Societat 19/12/2019

Bargalló defensa suprimir l'actual assignatura de religió i que l'escola sigui laica

El conseller anuncia que s'oferirà fer religió islàmica si hi ha demanda

Laia Vicens
3 min
Les escoles de Palma rebran nou milions d'euros d'inversió. / I.B.

BarcelonaL'Estatut d'Autonomia recull que l'educació pública ha de ser laica, és a dir independent de qualsevol religió, però a la pràctica la religió catòlica –en base a uns acords entre l'Estat i la Santa Seu– té "preeminència" a les aules d'Espanya i també de Catalunya. El conseller d'Educació, Josep Bargalló, però, vol replantejar l'ensenyament de la religió a les aules: primer, deixant clar que aposta per "no incloure a l'escola la formació confessional com a matèria curricular, lectiva i avaluable" i, segon, creant una assignatura sobre religions i moral, que permeti als alumnes conèixer la diversitat de creences.

Per a Bargalló, replantejar la religió a l'escola obre una via per lluitar contra la segregació escolar. "L'ensenyament d'una religió com a dogma o doctrina des d'un marc lectiu, curricular i avaluable és una opció contradictòria amb la concepció d'una escola mai segregadora", ha dit en un acte de la Fundació Ferrer i Guàrdia. Segons ha defensat, les escoles no poden permetre "la separació de l'alumnat per cap motiu, ni de gènere, ni d'origen, ni de classe, ni de creença". És el primer cop que un conseller d'Educació defensa, amb aquesta contundència, la laïcitat de l'escola catalana. "Volem una educació laica", ha insistit.

El buit que deixaria l'assignatura de religió l'ompliria una nova matèria molt més àmplia. Bargalló ja havia dit que és partidari d'introduir una matèria que no sigui religió, sinó cultura religiosa, que "abasti un coneixement de totes les creences" religioses. Per deslligar-se de les cotilles de la Lomce, Bargalló ha remarcat que cal donar un pas endavant per "exercir una efectiva competència exclusiva" del Govern a l'hora d'elaborar el currículum escolar i crear aquesta nova assignatura sobre cultura i el fet religiós i moral. Per aconseguir una escola 100% laica, Bargalló ha dibuixat tres vies: la constitució d'una república catalana, pressionar perquè l'Estat modifiqui el seu marc normatiu o bé un "gran consens social" català que permetés elaborar "un marc propi" al marge de l'Estat perquè la formació en cultura i fet religiós i moral "suplís" l'ensenyament confessional.

Però cap de les tres opcions sembla fàcil de moment. Mentre no es donin aquestes condicions, el departament "està obligat a cenyir-se a allò que diuen les directrius del currículum de la Lomce i el desplegament del BOE". És a dir que als centres de primària i ESO s'han d'oferir les religions catòlica, evangèlica, islàmica i jueva com a assignatura. Bargalló s'ha limitat a dir que s'oferirà "l'ensenyament de l'islam, el judaisme i l'evangelisme", perquè tinguin "igualtat de condicions", però sempre en funció de "la viabilitat de la demanda i de la itinerància del professorat". Ha dit que les converses amb la comunitat islàmica estan avançades per poder fer un pla pilot de cara al curs que ve i ha deixat clar que els docents no seran imams sinó professor especialitzats. Ara no hi ha cap escola a Catalunya que ofereixi classes de religió islàmica, tot i que és una llarga demanda de les famílies, que tenen reconegut el dret a aprendre la seva religió a l'escola des del 1992.

A Catalunya hi ha més de 400 escoles religioses concertades. De fet, gairebé set de cada 10 escoles concertades són cristianes i escolaritzen el 20% del total d'alumnes de Catalunya.

stats