Societat 25/04/2019

Cinc preguntes clau per entendre la sentència del TC sobre la llei d'educació de Catalunya

El Constitucional avala el model lingüístic però retalla la norma catalana

Laia Vicens
4 min
La seu del Tribunal Constitucional, a Madrid.

BarcelonaLa llei d'Educació de Catalunya (LEC), aprovada pel Parlament el 2009, va ser recorreguda pel PP al Tribunal Constitucional. Aleshores els populars van argumentar que la norma limitava els drets lingüístics dels catalans i no promovia un "model de societat oberta". Les crítiques es basaven en tres qüestions: segons el Partit Popular, la llei limitava el dret dels pares a escollir la llengua vehicular a l'escola, establia un cos i un currículum propi al marge de l'estatal i limitava l'autonomia dels docents. Deu anys després el TC ha emès una sentència ferma en què avala el model lingüístic però retalla part de la norma catalana. Repassem la sentència en cinc preguntes clau.

Quins articles han quedat suspesos pel que fa al currículum?

El TC ha declarat inconstitucional l'article que regula l'educació primària perquè considera que és una "reformulació simplificada" de la llei estatal i que hi ha aspectes que se "superposen" a la normativa de l'Estat. Es dona el cas que el recurs del PP es va interposar quan la llei espanyola era la LOE, del PSOE, però la sentència es basa en la llei d'educació posterior, la Lomce (la polèmica llei Wert). Per això el tribunal diu que la norma catalana (2009) no s'ajusta a la reforma del 2013. Per exemple, diu que els dos cicles de primària han de ser de tres anys i d'un, respectivament. El Constitucional també ha tombat alguns articles que regulen l'ESO perquè "es dona la paradoxa" que la llei estatal és "molt més detallada que l'autonòmica" i això "distorsiona" el valor de la norma. Pel que fa al batxillerat, el TC creu que la LEC envaeix la norma espanyola perquè en fa una "reformulació pròpia" i introdueix una "versió molt reduïda" i "emmascara una regulació bàsica que és molt més detallada". Amb els mateixos arguments –la llei catalana "parafraseja" la norma estatal–, el TC diu que són inconstitucionals els articles que regulen els ensenyaments artístics i esportius.

Quins articles s'han anul·lat en relació als cossos docents?

La sentència diu que els cossos docents de la Generalitat "no poden alterar l'estructura dels cossos de funcionaris establerta per la legislació bàsica". En aquest cas, la Generalitat els redueix a cinc i altera la seva estructura, diu el TC, que argumenta que aquesta estructura es podria ampliar però mai escurçar, perquè això faria difícil la correspondència amb el personal funcionari docent d'altres comunitats. Així, el tribunal també avisa que determinar quina especialitat pot impartir cada professor és una competència "expressament reservada" a l'Estat.

També anul·la la disposició addicional que fa referència a la integració en els cossos docents de la Generalitat dels funcionaris de carrera dels cossos docents estatals incorporats a la funció pública de la Generalitat.

Quines conseqüències pràctiques tenen aquestes suspensions?

El departament d'Educació ha dit que es manté a l'expectativa dels resultats electorals d'aquest diumenge per valorar els efectes que tindrà en la LEC qualsevol canvi legislatiu en matèria d'educació. Efectivament, serà important qui ocupi la Moncloa. El PSOE ja ha fet passos per desmantellar la Lomce, però si les dretes acaben fent govern és possible que alguns dels preceptes d'aquella polèmica normativa retornin. En matèria lingüística, als seus programes electorals, el PP, Cs i Vox demanen que la llengua vehicular sigui l'espanyol a tot l'Estat.

Es blinda definitivament el model d'immersió?

El conseller d'Educació, Josep Bargalló, ha celebrat l'aval del TC al model lingüístic de l'escola catalana al considerar constitucional el règim establert per la LEC. Per a Bargalló, el que havia generat més ''preocupació'' surt ''intacte'' perquè ''un cop més'' el TC avala la normativa que estableix la llei catalana.

Ara bé, no es pot dir que la sentència del TC avali que el català sigui la llengua vehicular a l'escola. Simplement el Constitucional no s'hi refereix perquè el PP no va recórrer l'article 11, que hi fa referència explícita. Cal tenir en compte que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha dictat diverses actuacions en les quals obliga la Generalitat a modificar el model lingüístic d'alguns centres educatius de Barcelona i Tarragona a petició d'algunes famílies, els fills de les quals hauran de rebre un 25% de les classes en castellà.

De fet, entitats tant contràries com l'Asemblea por una Escuela Bilingüe i Plataforma per la Llengua han dit el mateix. L'entitat anti-immersió s'ha afanyat a desmentir que la sentència avali la immersió. “Ratifica el model de conjunció lingüística”, ha dit Ana Losada, la portaveu de l’entitat. L’organització va reclamar una nova llei d’educació que respecti la cooficialitat lingüística i no desbordi el marc competencial espanyol. Des de Plataforma per la Llengua han emès un comunicat per deixar clar que la immersió "segueix amenaçada per les sentències judicials" perquè el que ha resolt el TC "no reverteix l'amenaça del 25% d'imposició del castellà, només que ho demani un alumne".

Llavors, què ha quedat avalat pel TC pel que fa a la llengua?

El Constitucional tomba la pretensió del PP d'anul·lar alguns articles de la LEC que regulaven el règim lingüístic de l'educació i avala que els alumnes que s'incorporen al sistema educatiu sense conèixer el català rebin una atenció lingüística personalitzada que els permeti iniciar l'aprenentatge en aquesta llengua, sempre que això "no exclogui" que també la rebin amb "caràcter similar" els que no coneguin el castellà; manté l'article de la LEC que preveu que el Govern determini "el currículum de l'ensenyament de les llengües, que comprèn els objectius, els continguts, els criteris d'avaluació i la regulació del marc horari" perquè entén que es refereix al català, l'aranès i la literatura en aquestes llengües "com a assignatures de lliure configuració autonòmica" i també avala l'aranès com a llengua vehicular i d'aprenentatge a l'Aran, sempre que s'interpreti que "no es priva el castellà i el català" d'aquesta mateixa condició.

stats