El Baix Empordà, la comarca sense trens: "Anar en transport públic és impossible"

La Bisbal d'EmpordàDe les nou comarques de Catalunya sense ni una sola parada de tren, el Baix Empordà és amb diferència la més poblada. Hi viuen prop de 150.000 persones, repartides en municipis com la Bisbal, Palamós, Palafrugell i Sant Feliu de Guíxols, la majoria a més de mitja hora en cotxe de les estacions de tren de Flaçà, Camallera o Girona. I sense cap tram de línia ferroviària a prop, l'únic servei de transport públic és l'autobús. Fa anys que, amb l’excepció d’un petit tram al nord de la comarca, gestionat per la companyia AMPSA, el monopoli d’autobusos al Baix Empordà el té l'empresa Moventis Sarfa, que opera sota concessió pública de la Generalitat. Ara bé, molts usuaris coincideixen que el funcionament d'aquesta xarxa de transport públic és precari i deficient.

Entre setmana, de l'estació d'autobusos de la Bisbal surten aproximadament cada hora un parell d'autobusos en direcció a Platja d'Aro i Girona. Els horaris marquen que fins a la capital gironina el trajecte és de 50 minuts. A la pràctica, però, el viatge sempre dura més. Com que hi ha molt poques línies de connexió que surtin de la Bisbal, enfilant la carretera C-66 el vehicle ha de parar a cada poble, aproximadament cada cinc minuts. S'atura unes vuit vegades, pugen nous usuaris i, un per un, han de comprar el bitllet al conductor, pagar amb datàfon o efectiu, esperar el canvi i buscar seient. Això fa que el trajecte s'endarrereixi moltíssim i, normalment, per arribar a Girona, que són poc més de 30 km, es triga una hora i quart.

"L'agafo molt sovint per anar a treballar, però moltes vegades arribo tard i, a més, els horaris a la pàgina web estan molt mal explicats, són difícils d'entendre, i els bitllets són cars", critica l'Achraf, que viatja des de la Bisbal fins al polígon de Celrà per feina. Sense abonament, el trajecte entre Girona i la Bisbal costa 5,15 euros. Molts usuaris com ell, que agafen l'autobús de manera regular, no tenen cap alternativa, ja que no disposen de vehicle privat ni carnet de conduir. Són majoritàriament jubilats i persones d'origen migrant, amb pocs recursos, que s'han de desplaçar per anar a treballar o fer gestions i només poden recórrer a aquesta opció de transport públic.

En canvi, pràcticament no hi ha cap veí de la comarca que si es pot permetre anar el cotxe opti per l'autobús. Això explica que el Baix Empordà sigui una de les comarques amb més vehicles per habitant –911 per cada 1.000–, 250 més que la mitjana catalana. Per als que tenen cotxe l'autobús és una opció remota, a la qual només recorren de manera esporàdica, quan no tenen pressa ni cap compromís important. “Realment viure a l'Empordà i voler anar en transport públic és totalment impossible. Fa poc he estat en una zona rural de Tanzània i encara ho tenen més ben muntat que nosaltres", comenta l'Anna, que viu a la Bisbal i treballa a l'Hospital Josep Trueta de Girona. Ella explica que el bus normalment va tard i, per tant, no pot agafar-lo i arribar a temps a la feina.

La Bisbal és capital de comarca, però, tot i això, no concentra la majoria dels serveis, ja que el Baix Empordà és una zona molt perifèrica, amb hospitals, instituts, jutjats i comissaries repartides entre els municipis més poblats. Tot plegat fa que hi hagi molta necessitat de fer desplaçaments. A més, a l'estiu, durant la temporada de sol i platja, les poblacions costaneres multipliquen el nombre d'habitants i el trànsit comarcal encara augmenta més. Per exemple, Begur és un dels municipis amb més atracció turística durant l'estiu, però tot i això no hi ha cap línia regular que connecti el poble amb Girona i cal fer transbord a Palafrugell. "És un anacronisme, una vergonya, un desori, hi ha molta deixadesa", critica el Xavier, veí de Begur.

Sindicatures de greuges i Consell Comarcal demanen millores

Arran de tot aquest seguit de queixes veïnals, les quatre sindicatures de greuges del Baix Empordà s'han unit en una declaració conjunta per recollir els problemes endèmics del servei de transport públic a la comarca i reclamar un nou estudi de mobilitat que millori la situació. "Hi ha una agenda 2030 que obliga a posar fi als gasos d'efecte hivernacle, en què el vehicle privat ha d'anar perdent pes en favor del públic, així que si realment aspirem que el planeta tiri endavant, no podem tenir un servei de transport que no funciona", afirma el defensor del ciutadà de Palafrugell, Francesc Almagro.

Els síndics han traslladat els seus informes al Consell Comarcal del Baix Empordà, que comparteix l'anàlisi de la problemàtica, per fer pressió a la Generalitat. Volen que, quan s'hagi de renovar la concessió, s'incorporin precs i condicions més estrictes al concurs. "La xarxa d'autobusos és totalment precària, cal redimensionar-la: hi ha municipis on els busos no arriben, d'altres que tenen la parada abandonada al costat del vial… Cal multiplicar el servei i reduir les tarifes per afavorir la descarbonització", defensa la consellera comarcal d'Acció Climàtica, Agnès Gasull.

Aquest mes de febrer, el Consell Comarcal del Baix Empordà vol aprovar la moció presentada pels síndics i traslladar-la a tots els ajuntaments de la comarca, i també té previst reunir-se amb representants de la Generalitat per manifestar aquestes queixes i demanar que el Baix Empordà s'integri a l'ATM.

Tot plegat mentre continua a l'horitzó el futur projecte d'un tren-tram que hauria de connectar diferents municipis de la Costa Brava, com el que recentment s'ha licitat al Camp de Tarragona. En el cas de les comarques gironines, però, el projecte encara està lluny de fructificar, ja que el 2021 la Generalitat va encarregar un estudi per estudiar-ne la viabilitat però encara no se n'han fet públics els resultats, malgrat les demandes insistents de diferents plataformes ciutadanes favorables a implementar un transport públic lluny de les carreteres.