Residus
Societat  /  Canvi Climàtic 26/02/2022

El drama del paper de film: suposa la meitat del plàstic als envasos però no es recicla

Un estudi rebaixa al 15% el plàstic que es recupera separadament a Espanya i només se'n recicla l'11%

3 min
La planta de reciclatge d'envasos a Gavà, on va a parar bona part del material del contenidor groc de l'àrea de Barcelona

BarcelonaFines capes de plàstic subjecten uns pebrots verds dins d'una safata, embolcallen un enciam o tapen una peça d'embotit o una safata de canelons preparats. El paper de film és una constant als establiments comercials (d'alimentació, però no només), fins al punt de representar gairebé la meitat (48%) de tot el plàstic utilitzat en els envasos i embalatges a Espanya. I malgrat el volum de residus que genera, pràcticament tot es queda en això, en material que acaba a l'abocador o cremat. Només el 3% es recicla, segons recull un estudi que repassa les xifres de recuperació d'envasos i reciclatge a l'Estat, xifres a anys llum del que exigeix la normativa europea.

El treball, dirigit a la publicació Sustainable Production and Consumption, també posa de manifest que la recollida separada de tota mena d'envasos de plàstic a l'Estat és molt més baixa del que diuen les estadístiques: la redueix a un escàs 15% sobre el total del que es posa en circulació al mercat. La xifra és lluny de les cotes del 48% o fins i tot del 70% de reciclatge que assegura Ecoembes, la societat privada i sense ànim de lucre participada per la indústria i la distribució que s'encarrega de gestionar aquests residus a Espanya. A partir de l'encreuament de dades existents, el treball furga un cop més en la realitat que les xifres oficials de recollida selectiva d'envasos "no quadren " respecte al que passa realment, explica un dels autors, l'investigador d'Elisava José López Aguilar.

De fet, un informe de Greenpeace ja alertava d'aquestes dades inflades i apuntava que, en el millor dels casos, s'estava recuperant el 25% de tot el plàstic que hauria d'anar a parar al contenidor groc. "Les xifres que hem trobat no són noves, però les hem endreçat. En tot cas, constatem que estan en línia amb les d'altres països d'Europa, on l'aprofitament real del plàstic també és molt baix. El que sobta a Espanya és la desviació sobre les dades oficials, que són privades però són les que s'envien a [l'ens estadístic europeu] Eurostat", afegeix.

Ball de xifres a part, alerta López, cal abordar el repte del reciclatge del plàstic real fent canvis "aigües amunt" de la cadena, és a dir, en el disseny i la fabricació del mateix envàs. Avui ja hi ha diferències importants segons el tipus de plàstic de què parlem: mentre el reciclatge del paper de film és pràcticament inexistent –segons López, l'únic que s'aprofita és el que prové d'embolcallar palets industrials, que després acaba convertit en bosses–, el plàstic més rígid com el de les ampolles de detergent (l'HDPE) és als antípodes, i se'n recicla el 30% del que es posa al mercat. "Potser perquè són ampolles identificables i hi ha la percepció que sap més greu llençar-les on no toca", apunta l'expert.

Detall del que va a parar a la planta de gestió dels envasos de Gavà.

Harmonitzar el disseny dels envasos i simplificar els materials que es fan servir ajudaria a fer que realment el sistema de recollida, però sobretot el reciclatge efectiu, funcionés, segons l'expert, que crida a assegurar una "autèntica circularitat" dels materials. L'estudi en què ha participat fa una proposta: que el plàstic PET (el transparent de les ampolles d'aigua, per exemple) es reservi per a l'alimentació, ja que és el de més qualitat i on el 25% del material ja ha de ser reciclat per llei; que l'HDPE (el de les ampolles de lleixiu i altres productes) s'usi en la indústria no alimentària, i que el polipropilè (PP) sigui "una mena de comodí més versàtil per a altres casos".

Per al paper de film postconsum, el que ha estat en contacte amb aliments, la solució no és tan fàcil com l'eliminació, segons López, que insta a anar cap a una "transició" per substituir-lo per un paper de film de material compostable i altres derivats en una primera fase per garantir, almenys, que es pot reciclar.

López sosté que cal que aquests aspectes estiguin molt més presents a l'hora de legislar. Encara hi introdueix un element més, el de l'impacte ambiental: "El plàstic PET té més empremta de carboni que el paper de film, però, en canvi, assegura millor la circularitat del material perquè es recicla molt més". I encara afegeix, dirigint-se als governs: "Hem de pensar molt més en el disseny, que vol dir pensar més en què ens convé".

stats