Universitats
Societat 09/07/2023

Baixes, acomiadaments i denúncies a l'escola de negocis de la UPF

El subdirector d'estratègia, que havia iniciat una transformació del centre, va durar cinc mesos al càrrec

4 min
L'edifici de la BSM-UPF al carrer Balmes de Barcelona

Barcelona"En més de 20 anys a l’empresa mai havia vist un clima de treball així". Fins a set treballadores –sis al mateix temps– de la Barcelona School of Management (BSM) de la Universitat Pompeu Fabra van arribar a estar de baixa a finals del 2022 i principis del 2023. El motiu: el clima laboral dels últims mesos al centre, coincidint amb els canvis impulsats pel nou subdirector general d’estratègia i desenvolupament de negoci, C.P., un nou càrrec que s'havia incorporat de manera oficial el setembre del 2022 i que va acabar acomiadat per "una falta molt greu" el febrer del 2023. En pocs mesos hi va haver dimissions, acomiadaments, baixes per estrès, atacs d’ansietat i una denúncia per assetjament laboral que van signar set treballadores. Una part important de la plantilla, però, considera que tot arrenca abans i que els canvis que volia impulsar el nou subdirector van ser només "la cirereta del pastís".

La BSM és l'escola de negocis privada de la UPF, un centre que està en procés de transformació des de fa uns anys per aconseguir diferents acreditacions acadèmiques internacionals. Per obtenir-les, l'escola va apostar per l'aterratge d'un nou director general, J.M.M.S., que, a principis de 2022, va incorporar com a assessor una figura de prestigi provinent de l'escola privada EAE, C.P., i al setembre se'l va fitxar oficialment. Durant aquests mesos, segons el testimoni d'una quinzena de treballadors, es va generar un clima de desconfiança i malestar general que va provocar que set persones haguessin d’agafar la baixa, a banda d’altres que van marxar voluntàriament i els acomiadaments que hi va haver, algun d’ells judicialitzat. Davant d’aquesta situació, el 18 de gener del 2023 set treballadores van denunciar en un escrit dirigit al Canal Ètic de la UPF –en realitat van ser dues denúncies que es van agrupar– "comportaments hostils i desagradables", "coaccions i amenaces", un "estil de lideratge del tot abusiu", una forma de treballar que generava "incomunicació, aïllament i divisió" i situacions de caràcter "sexista".

La UPF va constituir una comissió instructora i es va prendre declaració a totes les parts. Els instructors van traslladar a les denunciants que se sentien "corresponsables" del que havia passat i van titllar "el joc psicològic pervers" que havien patit d’"inadmissible". Un mes després, el 16 de febrer, es va fer una reunió per traslladar la resolució i el to era completament diferent. Es va donar valor al fet d'haver actuat en només un mes, i alhora es va retreure a les denunciants no haver aportat proves –elles sostenen que no els les van demanar–. En la trobada també es va posar d’exemple la manera com la BSM havia abordat un cas "d’assetjament laboral molt greu" durant 25 anys del catedràtic Vicenç Navarro. Llavors l’ARA encara no havia destapat aquest cas. Els membres del comitè van suggerir que la denúncia era un "escrit polític" i durant més de deu minuts van insistir en el fet que la BSM estava en perill i s’havia de cuidar la seva reputació. Que el pes d’aquesta trobada girés al voltant d’això i no del que havia passat va generar malestar. Així ho va reflectir el comitè d’empresa l’endemà: "Una barreja de reprimenda contra els treballadors sobre el procés de denúncia i un discurs sobre la relació UPF-BSM que no era el moment ni lloc de fer-lo".

Acomiadament per dos episodis

Segons l'expedient, al subdirector se'l va fer fora per dos episodis "molt greus": tancar la porta del despatx amb clau en alguna trobada amb alguna treballadora i una discussió del 21 d'octubre amb una alt càrrec que va tenir un atac d'ansietat. En aquest segon cas, després de la topada, el subdirector va buscar la dona per tot l’edifici i la va esperar fora, dues cantonades més enllà. Davant la negativa d’ella de parlar sobre el que acabava de succeir, ell va enviar-li una vintena de missatges al mòbil perquè considerava que tots dos havien perdut els papers. Aquell dia, segons diversos testimonis, J.M.M.S. va anunciar al departament de recursos humans que preparessin el comiat del nou fitxatge. Dilluns tot es va frenar. "Si aquell dia s’hagués actuat, s’hauria evitat tota la resta", lamenta una treballadora, que relaciona el canvi de parer per l'estreta relació, fins i tot fora de l'àmbit laboral, ja que passaven caps de setmana junts, que s’havia establert entre cap i subcap. A l'escola sostenen que sense una denúncia i la pertinent instrucció no podien fer res perquè hi havia el risc que ell fos readmès, malgrat que estava en període de proves fins al 31 de desembre. A més, defensen que el director general va reposar la decisió durant el cap de setmana per no precipitar-se.

Un dels fets que més va sobtar les denunciants és que el director estigués present a la reunió en la qual es va comunicar la decisió, ja que ell també apareixia a l’escrit de denúncia per haver permès les actituds del seu subordinat. De fet, el mateix C.P. sosté que l'escrit en realitat anava contra el director general perquè ja hi havia un "clima enrarit" i que ell va ser un simple cap de turc a qui van deixar caure per evitar mals majors. Assegura que se'l va fer fora perquè va detectar una sèrie d'irregularitats en alguns departaments i que hi va haver un grup de treballadors que van negar-se a acceptar la "transformació" que ell havia iniciat avalat per la direcció. "Se'm van voler atribuir set baixes, però finalment només eren tres", defensa mentre insisteix que la mateixa comissió va concloure que el seu acomiadament tindria difícil encaix "en un règim disciplinari i sancionador" i que, per tant, havia de ser improcedent. De fet, ha demandat l'escola perquè considera que tot el procediment va ser "irregular", presentant proves per avalar que li van oferir una indemnització per marxar –per tant, l'escola reconeixia que era improcedent–, que l'assetjament no es va acreditar i que a més, segons l'Estatut del Treballador, els fets que se li imputen estarien prescrits, una opinió que també sostenen fonts jurídiques consultades per l'ARA.

La majoria dels testimonis assumeixen que una situació com aquesta es pot produir en qualsevol empresa, però lamenten que no hi ha hagut per part de la institució "cap gest amb les víctimes per recuperar la confiança". Malgrat que els canvis impulsats durant el 2022 per part del nou subdirector van generar un clima de "desmotivació" en bona part de la plantilla, alguns treballadors consideren que abans ja hi havia un mal clima de treball. Ho certifiquen tres persones –cap denunciant– que feia més de 15 anys que eren a la casa. "He vist cops durs, però mai aquest nivell grupal d’afectació", relata una d’elles.

stats