L’avaluació única per la sentència de l’1-O atreu 2.000 universitaris

BarcelonaEls estudiants universitaris tenien clar que volien ser protagonistes de les mobilitzacions per la sentència del judici al Procés. Van sortir en massa al carrer, van acampar a la plaça Universitat, van convocar vagues indefinides i van aconseguir una victòria inèdita davant els rectorats, que van acabar cedint a les pressions estudiantils i van flexibilitzar l’avaluació per no perjudicar els alumnes que volien mobilitzar-se. Cadascuna amb els seus matisos, les universitats públiques van introduir avaluacions alternatives, en la línia de puntuar els estudiants només amb un examen i no amb treballs o pràctiques durant el curs. Era una decisió sense precedents, que les universitats van justificar pel moment polític excepcional que vivia el país. Finalment, però, pocs estudiants s’han acollit a l’avaluació alternativa que van aconseguir arrencar dels rectorats: segons dades recollides per l’ARA de les diferents universitats, prop de 2.000 estudiants catalans han optat per aquesta via per avaluar-se.

La universitat més mobilitzada ha sigut l’Autònoma de Barcelona (UAB): un 5,2% dels alumnes s’han acollit a les mesures excepcionals de flexibilització de l’avaluació, que cada facultat va adaptar segons la seva “singularitat acadèmica”. Tenint en compte que a la UAB hi estudien uns 26.000 alumnes, han estat 1.300 els que han triat fer un únic examen final. Un grup d’alumnes i professors de l’Autònoma han recorregut l’avaluació única perquè consideren que “vulnera la normativa acadèmica, és un canvi del sistema d’avaluació amb el curs iniciat, implica el suport explícit de la universitat a unes protestes de caràcter partidista i implica la creació de bases de dades que permeten vincular els alumnes amb determinades posicions ideològiques”.

Impacte “residual” de la mesura

A la Universitat de Girona, que va ser la primera que va anunciar mesures d’avaluació alternativa, s’hi han acollit 483 alumnes, un 4% del total. El rector de la UdG, Quim Salvi, va admetre a la SER que la mesura havia tingut un impacte “molt residual”. El sindicat SEPC, principal promotor de la reivindicació, ha criticat que després d’anunciar les facilitats es van “imposar noves restriccions” per convertir l’avaluació única en una “opció irreal i gens beneficiosa”.

A la Rovira i Virgili, 167 dels 13.000 alumnes han demanat la via alternativa, mentre que a la Universitat de Lleida han estat 23. Segons fonts d’aquest centre, la normativa de la UdL ja preveu una avaluació “alternativa” a la continuada, pensada per a alumnes que per motius laborals no poden anar a classe, i que normalment trien “pocs” estudiants. Aquests 23 alumnes, diuen les mateixes fonts, són només els que van acollir-se a l’avaluació excepcional per “poder exercir el seu dret a la vaga indefinida”.

Encara no s’han recollit les dades a la Universitat Pompeu Fabra, probablement el centre que dona més pes a l’avaluació contínua i on els sindicats van celebrar especialment que el rectorat apliqués, finalment, l’avaluació única. La UPC i la UB no tindran xifres per la dificultat que suposa el fet que alguns alumnes han triat l’avaluació única en algunes matèries i l’avaluació contínua en d’altres.

Segons l’informe La universidad en cifras, l’avaluació contínua beneficia l’alumnat: el rendiment acadèmic ha crescut un 23% entre el 2007 i 2017, coincidint amb el desplegament del pla de Bolonya, que potencia aquest control acadèmic.