Vladan Joler: “La tecnologia està bé, el problema és el model de negoci”

L'investigador i activista es dedica a entendre i divulgar els problemes del funcionament d’internet

Vladan Joler és cap del departament de nous mitjans de la Universitat de Novi Sad, a Sèrbia, i director de la Share Foundation, una organització en defensa dels drets digitals. Fa unes setmanes va venir a Barcelona per impartir un programa formatiu de cinc dies titulat Freeport 0: subvertir la fàbrica de les dades, que es va fer al CCCB.

¿A què es dedica una organització de defensa dels drets digitals?

Som un grup d’experts que intentem revelar les infraestructures invisibles que hi ha darrere les pantalles. Hem investigat, per exemple, la infraestructura física de les xarxes dels proveïdors d’internet, i hem aprofundit en el que en diem capitalisme de la vigilància, analitzant la manera com diverses plataformes estan explotant les nostres dades personals per generar beneficis.

¿La presentació d’aquesta recerca és part important de la feina?

Comencem treballant amb eines per extreure dades i mesurar diferents aspectes de la xarxa, i quan tenim dades les visualitzem d’alguna manera. El primer resultat sol ser alguna mena de mapa, però llavors dediquem molt temps a entendre què estem veient, perquè és molt complex. El punt en què fem la interpretació s’acosta a l’art, perquè hi poses el teu punt de vista.

A l’Amfiteatre Anatòmic de Barcelona hi va fer una autòpsia de les xarxes . En què va consistir?

En la nostra feina utilitzem eines forenses per veure com és la nostra anatomia estesa, que no és només l’anatomia física d’un objecte com el telèfon mòbil. La major part de l’existència dels sistemes dels nostres dispositius no és al dispositiu sinó en un altre lloc. A més, tenen molts processos ocults al darrere. En els processos de creació hi ha explotació del treball humà, i aquesta és només una part de la foscor: els sistemes d’intel·ligència artificial són caixes negres per definició, i és molt difícil entendre per què les màquines prenen les decisions que prenen. Vam disseccionar aquests dos corrents d’explotació.

¿Pot ser que, per la manera com funciona la intel·ligència artificial, entendre les seves decisions sigui impossible?

Sí, esclar, és una utopia. Fins i tot dins del sistema, per exemple a Facebook o a Google, no hi ha ningú que entengui del tot aquests processos. I des de la posició d’investigadors independents, o de l’estat, encara menys. La capacitat de l’estat per seguir i entendre què passa en aquestes empreses és molt limitada. No té prou capacitat de contractar talent i de posar en marxa procediments per aconseguir la transparència d’aquests sistemes.

¿Creu que des de la recerca i l’activisme s’hi pot influir?

Aquests últims anys veiem més i més organitzacions activistes relacionades amb internet, i ara el debat ja no és si internet o les plataformes poden ajudar a fer alguna cosa, a fer revolucions o el que sigui, sinó com es pot protegir internet, fer d’internet un lloc millor. És qüestionable quina és la seva capacitat d’influir, però crec que és molt important que existeixin aquestes iniciatives per crear un nou discurs, una nova ètica d’internet.

Quina solució hi veu? Regular-ho? Crear alternatives?

Hi ha tres grans tipus de solució. Una és la visió neoludita, la de deixar la tecnologia i anar a la muntanya. Una altra és intentar arreglar el sistema des de dins, que és el que intenta la Unió Europea amb el nou reglament general de protecció de dades. I hi ha una tercera via que és abandonar les plataformes però crear-ne de noves, basades en un nou sistema ètic. La tecnologia està bé, el problema és el model de negoci.

Però les noves plataformes haurien de ser competitives...

Sí, i de moment no veiem que estigui passant. El problema és que si deixes les plataformes has de pagar un preu social, perquè tots els teus amics hi són. Però no només hi ha un preu social entre tu i els teus amics, sinó que aquests sistemes ja els utilitzen els governs. Quan demanes un visat per als Estats Units, poden mirar els teus perfils a les xarxes socials, i si dius que no en tens ets una anomalia.

[El seu fill de vuit anys interromp i toca el mòbil que fa de gravadora]. Nosaltres hem viscut el canvi. Potser ell ja no hi veurà el problema.

Sí, el seu punt de partida és diferent. Fa uns dies es va vendre la majoria de joguines de quan era petit i va utilitzar els diners per comprar moneda virtual del joc Roblox. Ara ja pot produir samarretes virtuals i vendre-les. És semblant al que ens passa a nosaltres amb Facebook. No som conscients que som treballadors perquè només produïm contingut, que és una feina immaterial. Crec que haurà de lluitar pels seus drets. Per exemple, en aquest joc, demanar unes millors condicions o organitzar un sindicat amb altres nens que produeixen samarretes.

[El seu fill li respon: “Potser val més que no”]. Potser ja li està bé...

Sí, potser aquesta lluita només ens importa a nosaltres. Espero que ells també siguin capaços de fer preguntes, de qüestionar el poder. Crec que és saludable, per a totes les generacions, ser capaç de qüestionar el poder. I per a mi, en aquest moment, el poder, o un dels principals poders, són les xarxes socials.

Més continguts de