Societat  /  Barcelona 21/11/2021

L'impacte global de la pandèmia a Barcelona: un 31% més de mortalitat i un 76,8% menys de turistes

L'economia de la capital catalana es va contraure un 11,6% l'any del covid

ARA
2 min
El passeig de Gràcia en el quinzè dia amb l’estat d’alarma vigent.

BarcelonaQue la pandèmia ho va canviar absolutament tot ja ho sabíem, però ara l'Anuari Estadístic de la Ciutat de Barcelona hi posa dades concretes. Una de les més rellevants és que durant el 2020 la mortalitat va créixer un 31% (19.000 morts, dels quals 4.300 s'atribueixen al covid), uns màxims que no es registraven des de la Guerra Civil o la grip espanyola. Alhora, la natalitat es va reduir una mica, com també els processos migratoris: hi va haver 75.408 altes al padró, mentre que l'any abans n'hi havia hagut més de 115.000. Segons la cap del departament d’estadística i difusió de dades de l’Oficina Municipal de Dades, Maria Jesús Calvo, el 2020 "passarà a la història" per l'impacte del covid, però no només per l'afectació sanitària sinó per tot el que van comportar les mesures de contenció aplicades: les dades recollides conclouen que "pràcticament no va quedar cap faceta de la ciutat indemne".

A més, es van assolir mínims històrics de contaminació -va ser el primer cop dels darrers 20 anys en què cap estació de mesura va sobrepassar els nivells permesos per l'OMS-: així doncs, el confinament va fer reduir el 30% de l'NO2 (diòxid de nitrogen), el 21% de PM10 (les partícules en suspensió de més capacitat d'accés a les vies respiratòries) i el 24% per PM2,5 (les partícules de suspensió fines). Una de les caigudes més dràstiques és el nombre de turistes : els visitants estrangers van baixar un 76,8%, uns registres que no es produïen des del 1993. El port de Barcelona va reduir el trànsit de passatgers un 81,5% respecte a l'any anterior, i l'aeroport ho va fer un 75,8% respecte al 2019.

En matèria econòmica, els aturats van créixer un 36% i, en línies generals l'activitat econòmica es va contraure un 11,6%, tot i que l'impacte no va ser homogeni. Els sectors del comerç, el transport i l'hostaleria i les activitat creatives van patir reduccions de fins al 25%. En canvi, les activitats professionals i la construcció van registrar reduccions del 13 i el 15%, respectivament. També va caure la despesa mitjana de les llars: d'uns 35.000 euros durant els anys anteriors a 30.700, un 14% menys. Amb aquestes xifres no és d'estranyar que es dupliqués el nombre de persones ateses i els ajuts extraordinaris , sobretot als districtes de Nou Barris (16,2% del total), Sant Martí (14,3%) i Sants-Montjuïc (13,5).

Un dels sectors més silenciats durant el confinament van ser les dones que patien violència masclista: l'atenció a aquestes dones va créixer un 9,5% als centres de serveis socials, mentre que als jutjats de violència sobre la dona reflecteixen una disminució dels delictes del 4,9%. Això evidencia que hi va haver una infradenúncia però que realment els casos de maltractaments no van baixar.

stats