Vidents estafadors: treure profit d’una ferida emocional
Les víctimes paguen milers d’euros i s’arriben a endeutar per les falses expectatives generades
BarcelonaLa primera sessió li va costar 350 euros i l’última 40.000. Una dona va pagar aquestes quantitats de diners i algunes més per les visites a un vident que es feia dir Maestro Ballara. La víctima s’acabava de separar del marit i l’estafador va assegurar-li que practicaria uns rituals de santeria perquè pogués recuperar-lo, fent-li creure que algú altre l’havia embruixat. La dona va mantenir diverses sessions presencials amb el vident a l’Hospitalet de Llobregat a canvi de milers d’euros. Dos anys i mig després de l’última trobada, tots dos s’havien de tornar a veure fa una setmana en una situació ben diferent. L’anomenat Maestro Ballara s’havia d’asseure al banc dels acusats de l’Audiència de Barcelona per una estafa d’uns 60.000 euros a la dona, però no es va presentar al judici.
La fiscalia ha demanat al jutjat que ordeni una recerca policial de l’acusat per detenir-lo i fer-lo entrar a la presó -l’home no està en presó provisional per aquests fets-; el tribunal resoldrà la petició els pròxims dies. El ministeri públic sol·licita cinc anys de presó i gairebé 4.000 euros de multa per al vident per un delicte d’estafa agreujada, a més de reclamar-li que torni a la dona les quantitats de diners defraudades. En l’escrit d’acusació, la fiscalia destaca que el Maestro Ballara va aprofitar la fragilitat emocional de la víctima per treure’n diners. La dona passava un moment de vulnerabilitat i credulitat perquè, mentre mantenia les sessions, també va patir la mort de la seva germana. La víctima es va endeutar per les falses expectatives i es va quedar amb només 500 euros als comptes corrents.
Aquest cas no és una excepció. Durant el 2017 la policia ha detingut diversos vidents per situacions semblants. Els Mossos d’Esquadra van arrestar a l’agost una persona que anunciava -amb papers publicitaris repartits al carrer i a les bústies- que podia curar el mal d’ull, la impotència sexual o una afectació emocional. Un home l’havia denunciat per haver-li estafat uns 80.000 euros en diverses sessions a l’Hospitalet i una dona -que també l’havia visitat a la mateixa ciutat- l’acusava d’haver-li estafat més de 6.000 euros. Tot i que el vident s’anunciava amb noms i dades diferents, els Mossos van concloure que es tractava de la mateixa persona. De fet, fonts policials indiquen que és el mateix home que fa dos anys es feia dir Maestro Ballara.
També aquest any, al gener, la Policia Nacional va detenir una vident coneguda de Barcelona i quatre col·laboradors seus per una estafa de gairebé 300.000 euros a una dona amb un trastorn de personalitat. Al maig, els Mossos van arrestar una altra vident del Bages per utilitzar les dades dels seus clients per comprar estris de cuina i revendre’ls; un tripijoc amb el qual hauria obtingut més de 8.000 euros.
Adonar-se de l’estafa
“La bena dels ulls pot caure quan s’ha assistit a més d’una sessió i la petició no s’ha complert”, descriu el caporal del grup central de proximitat i relacions amb la comunitat dels Mossos, Guillem Goset. Afegeix que si algú de l’entorn familiar o d’amistats de les víctimes els fa aixecar sospites, això facilita que s’adonin de l’estafa. Un altre factor que hi influeix és que els vidents, tarotistes o curanderos estafadors els demanin unes quantitats de diners “desmesurades”. El caporal dels Mossos alerta que els estafadors aprofiten que les víctimes els tenen confiança per avaluar-ne el poder adquisitiu i així calcular quants euros els poden exigir. Per això, suggereix no revelar dades personals ni hàbits, perquè aquesta informació després es pot utilitzar per fer xantatge. També recomana tenir un rebut que deixi constància del servei, perquè el pagament en efectiu dificulta la investigació per localitzar l’estafador.
“És un servei que pot generar addicció”, avisa Goset, que subratlla que també es crea un vincle. Això provoca que, quan l’estafa s’agreuja, les víctimes encara estan en una situació més vulnerable o fins i tot amb problemes econòmics. Goset apunta que, quan prenen consciència de l’estafa, les víctimes tenen un sentiment “de culpa i vergonya”. De fet, aquesta “revictimització” implica que només s’acaben denunciant els casos en què s’han defraudat quantitats de diners elevades.
El vocal de la secció de dret penal del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), Albert Pons, explica que el servei d’un vident no es considera un delicte d’estafa. Pons explica que, en tot cas, es pot valorar que la conducta d’un vident és delictiva depenent de la situació personal de qui pateix l’engany. Per tant, es considera un delicte d’estafa si la víctima és una persona vulnerable, però no per les quantitats de diners que s’hagin pogut defraudar.
