franquistes de la ciutat. Unes propostes que no van prosperar mai, ni tan sols quan ell mateix formava part de l'equip de govern encapçalat per l'alcalde socialista, Joan Sabaté. "No s'entén que d'una banda l'Ajuntament impulsi actes de reconeixement a figures com l'últim alcalde de la República, Josep Rodríguez, o revoqui el títol d'alcalde perpetu a Franco i de l'altra, en canvi, mantingui el monument enmig del riu, allí on el va posar el dictador per mostrar el seu poder", diu Martín Santos, que assenyala que una altra incongruència és que l'institut públic de secundària més antic de la ciutat continuï portant el nom de Joaquín Bau, polític i empresari tortosí, que no només va formar part de la Junta Tècnica del bàndol franquista durant la guerra sinó que va finançar els bombardejos que va patir Tortosa durant els nou mesos que va ser front de guerra.