Aval judicial al repartiment de les llicències de motos compartides de Colau
Una jutge descarta que s'afavoreixi les empreses més grans i tomba la demanda d'una de les petites
BarcelonaPrimera resposta judicial a la guerra legal que ja fa temps que enfronta les empreses que es reparteixen les llicències de motos compartides a Barcelona. Una de les empreses adjudicatàries havia portat als tribunals l'última resolució de l'Ajuntament de Barcelona, del febrer, que treia 3.960 noves llicències a concurs i ampliava fins a 10.000 les existents. Segons l'empresa Oiz Ridesharing S.L., els requisits que imposava el consistori a l'hora de repartir el pastís afavorien les grans empreses. Inicialment la jutge que porta el cas va aturar el concurs, però ara ha desestimat la demanda i ha avalat el sistema de repartiment perquè considera que totes les empreses parteixen de les mateixes oportunitats. Malgrat tot, la sentència no és ferma i es pot recórrer.
La companyia que havia presentat la demanda assegurava que el nou concurs era discriminatori perquè eliminava la pròrroga de temps que inicialment es concedia a les empreses per posar els nous vehicles en circulació. Segons la demandant, això afavoria les grans empreses, que tenen un estoc més ampli de motos. Però la jutge considera que aquest punt "no vulnera" els drets de les companyies. La magistrada argumenta que la supressió de la pròrroga afecta totes les empreses "per igual". Una altra cosa, diu, són les conseqüències empresarials que pugui tenir la desaparició de la moratòria per a aquells operadors que fins ara no havien assumit "el risc" econòmic d'ampliar la flota de vehicles per si mai tenien ocasió d'obtenir noves llicències. "Res va impedir a la part actora [en referència a l'empresa demandant] augmentar la seva capacitat empresarial davant de l'expectativa de futures adjudicacions de llicències", subratlla la jutge.
La resolució judicial també descarta que l'Ajuntament actués "arbitràriament" a l'hora d'eliminar la moratòria, com opinava l'empresa que ha impulsat el procediment, que assegurava que la demanda de motos compartides a la ciutat no havia experimentat cap canvi en l'últim any i mig que justifiqués la urgència per posar nous vehicles d'ús compartit en circulació. En aquest sentit, la jutge també dona la raó al consistori i recorda a la companyia que ella mateixa no va tenir cap problema a l'hora de presentar-se al concurs de llicències que es va fer l'agost del 2020, en el qual també s'havia eliminat aquesta pròrroga.
Motos sense llicència
El repartiment de les llicències no és l'única batalla judicial oberta entre les empreses del servei de motosharing a Barcelona. Fa uns mesos el consistori va multar una de les companyies per posar al carrer més vehicles dels permesos, que operaven sense la llicència pertinent. Un altre dels operadors va portar el cas als jutjats, perquè considera que la sanció es queda curta i que l'Ajuntament hauria d'apartar la companyia infractora del tot i retirar-li les llicències.
Aquesta disputa encara no té sentència, però la jutge que ha avalat el sistema municipal de repartiment de llicències s'hi refereix en el seu pronunciament. L'empresa demandant opinava que els grans operadors partien amb avantatge en el nou concurs precisament perquè alguns d'ells ja tenien al magatzem les motos que havien posat en circulació sense llicència i les podien fer servir per justificar la seva capacitat a l'hora d'obtenir els nous permisos.
Però, segons la jutge, el fet que hi hagi empreses que s'hagin saltat la normativa no implica que la resolució de l'Ajuntament sigui discriminatòria. La titular del jutjat contenciós administratiu número 13 de Barcelona no amaga que la supressió de la moratòria pot beneficiar "indirectament" aquestes companyies. Ara bé, assegura que aquesta qüestió s'hauria d'avaluar dins del procediment sancionador que se li va obrir a l'empresa infractora o bé en el marc de l'altra causa judicial pendent per la retirada de llicències a aquest operador.
