Barcelona busca un miler d'embarassades per avaluar l'impacte de la pol·lució en el fetus

BarcelonaDes d'aquest dilluns a la tarda que la Carme Algaba, veïna del Guinardó, carrega una motxilla a l'esquena que registra tots els moviments que fa: els carrers per on camina, els sorolls que sent, la contaminació de l'aire que respira... Aquest matí, quan s'ha llevat, també s'ha pres una mostra d'orina. I, d'aquí pocs dies, un investigador li farà una enquesta sobre els seus hàbits de vida i els seus antecedents familiars. El motiu és que Algaba és una de les 1.200 embarassades que participaran en el projecte Barcelona Life Study Cohort (BiSC), que vol avaluar l'impacte de la contaminació atmosfèrica en la salut del fetus i el desenvolupament cerebral. Es tracta d'un projecte pioner: fins ara no s'havia treballat amb un grup tan gran de dones i, per primera vegada, el seguiment es farà des del primer trimestre de l'embaràs. Ella està de quatre mesos. És el segon fill, la panxa la delata.

Amb els resultats que recullin dels aparells com el que porta Algaba, l'equip que hi ha al darrere de l'estudi –format per membres de l'Institut de Salut Global de Barcelona, els hospitals de Sant Joan de Déu i Sant Pau, i el Clínic– vol respondre a moltes preguntes: ¿engendrar un nadó en un ambient contaminat, com Barcelona, pot provocar malalties en el futur?, ¿viure l’embaràs en diferents contextos de la ciutat forma diferents cervells?, ¿hi ha diferències entre gestar un nadó a l'estiu o gestar-lo a l'hivern?... Al final, el que volen mesurar és el dany que sospiten que poden causar les partícules invisibles que floten en l'aire de les ciutats -sobretot diòxid de nitrogen, ozó i benzè- i que a la capital catalana provenen majoritàriament dels tubs d'escapament dels cotxes. Els calen dades. "La contaminació atmosfèrica és a l’agenda pública de tots els governs del món: necessitem evidències per fer polítiques públiques", diu Jordi Sunyer, director del projecte BISC i cap del programa d'infància i medi ambient de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)

Però l'estudi no s'acaba el dia del part. Fora de l'hospital, se seguiran prenent mostres del nen per saber si hi ha una correlació entre l'etapa prenatal, la infància i l'edat adulta. Les dones participants estan animades: "Val la pena perquè, en realitat, són molt pocs dies: és un esforç pel bé comú", explica Algaba, que es traurà la motxilla d'aquí un parell de dies i que també reconeix que no és una persona especialment conscienciada en qüestions mediambientals. Si no fos perquè la motxilla vibra pels aparells que conté –"és com un petit massatge!"–, diu que gairebé s'oblidaria que la porta. Els investigadors que l'han configurada han intentat fer-la el més lleugera possible.

Ella va saber del BiSC arran d'un cartell informatiu que va veure penjat a la sala d'espera del seu Centre d'Atenció Primària. Hi va entrar amb dolors estomacals, mentre esperava va buscar més informació des del mòbil i, en sortir, ja tenia una cita perquè l'entrevistessin. Aquesta, però, no és l'única via d'accés a l'estudi. De fet, la que es preveu majoritària és la que està posant en marxa el personal que tracta amb les dones embarassades diàriament, ja sigui a l'atenció primària o als hospitals.

Per formar-ne part, s'han de complir els següents requisits: viure a Barcelona –o també a Esplugues de Llobregat–, tenir entre 18 i 45 anys i estar en el primer trimestre d'embaràs.