Les apostes amenacen Catalunya tot i la congelació de llicències
El sector no pot obrir nous locals però aprofita internet per seduir els joves
BarcelonaQue una de les ràdios més escoltades aturi la narració d’un partit de futbol de màxima audiència per colar una falca publicitària d’una casa d’apostes, que les pàgines dels diaris esportius més llegits incloguin anuncis que inciten el lector a jugar, que hi hagi marques que et donin primes de fins a 200 euros per fer la primera aposta... La temptació d’apostar també és a l’ordre del dia als canals de comunicació més mainstream a casa nostra. “Si t’agrada l’esport, el tsunami de missatges relacionats amb les apostes és tan gran que és molt fàcil acabar cedint-hi”, diu la psicòloga Cristina Martínez. Ara bé, a diferència d’altres comunitats com Madrid, el boomdel sector no ha convertit Catalunya en un niu de locals d’apostes. El motiu? La llei del joc catalana que limita el nombre de llicències -4 casinos, 75 bingos i 127 sales de joc- ha aconseguit aturar aquesta expansió, que ha fet saltar totes les alarmes en altres territoris.
Però la legislació catalana no és imbatible. I ho demostra el fet que la quantitat de persones que s’han enganxat al joc aquí -nois majoritàriament- ha augmentat els últims anys. Els professionals que treballen les addiccions ja fa temps que ho adverteixen: tot i que el fenomen ha tingut menys virulència que en altres llocs de l’Estat, la indústria del joc també ha sabut trobar les escletxes d’aquesta foto fixa que blinda Catalunya.
El primer i gran perill que preocupa les unitats hospitalàries catalanes especialitzades en les addiccions recreatives és el joc online. A la de l’Hospital de Mataró, els pacients que són atesos per aquests motius s’han disparat en els últims anys. Si al 2011 aquest perfil representava només un 3% del total, ara ja es repeteix en el 25% dels casos que els arriben.
També des de l’Associació Catalana d’Addiccions Socials (Acencas) consideren que el “problema” que afecta el territori català és a la xarxa i que, a més, ha fet que la mitjana d’edat dels jugadors hagi caigut en picat fins als 25-35 anys. “Moltes vegades ho veuen innocu perquè tenen molts amics que hi juguen”, explica el president de l’entitat, Francesc Perendreu, que també recorda que les apostes online no tenen límit horari i això facilita que els joves esdevinguin addictes en poc temps, perquè perceben que hi poden guanyar molts diners.
Sobre l’alarma del joc online, la Generalitat assegura que no hi pot fer res perquè és un àmbit de competència espanyola, i recorda que fa anys que l’Estat hauria d’haver aprovat un decret que regulés, entre altres aspectes, la publicitat de les apostes. Un text que, esperen, sigui una de les “prioritats” del pròxim govern.
Les estratègies que desenvolupen les companyies del sector dels jocs d’atzar per colar-se a Catalunya no s’aturen aquí. Malgrat que el Parlament va congelar les llicències ara fa més de quinze anys, Martínez recorda que hi ha sales de joc catalanes que han incorporat algunes màquines d’apostes dins les seves instal·lacions i que els pacients presencials també han augmentat. És el cas, per exemple, del Casino de Barcelona, que anuncia així l’opció de les apostes a la seva web: “Viu amb més emoció cada jugada!”
Menors enganxats
La cara més crua del fenomen de les addiccions és la dels menors que també hi cauen: “Ens arriben casos de menors que orinen en ampolles per no perdre temps. L’altre dia vaig conèixer un noi de 12 anys que havia perdut 490 euros”, lamenta Perendreu, que critica el volum excessiu de la publicitat -el Consell de l’Audiovisual de Catalunya va xifrar en el 45% la queixalada que s’emporten els anuncis d’apostes en una retransmissió esportiva de ràdio- i les “baixíssimes” restriccions que hi ha per al joc online.
Martínez també carrega contra el poc “control” a què considera que estan exposats els locals de joc físics. Tot i que hi estan obligats, “hi ha vegades que no vigilen qui hi entra i en surt”. Una irregularitat que afecta tant els menors com els ludòpates que han demanat voluntàriament que no els hi deixin entrar. A més, denuncia que no s’estan de res a l’hora d’atreure els més joves: “Mentre abans quedaven a la plaça, ara hi ha molts grups d’amics que es troben a l’Sportium, on diuen que la beguda és més barata”.
