CULTIUS URBANS

A Sitges hi sobreviuen uns ceps envoltats de construccions que enguany celebren els 100 anys

Vinyes centenàries entre maons

La història de la malvasia de Sitges demostra que l'home no viu només de pa, sinó també de romanticisme. El diplomàtic Manuel Llopis de Casades va donar a l'Hospital de Sant Joan Baptista de Sitges un conjunt de terres amb una condició: que les conreés i que produís el vi Malvasia, fet amb la varietat de raïm homònima. Tot plegat passava uns anys abans que esclatés la Guerra Civil, i el llegat volia preservar la malvasia, el raïm que tant s'havia cultivat a Sitges. Ahir, l'edifici modernista que acull el centre residencial, l'hospital, va fer cent anys. I, per celebrar-ho, l'Hospital de Sant Joan ha posat a la venda la Malvasia del Centenari. Mentrestant, les vinyes i el celler, adjunts a la construcció, es mantenen intactes i actius. Són vinyes verdes vora maons, perquè a tot el seu voltant hi ha pisos habitats.

Avui, a Sitges, l'hospital és l'únic que fa malvasia, i molts es pregunten si se'n faria si un testament no hagués deixat escrit que s'havia de fer. El cas és que se'n fa, i els descendents de Llopis ho comproven cada Nadal, quan un treballador del celler porta a la família 12 ampolles de malvasia i els fa signar un paper que acredita que mantenen el "contracte", el llegat, amb l'Hospital de Sant Joan.

"La història pot semblar anacrònica però estem obligats a conservar el tracte", explica Josep Pascual, director de recursos de l'Hospital de Sant Joan, que també fa d'enòleg del celler. Pascual no valora si el llegat és rendible o no. Han de fer malvasia, perquè així ho mana un document escrit. És més, com que amb els 3.500 metres quadrats de ceps plantats al costat de l'Hospital no n'hi havia prou per fer la producció, han plantat ceps en dos punts més, de manera que ara també hi ha ceps de la varietat malvasia als peus del massís de Garraf, a la zona d'Aiguadolç, on n'hi ha dues hectàrees, i tres hectàrees més dins del massís, a Can Planes.

Viure prop la vinya, un luxe

El Josep recorda el neguit que hi va haver entre els veïns del voltant de les vinyes del centre de Sitges quan el 2007 van arrencar uns ceps que estaven molt deteriorats. "Ens preguntaven, nerviosos, si pensàvem construir-hi pisos, pàrquings o qualsevol altra cosa". Per als veïns del voltant és un luxe sortir al balcó i trobar-se una vinya, i encara més en una població costanera com Sitges, en què el pam de metre quadrat va estar tan buscat fa pocs anys. Després de la verema del 2007, es van arrencar els ceps, es va deixar la terra en guaret perquè descansés, i el 2009 es va tornar a plantar i a cultivar. I així es continuarà fent any rere any. "El dia que els descendents de Manuel Llopis no rebin per Nadal les ampolles de malvasia, el llegat retornarà a les seves mans, i llavors ells podran fer el que vulguin, perquè nosaltres no haurem complert el nostre pacte".

No és la intenció, perquè l'Hospital de Sant Joan bull d'idees i iniciatives. La primera és la mateixa Malvasia del Centenari, que s'ha pogut elaborar gràcies a una bóta de malvasia del 2002. De fet, hi havia una llegenda a Sitges que assegurava que l'hospital conservava una bóta vella que no trobava ningú. "Jo mateix creia que era una llegenda quan vaig entrar a treballar i vaig descobrir que no, que la bóta vella existia, i ho demostrem amb aquesta nova ampolla, amb una malvasia envellida durant deu anys", diu Pascual. També es vol recuperar la manera ancestral de collir el raïm malvasia, que es penjava en canyissos perquè li toqués el sol i s'acabava convertint en una pansa. "El romanticisme també empeny aquest projecte, perquè no és sostenible econòmicament", reconeix Pascual. Sigui com sigui, l'hospital vol tornar a reproduir aquella fotografia antiga que hi ha a la retina dels sitgetans: les dones assegudes davant del cep collint gotim per gotim el raïm.

Més continguts de