La UAB alerta d’un ofec econòmic “insostenible”

La universitat demana al Govern més inversió després de tancar el 2018 amb 3,2 milions de dèficit

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) està en una situació “límit i insostenible”, després d’haver seguit “escrupolosament una política d’equilibri pressupostari” i, tot i així, tancar el 2018 amb un dèficit de 3,2 milions d’euros, la xifra més alta des del 2011, quan es van retallar 60 milions d’euros del pressupost de la universitat. L’alerta la va llançar ahir la rectora, Margarita Arboix, en una reunió extraordinària del claustre en què va exigir a la Generalitat que de manera immediata millori el finançament públic del sistema universitari català perquè la situació de l’Autònoma és extensible a la resta de Catalunya.

Segons va dir, el model de finançament actual és “caduc”: la falta d’inversions perjudica les plantilles i les instal·lacions dels centres. D’entrada, Arboix va dir que falten 8 milions d’euros per posar al dia i mantenir els envellits edificis, que ara reben poc més de dos milions d’euros anuals d’inversió. Però també va exigir més recursos per a les plantilles. Primer, per rejovenir el professorat. Va donar dues dades per argumentar-ho: la mitjana d’edat és de 56 anys i, dels 1.500 professors que hi ha, només 32 tenen menys de 40 anys. I segon, per poder assumir l’augment de sou als doctorands, una mesura que ja inclou l’estatut del personal investigador en formació (EPIF) aprovat pel govern espanyol al març. De fet, aquest col·lectiu ha fet vaga aquesta setmana per denunciar que no s’estan aplicant les mesures previstes en aquesta normativa. Arboix es va comprometre a aplicar l’EPIF però va demanar unes setmanes de temps, i ho va aprofitar per denunciar que es tensionin les finances de les universitats “a traïció”, aprovant noves normatives sense tenir en compte els centres.

Les despeses per no ser urbana

A més, la UAB demana que es compensin amb quatre milions d’euros les “despeses de ciutat”, que l’Autonòma ha d’assumir perquè és una universitat no urbana, i això comporta el pagament de l’asfaltat, senyalitzacions o servei d’autobusos. La UAB reclama, al capdavall, uns pressupostos que compleixin el 2% o el 2,2% del PIB que marca l’OCDE. Ara Catalunya està en l’1,5%.

Més continguts de