El Bloc Llavors, un símbol del moviment en defensa del dret a l'habitatge

BarcelonaLa defensa del dret a l'habitatge i particularment del Bloc Llavors, al barri del Poble-sec de Barcelona, s'ha erigit aquest dimarts com el primer maldecap del nou president del Govern, Pere Aragonès. Després que la policia hagi fet fora de casa els tres nois que vivien en un dels pisos del bloc, al carrer Lleida, 38, un centenar d'activistes han ocupat la seu d'ERC al crit de "Si aquest Govern desnona, aquest Govern caurà". El Bloc Llavors és un símbol del moviment en defensa del dret a l'habitatge, que encara hi manté dos pisos ocupats, i que hi veu el paradigma de l'especulació: el fons d'inversió finlandès Vauras Investment va adquirir tot l'edifici el 2016 per rehabilitar-ne els pisos, que s'havien construït com a habitatges de protecció oficial, i poder-los vendre a preus més alts. L'edifici va ser ocupat l'estiu del 2017 per sis famílies vulnerables i dues més s'hi van instal·lar a principis del 2019.

Les famílies van poder celebrar durant un mes que la magistrada que portava el cas, María José Hernández González, era la primera que s'acollia al nou decret d'habitatge del Govern per aturar el desnonament de l'edifici. Però l'eufòria va durar poc: el mateix jutjat es va fer enrere al considerar que el decret era una norma administrativa sense efectes judicials i va dictar una nova ordre de desnonament. El 3 de març del 2020, poc abans que el covid ho aturés tot, la policia va executar el desnonament de les sis famílies que vivien a l'edifici des de la primera ocupació, i que tenien un informe d'exclusió residencial, com va remarcar l'Ajuntament de Barcelona, que va obrir un procés sancionador contra la propietat. Segons el regidor de Drets de Ciutadania del consistori, Marc Serra, el fons va respondre a la sanció amb una querella contra l'alcaldessa, Ada Colau; la regidora d'Habitatge, Lucía Martín, i contra ell acusant-los de vuit delictes que el jutjat va arxivar.

Avui s'ha viscut la segona ofensiva contra aquest bloc, en què la policia ha desallotjat l'Axel, l'Arkaitz i el Manel, tres joves d'entre 28 i 30 anys que formen part del Sindicat de Barri del Poble-sec i del Raval. Tots tres asseguren que estan sense ingressos perquè la crisi del covid els ha deixat sense possibilitats de seguir treballant en l'hostaleria i un d'ells disposa d'un certificat de vulnerabilitat dels serveis socials municipals que no ha estat tingut en compte a l'hora d'aturar el desnonament. Segons el jutge, l’ocupant que al·legava vulnerabilitat, que té 28 anys, "no pateix problemàtiques de salut destacables” i “té suport familiar". A més, considera que “poden oferir-li un habitatge per residir” i apunta, també, que el mateix noi ocupa un altre pis del mateix bloc que “podria donar-li allotjament”.

"Ens hem trobat al carrer"

"Han passat d'haver-nos d'oferir un lloguer social a fer-nos fora de casa, ens hem trobat al carrer", lamenta l'Axel, un dels tres desallotjats, en referència a la decisió del Tribunal Constitucional de tombar el decret d'habitatge de la Generalitat que ampliava la protecció a famílies vulnerables i les obligacions de bancs i fons. Entre altres coses, estipulava que els grans tenidors haurien d'oferir lloguer social a les famílies que arribessin a la fi del seu contracte, així com als ocupes que anessin a ser desnonats. A l'abril, el bloc va viure un primer intent de desallotjament que va frenar la pressió dels moviments veïnals i, a mitjans de maig, una segona temptativa que va quedar sense efecte perquè el jutjat va recollir l'al·legat dels Mossos argumentant que no disposaven de prou efectius. Llavors es va fixar el 25 de maig com a nova data i avui el desallotjament ha tirat endavant.

Els col·lectius en defensa del dret a l'habitatge lamenten que, des del primer desallotjament, la propietat ha instal·lat membres de Desokupa a viure en alguns dels blocs de l'edifici per pressionar les persones que encara hi viuen perquè marxin. Al bloc queden ara dos pisos més ocupats per activistes, i es manté com a símbol per als moviments en defensa del dret a l'habitatge.