BarcelonaLa tempesta política per la celebració dels Jocs d'Hivern del 2030 a Catalunya i l'Aragó ja s'ha instal·lat també a l'Ajuntament de Barcelona, amb disparitat de visions dins mateix del govern. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ja va deixar clar dimarts, en la seva trobada anual amb els periodistes, que el projecte els genera "dubtes", sobretot pel que fa a sostenibilitat, i que volen detalls sobre quin seria el paper que hi jugaria Barcelona abans de posicionar-se a favor o en contra de la celebració. En el ple d'aquest divendres, el seu grup ha reiterat els mateixos dubtes davant d'una proposició de JxCat que demanava que l'Ajuntament es comprometi a respectar el resultat de la consulta que el Govern vol organitzar a l'Alt Pirineu i Aran i que, si el resultat és positiu, posi tot el seu potencial a favor de la candidatura.
El text ha quedat aprovat, tot i que el govern de comuns i socialistes s'ha abstingut: els primers han deixat clar que no les tenen totes amb la candidatura i els segons han fet evident el seu suport inequívoc als Jocs però han demanat treure la discussió de l'òrbita política i deixar-la en mans dels tècnics. Uns i altres, de fet, han votat en sentit diferent quan el grup municipal de Valents -que és el nou nom de Barcelona pel Canvi- ha demanat una posició nítida a favor o en contra de la convocatòria olímpica: si el tinent d'alcalde socialista Jaume Collboni ha agafat amb entusiasme la bandera dels Jocs -"Un sí a tornar a tenir projectes compartits de ciutat", ha dit-, Jordi Martí, dels comuns, no s'ha mogut de l'abstenció i ha demanat al seu soci acotar l'entusiasme.
El tinent d'alcalde ha argumentat els "dubtes" mediambientals de la seva formació amb fets com que ara mateix més del 20% de les pistes d'esquí del Pirineu estiguin tancades per manca de neu: "Què passarà d'aquí a vuit anys?" Martí ha defensat que el "principal adversari" de l'esdeveniment no és el seu grup, sinó "la incapacitat manifesta del Govern d'impulsar un projecte de país", però, malgrat tot ha assegurat que "si el Pirineu decideix tirar endavant, Barcelona hi serà".
L'abstenció dels dos grups de govern, de fet, ha sigut clau perquè el ple donés llum verda al compromís amb la consulta a l'Alt Pirineu i Aran. El text que ha plantejat Elsa Artadi, de JxCat, s'ha aprovat amb el vot d'ERC, que ha defensat que Barcelona ha de tenir un paper "d'absoluta generositat i lideratge en un projecte de país", i de Ciutadans, que no ha dubtat a donar suport a la candidatura, tot i criticar la manera com l'està gestionant la Generalitat. “Les candidatures olímpiques les presenten els Estats reals, i no els imaginaris”, ha reblat Eva Parera, de Valents, mentre que el PP ha acusat Colau d'anteposar "els interessos partidistes i ideològics als de la ciutat", i ha coincidit que el projecte s'ha de vertebrar a escala espanyola i no "exclusivament catalana".
Cs, PP i PSC s'han posicionat a favor de la candidatura en el text que Valents portava a votació demanant caixa o faixa, mentre que la resta de forces s'han abstingut. Artadi, que havia verbalitzat moments abans el suport del seu partit al projecte olímpic, ha justificat l'abstenció en aquest punt perquè ha insistit que el primer és fer la consulta: "No volem una actitud paternalista ni arrogant amb un territori que és tan adult com nosaltres".
Colau: "El 2023 estrenarem ciutat"
Barcelona ha celebrat avui la sessió extraordinària per debatre sobre l'estat de la ciutat, una sessió que abans es feia de manera separada de la resta del ple i que fins i tot en el seu primer any com a alcaldessa, Ada Colau va voler obrir a la ciutadania en una sessió al Saló de Cent que no s'ha repetit mai més. Aquest any el punt per fer balanç sobre el 2021 s'ha debatut en poc més d'una hora, en el qual el govern ha fet una lectura triomfalista de la seva obra de govern, i l'oposició l'ha acusat de no fer autocrítica i de no tenir projecte de ciutat. Colau ha tret pit de totes les obres que han de començar aquest any, com les del tramvia, la Rambla o la Via Laietana. "El 2023 estrenarem ciutat", ha emfatitzat.
El cap de files d'ERC, Ernest Maragall, al seu torn, s'ha declarat sorprès davant dels molts "motius de satisfacció" que exhibia l'alcaldessa i l'ha reptat a portar aquest balanç als barris per escoltar-ne la resposta dels veïns. També Elsa Artadi, de JxCat, ha manifestat la seva "sorpresa" per "tanta autocomplaença" i especialment perquè Colau passés quasi de puntetes per sobre dels temes de seguretat, que, segons el baròmetre municipal, són els que més preocupen els veïns. Ciutadans ha criticat la política de seguretat, però també la que havia de ser la nineta dels ulls dels comuns, l'habitatge: "Són un sonor fracàs". Valents també ha atacat la política d'habitatge i ha acusat Colau d'haver "fet realitat" el seu "somni" d'expulsar el turisme. El PP, al seu torn, ha demanat deixar enrere l'etiqueta de la "Barcelona del no" i no deixar escapar "oportunitats" com l'Hermitage.
Acords del ple
-
Llum verda al pla urbanístic de Gràcia
La sessió d'aquest divendres ha confirmat avui l'acord entre el govern de Colau i ERC per tirar endavant el nou pla urbanístic de Gràcia, que finalment redueix de 42 a 9 els pisos amenaçats d'expropiació i renuncia a crear habitatge protegit en remuntes. En preveu 1.700, sobretot per la mesura del 30%.
-
L'Ajuntament dona suport al pacte nacional per la llengua
El ple ha formalitzat el suport de l'Ajuntament al pacte nacional per la llengua. Ho ha fet a proposta de Barcelona en Comú i amb els vots a favor d'ERC, JxCat i també el PSC.
