El baix cost incentiva la crema de residus a Catalunya

BarcelonaSovint passa que Silvina Frucella es disposa a obrir la finestra del menjador de casa seva perquè fa xafogor, però abans que pugui acabar de fer-ho el seu fill l’atura: “Tanca, que fa pudor!” Aquesta escena es repeteix sobretot a l’estiu i ella gairebé sempre li fa cas. La pudor, de vegades, prové de la depuradora del Besòs. D’altres, de la ferum que desprenen les escombraries que carreguen els camions de la TERSA, la incineradora de residus de Sant Adrià de Besòs que tenen a prop de casa. “Quan saps d’on prové la pudor respires diferent i et sents vulnerable perquè, malgrat que diguin que les incineradores no contaminen, sí que són perjudicials”, lamenta Frucella, que és portaveu de la plataforma veïnal Airenet.

La de Sant Adrià és la planta que, probablement, ha ocupat més titulars els últims temps. Però hi ha tres localitats catalanes més que també conviuen amb una incineradora de residus. Són Girona, Tarragona i Mataró. Les quatre van cremar més de 700.000 tones de brossa l’any passat. Però, segons les dades del departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, aquesta xifra només representa el 30% dels residus que generen els catalans i que no es poden reciclar. El motiu és que, al contrari de la tendència europea, Catalunya està enterrant la majoria dels residus que no es poden reciclar als abocadors que hi ha repartits pel territori.

Els cànons que han de pagar els ajuntaments per desfer-se de la brossa dels seus ciutadans, però, estan intentant capgirar aquesta situació: mentre enviar una tona a un abocador costa 35,6 euros, cremar-ne la mateixa quantitat en una incineradora val gairebé la meitat (17,8 euros).

Mentrestant, les entitats ecologistes defugen el debat sobre quin és el sistema menys contaminant i reclamen que s’aposti, d’una vegada per totes, per un paradigma de gestió dels residus que no vessi cap tipus de contaminants. Ni al sòl, com denuncien que passa sobretot en el cas dels abocadors, ni a l’aire, com succeeix amb les xemeneies de les incineradores.

Trencar l’anonimat del residus

Saben que és un procés llarg. “No hi arribarem d’un dia per l’altre, però en algun moment haurem de començar”, esperona Frucella. I certament el marge de millora és ampli, perquè el volum de residus que reciclen els catalans no arriba al 40% i fa anys que no es mou d’aquí.

Una de les persones que han lluitat més per aixecar el llindar és la portaveu del Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius, Mercè Girona. “Cal apostar per mecanismes de recollida no anònims, com el porta a porta o el model de residu mínim”, explica fent referència al sistema que ja han implantat alguns ajuntaments i que elimina el contenidor de rebuig. Però Girona diu que el paquet europeu d’Economia Circular, en aquest sentit, no ajuda gaire, perquè, entre d’altres, estableix que l’any 2035 els abocadors només absorbeixin el 10% dels residus europeus. “És una manera encoberta d’inflar les expectatives de la incineració”, conclou Girona.