"Estem farts de decisions arbitràries": 5 testimonis contra la falta de places de P3 públiques a Barcelona

Un miler de persones, entre pares i professors, s'han concentrat aquesta tarda a la plaça Sant Jaume

Un miler de persones –entre pares i professors– s'han concentrat aquesta tarda a la plaça Sant Jaume per protestar contra el repartiment de les noves línies obertes a les escoles públiques de Barcelona per al curs vinent –conegudes com a  'bolets'– davant la falta de places després de les preinscripcions. Els 'bolets' garanteixen que tots els alumnes tindran plaça a l’escola pública, però no necessàriament a la que els pares vulguin, opció que veuen amb neguit.

Convocats amb el suport de la Fapac, els pares demanen la construcció de noves escoles per atendre les diferents necessitats pedagògiques. Per la seva banda, els professors avisen que no es veuran capacitats per assumir el volum d’alumnes, perquè instal·lacions com el pati, els laboratoris, els menjadors o el gimnàs no poden assumir els grups nous.

Les escoles amb grups addicionals són la Fructuós Gelabert, la Ramon Llull, la Tabor i Els Llorers (totes de l’Eixample), la Barcelona (les Corts), la Turó del Cargol (Gràcia) i la Bogatell (Sant Martí).

5 testimonis de persones afectades pel repartiment de les noves línies

"Ens han 'colat' un altre 'bolet' perquè no ens vam queixar amb el primer"

Luis Alberto Vílchez, AMPA de l'Escola Ramon Llull

Luis Albert Vílchez és un pare de l'Escola Ramon Llull, que està a punt d'acollir una línia addicional per segon any consecutiu. "És el segon bolet que ens 'colen'", es queixa, i es mostra convençut que si el Consorci d'Educació de Barcelona ho fa és perquè el curs passat no es van queixar. "Vam acceptar un 'bolet' per solidaritat amb la gent que no tenia plaça a l'escola pública, però un segon ja no el podrem assumir". També creu que l'òrgan que integren Generalitat i Ajuntament va aprofitar que el director estava en funcions i que la diversitat del centre impedeix organitzar protestes.

Vílchez critica que la nova línia farà minvar la qualitat del centre, perquè es massificaran equipaments com el pati, el gimnàs o el menjador. Argumenta que també falten mestres al seu centre: "Tenim 480 alumnes i 36 professors".

"Si ens toca anar a un 'bolet' , serà de pitjor qualitat"

Romina Pérez no té plaça a l'escola que volia

La Romina Pérez explica que va fer la preinscripció a l'escola dels Encants, però que ella i cinc famílies més no han obtingut plaça. Explica que fins al 20 de maig no sabrà a quina escola li toca anar, cosa que l'angoixa perquè es tem que li toqui un 'bolet'. "Les escoles públiques són molt diferents entre elles, i vull que me'n toqui una que faci renovació pedagògica", explica.

Creu que la solució seria obrir escoles noves, ja sigui de nova construcció o aprofitant equipaments, perquè es pugui "donar millor resposta a les demandes de la ciutadania".

"Amb les mateixes instal·lacions haurem d'acollir 50 alumnes més"

Laura Carod, professora de l'escola Els Llorers

"Tenim un 'bolet' a un grup de P4 –el curs que ve P5– i l'any que ve en volen posar un altre", lamenta Laura Carod, professora d'Els Llorers. Explica que el problema serà compartir "entre un total de 8 grups unes instal·lacions pensades per a 6", un total de 50 alumnes més. A més posa de manifest que a l'Eixample "un 34% de les escoles són públiques i un 66% privades", en contrast amb un percentatge equilibrat a tot Barcelona.

Argumenta que els 'bolets' només són la punta de l'iceberg, i el problema –en aquest sentit– és que a l'Eixample hi falten places públiques. "Els últims cinc anys s'ha reduït un 58% el pressupost destinat a fer noves escoles, costa creure que les solucions aniran en aquest sentit", critica. 

"Estem farts de decisions arbitràries"

Oriana Novau, mare a l'escola Els Llorers

"Estem angoixats per saber si tindrem plaça o no, i aleshores ens trobem una decisió arbitrària i no consensuada per posar un 'bolet' a l'escola", critica l'Oriana Novau. Porta un fill a primer a l'escola Els Llorers, i el germà del nen entrarà l'any que ve. L'Oriana explica que precisament "l'escola em va agradar perquè reduïa de tres línies a dues".

"Volem una escola on no hagin d'omplir fitxes ni tinguin lectures obligatòries, i no ens ho garanteixen"

Ivan Romero, pare d'una nena de tres anys

"Els 'bolets' són la manera que ens han donat perquè els nostres fills tinguin plaça a l'escola pública, però no ens garanteixen que serà el tipus d'escola que volem", explica l'Ivan, que desitja que la seva filla de tres anys vagi a una escola de les que s'anomenen no directives. "Vull portar-la a un lloc on els nens no hagin d'omplir fitxes ni tinguin lectures obligatòries, un tipus d'educació diferent, i no ens garanteixen que no acabarem a l'escola ordinària", lamenta.

 

Més continguts de