Barcelona decideix mantenir la regulació de lloguers en el ple que acomiada Valls... sense Valls

BarcelonaGairebé al límit del termini, l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest dimecres el requisit necessari per poder continuar aplicant la llei catalana de regulació de lloguers. Per fer-ho calia que la ciutat es declarés zona d'habitatge tens, i aquest pas s'havia de fer abans del 21 de setembre, que és quan es completa el primer any d'aplicació de la llei i venç el termini durant el qual la norma s'aplicava de forma automàtica en una seixantena de municipis de més de 20.000 habitants. Barcelona ha necessitat convocar un ple extraordinari, el primer del curs polític, per resoldre les al·legacions presentades -i descartades- i aprovar de forma definitiva la declaració, que s'ha tramitat amb els vots a favor del govern municipal, ERC i JxCat. Cs, PP, Barcelona pel Canvi i la regidora no adscrita hi han votat en contra. La ciutat farà efectiva la declaració que permet regular els preus del lloguer durant un període de cinc anys prorrogables, amb una minoració d'un 5% del preu de referència segons l’índex de preus de la Generalitat i incloent en la limitació els habitatges de més de 150 metres quadrats.

Tot i que el ple es convocava amb dos punts, la declaració de zona d'habitatge tens i el comiat de Manuel Valls com a regidor, a la pràctica la sessió ha acabat sent breu i només s'ha debatut el primer aspecte a causa de la incompareixença del protagonista del segon punt: Valls no ha assistit a la sessió ni s'ha connectat de forma telemàtica per fer ús del torn de paraula i acomiadar-se del consistori. La seva renúncia a l'acta s'ha donat per acceptada amb una intervenció de l'alcaldessa resumint que tots els grups hi han votat a favor. L'ex primer ministre francès ja no és regidor de la ciutat i el seu pas per l'Ajuntament s'ha tancat sense cap discurs. A la francesa.

Més polèmic ha sigut el debat sobre el punt que motivava la convocatòria extraordinària del ple, la petició de continuar aplicant la limitació de lloguer. Fins i tot els grups que hi han votat a favor, com ERC, que és qui va portar la proposta a debat, han criticat que el govern municipal hagi esperat fins a l'últim sospir per fer aquest pas. "Al·leluia", ha celebrat la republicana Eva Baró, que ha considerat "profundament decebedor" el paper dels comuns tant a l'Estat, on ha considerat que "no han fet res per blindar la llei catalana", que està recorreguda al Tribunal Constitucional per part del PP i del govern espanyol, com a la ciutat, on ha apuntat que han "anat a remolc" i han aprovat la declaració "a correcuita". També Neus Munté, de JxCat, ha criticat el "cofoisme" del govern, a qui ha retret les poques passes fetes a escala estatal: "On és la llei d'habitatge? De moment només hem vist que han recorregut la llei catalana".

En nom del govern, la regidora d'Habitatge, Lucía Martín, ha constatat que el text ha rebut al·legacions d'entitats com la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona o l'Associació de Propietaris d'Habitatges en Lloguer, cosa que, considera, constata que la regulació del lloguer que aplica el Govern "no atempta contra els interessos de la majoria", sinó que s'hi oposen només associacions que agrupen "minories privilegiades": el "lobi immobiliari". La regidora ha lamentat que Espanya és un dels països on les famílies han de destinar més proporció d'ingressos a pagar el lloguer i ha remarcat que, després d'un any d'aplicació de la llei catalana de regulació, no s'han complert els "mals vaticinis de la patronal".

"Efecte bumerang"

Els grups que han votat en contra de la declaració -Cs, PP, Barcelona pel Canvi i la regidora no adscrita- han considerat que la regulació dels preus dels lloguers no és una mesura efectiva i que "té un efecte bumerang" sobre els preus, en paraules del regidor del PP Óscar Ramírez , que ha assenyalat efectes com la "caiguda d'oferta" o la "inseguretat jurídica". "És clarament inconstitucional", ha reblat. Eva Parera, que ja lidera de forma oficial la formació de Barcelona pel Canvi -la que va impulsar Manuel Valls-, ha compartit el diagnòstic: "La mesura és profundament intervencionista i vulnera els drets dels propietaris".

Abans de l'aturada de l'estiu, i a l'espera que Barcelona culminés el tràmit, 65 municipis ja havien demanat acollir-se a la llei de regulació de lloguers, la majoria a l'entorn metropolità. Els ajuntaments poden demanar acollir-se a la llei en qualsevol moment, sempre que compleixin alguna d'aquestes tres condicions: que el preu del lloguer al municipi hagi experimentat un creixement sostingut "clarament superior" al de la mitjana del país, que la càrrega familiar per pagar el lloguer superi el 30% dels ingressos o de la renda mitjana de les persones de menys de 35 anys o que el preu hagi experimentat un creixement interanual acumulat 3 punts per sobre de l’IPC els últims 5 anys. A més, la Generalitat ha de poder aplicar l'índex de referència a tot el territori afectat per la declaració.

A Barcelona, el pes del pagament del lloguer sobre l’economia familiar és del 49%, molt per sobre del 30% que marca la llei; l’increment de preus del lloguer entre el 2015 i el 2020 ha estat del 31%, pràcticament el mateix que l’increment experimentat a tot Catalunya, i molt per sobre de la variació de l’IPC durant el mateix període, que ha estat del 4,6%, segons les dades facilitades per l'Ajuntament.