“La Xina serà propietària de la producció d’energia del món”
La missió de Climate-KIC és innovar per construir una economia de zero emissions. La seva CEO, Kirsten Dunlop, està convençuda que això no s’aconseguirà amb invents puntuals, sinó amb un canvi total que abandoni els models basats en el creixement econòmic
Kirsten Dunlop dirigeix des de fa dos anys Climate-KIC, l’entitat público-privada més gran d’Europa dedicada a la innovació contra el canvi climàtic. Aquesta australiana de gran estatura i enorme franquesa lidera la nova etapa d’aquesta entitat, en què intenta aconseguir la transformació econòmica total indispensable per fer front a l’emergència climàtica. Convidada per la Fundació Catalunya Europa i el BBVA, va ser a Barcelona per explicar la seva feina i per insistir que cal “repensar-ho tot”.
Què fan a Climate-KIC?
Som l’accelerador de tecnologia neta més gran del món. Hem creat més de mil start-ups i hem atret 3.400 milions de capital per a noves tecnologies de captura de carboni o biofuels. El que hem fet els últims deu anys és valuós i prolífic, però no està canviant el món. Per això hem posat en marxa un canvi, en vista de l’informe de l’IPCC (científics climàtics de l’ONU), que diu que només tenim onze anys per actuar. Hem deixat de banda solucions puntuals per centrar-nos en canvis transformacionals. Ara treballem amb governs locals, regionals o grans empreses per ajudar-los a fer la transformació necessària. Estem buscant els punts de no retorn socials i d’actitud que donaran lloc a models totalment nous, en què la gent farà canvis a les seves llars i la seva vida.
¿Cal canviar tot el sistema?
Cal canviar la concepció del que és valuós. Encara no hi ha cap model econòmic totalment desenvolupat per a la circularitat. Nosaltres estem intentant provar tan de pressa com sigui possible els elements que cal aportar per crear un nou model econòmic.
Molts defensen que el mercat per si sol ja va cap a l’economia verda.
El mercat està anant cap aquí, però d’una manera que és totalment inadequada atesa la dimensió del repte. Hi ha primes verdes, però encara no passa que tot el sistema financer incentivi la sostenibilitat en tots els aspectes. Els inversors encara busquen la rendibilitat a curt termini, coses que es vegin verdes però semblin tradicionals. Però els canvis necessaris produiran noves economies, indústries totalment diferents. El que oblidem és el paper que hi juga la demanda: un gran acord entre les grans ciutats europees per fer servir només materials de zero emissions, per exemple, seria un senyal prou potent als mercats.
¿És partidària de taxar el carboni?
Estaria d’acord que posar un preu a les coses que ens importen és un senyal important, però no crec que només posant una taxa al carboni se solucioni tot, perquè això no deixa de sostenir la creença que les dinàmiques del mercat ho resoldran tot, i no afronta el fet que l’estructura subjacent del mercat es basa en productivitat i creixement. Si poses una taxa a alguna cosa però no canvies l’estructura interna que diu “necessito produir tant com sigui possible i tothom ha de consumir tant com sigui possible per créixer”, mantens el problema. S’ha de redissenyar la definició de què és valor i què entenem per benestar. Hem de deixar d’entendre el benestar com a acumulació econòmica.
Acabar amb l’economia basada en el creixement. Però com?
A través de l’educació, els incentius, els sistemes normatius i la regulació sobre què és acceptable i què no. Per exemple, tenim un acord amb Eslovènia, que està a punt d’aplicar la circularitat a totes les seves grans indústries. Són prou grans per establir un exemple i prou petits per fer-ho possible. Els estem ajudant.
¿Considera que la UE està perdent el lideratge en la lluita climàtica?
Sí, ho veig així. Sobretot si la comparem amb la Xina, que amb les renovables, l’eòlica i la solar va camí de produir el 70% de la pròxima generació d’energia. La Xina serà propietària de la producció d’energia del món. Encara exploten carbó, sí, però ens avantatgen molt en renovables. Tot i així, si mires la seva nova Ruta de la Seda, no és pas descarbonitzada, tindrà un gran impacte en emissions. Si la tiren endavant ens podem oblidar del límit de 2 ºC.
¿I Donald Trump?
Trump ha sigut molt útil com a catalitzador. Mira Califòrnia i la lliga de ciutats pel clima de l’Oest. Trump ha catalitzat un canvi enorme.
¿El moviment de desinversió en combustibles fòssils funciona?
No. Va ser part d’un llançament de l’ONU. Vam pensar que el moviment de desinvertir seria una bona idea, però tu desinverteixes en carbó i el que fas és possibilitar que algú altre a qui no li importa gens l’emergència climàtica ho compri i segueixi explotant el carbó, i ja n’has perdut el control. És una d’aquelles conseqüències no intencionades.
Què opina del moviment de joves inspirat per Greta Thunberg?
Fa un temps estava en una cimera a Berlín en què hi havia membres dels consells d’administració d’Audi, BMW i Mercedes, tots homes, i algú va dir: “Bé, ara que els nostres fills estan protestant, potser és el moment de fer alguna cosa”. Deixaré de banda el meu cinisme i la meva indignació pel fet que alguns portem 20 anys dient que cal un canvi, no importa. Si el que cal és que ho diguin els nens, fem-los sortir i que ho diguin! El que importa és que finalment està passant. I ara que volen canviar, la meva feina és tenir les solucions preparades per fer-lo possible.
