URBANISME I VELLESA

Els barris perifèrics intensifiquen l’aïllament de la gent gran

Un 15% dels més grans de 65 anys i un 21% dels més grans de 75 que viuen a l’àrea metropolitana passen més d’un dia a la setmana sense sortir de casa

Un 15% de les persones més grans de 65 anys que viuen a la regió metropolitana de Barcelona passen més d’un dia a la setmana sense sortir de casa. Aquest percentatge s’eleva fins al 21% entre els més grans de 75 anys, segons un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona, que ha detectat que les zones aïllades, a la perifèria, és on es donen més aquestes situacions.

La investigació ha sigut elaborada per la investigadora de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) Carme Miralles i l’investigador del departament de geografia de la UAB Oriol Marquet, i se centra en les diferències entre les àrees que tenen esquemes urbanístics que inviten a passejar, amb serveis i establiments comercials, i les que no en tenen. L’estudi demostra que les persones grans que viuen en les primeres caminen més, fan trajectes a peu més llargs i són menys sedentaris que els que viuen en zones de la ciutat més aïllades i poc transitades.

La importància de caminar

“La salut és una suma de molts elements, i caminar n’és un de molt important, sobretot a partir dels 65 anys”, explicava ahir Carme Miralles, que recorda que l’OMS recomana a aquest fragment de la població caminar 30 minuts al dia per mantenir-se saludable. “Hi ha zones de la ciutat que ho faciliten i en canvi n’hi ha d’altres que ho dificulten”, resumia, i recordava que la manca d’activitat física és un factor de risc clau en aquesta edat, ja que pot provocar obesitat, patologies mentals, problemes cardiovasculars, diferents tipus de càncer o artritis, malalties que són responsables del 6% de la mortalitat.

La investigació s’ha dut a terme en municipis de la regió metropolitana de Barcelona on hi ha diferències entre els barris “vitals” -molt transitats, amb serveis i instal·lacions- i els “no vitals” -que estan més allunyats, dispersos i són poc transitats- i que, per tant, provoquen més aïllament de la gent gran, que tendeix a quedar-se a casa.

“Barcelona i els centres tradicionals de les ciutats de l’àrea metropolitana són zones vitals -diu Miralles-, perquè estem parlant de barris on caminar sempre et porta a algun lloc: al mercat, al CAP, a una cafeteria on pots trobar veïns o coneguts. Són llocs en què les activitats quotidianes es poden fer caminant”. El problema, segons l’estudi, el trobem “a les perifèries suburbanes de les ciutats, les que es van construir a partir dels anys 60, que estan aïllades, són monofuncionals (és a dir, només s’hi va a dormir) i no hi ha res més, llocs on si sortim a caminar no trobarem res, perquè no hi ha serveis ni comerços”, resumeix la investigadora.

Per a Miralles, les ciutats “faciliten o dificulten la vida quotidiana” i, per tant, és important conèixer l’impacte que tenen en la nostra vida, sobretot en la de la gent gran, perquè “cada vegada vivim més anys i hem d’aconseguir que les persones grans estiguin sanes”. Aquest envelliment de la població i els elevats nivells de dependència que hi ha entre les persones més grans de 65 anys, segons l’estudi, suposen un problema generalitzat arreu d’Europa i per això es vol aconseguir un envelliment més actiu. I segons Miralles caminar és una manera eficaç i segura de fer-ho perquè és sinònim de salut “i de no haver de pagar tant en medicines”, i en això les ciutats tenen un paper fonamental.