Els Mossos i les empreses desmenteixen Cayetana i diuen que es pot repartir a tots els barris de Barcelona

Barcelona"Les empreses de missatgeria reparteixen paquets amb normalitat a tota Barcelona. No comparteixis rumors falsos". És el tuit dels Mossos d'Esquadra després de la volada que havien agafat diversos rumors que asseguraven que grans empreses de repartiment com Amazon, Seur i MRW havien deixat de fer entregues en algunes zones de Barcelona per un problema de seguretat. La diputada del PP, Cayetana Álvarez de Toledo, n'havia fet esment en una iniciativa que va entrar aquest dijous al Congrés dels Diputats. El partit ha retirat finalment del text aquesta menció.

Més enllà dels Mossos, les pròpies grans empreses han explicat públicament que continuen operant amb normalitat a la capital catalana. En un comunicat, Seur ha volgut "desmentir" la situació. Tant aquesta multinacional com Amazon han assegurat públicament que continuen "operant amb total normalitat" a Barcelona. En declaracions a l'agencia Efe, el director general de MRW ha afegit que no ha passat "cap esdeveniment" perquè l'empresa modifiqui el servei.

En la iniciativa parlamentària presentada aquest dijous pel PP al Congrés es demanava un reforç amb policies i guàrdies civils a Barcelona perquè "la crisi de seguretat és tal" que empreses com Amazon, MRW i Seur "han deixat de realitzar repartiments en determinades zones" de la ciutat. Ara el partit ha modificat la iniciativa i tot i continua demanat el reforç policial, ha eliminat del text les referencies al fet que les tres empreses hagin deixat de repartir en algunes zones.

Els criminòlegs també neguen una crisi de seguretat

Després que l'ambaixada dels Estats Units posés en alerta els seus turistes per l'increment de "delictes violents" que hi ha a Barcelona i diversos mitjans internacionals posessin la lupa en la ciutat, el Col·legi de Criminòlegs de Catalunya ha refredat l'alarma. A través d'un comunicat, l'organització de professionals nega rotundament que a Barcelona hi hagi una crisi de seguretat i, encara que admet que la ciutat ha experimentat "un creixement notable dels fets delictius registrats", carrega sobretot contra la "preocupant proliferació" de discursos que criminalitzen els col·lectius dels manters i els menors estrangers no acompanyats, "que res tenen a veure amb aquesta situació".

Diuen que les estratègies que posen al centre de la problemàtica de la inseguretat aquests col·lectius són "populistes", en una clara al·lusió a la posada en marxa dels últims plans policials, com el macrooperatiu que el consistori barceloní va activar per fer fora els venedors ambulants del centre de Barcelona. El Col·legi demana respostes judicials i socials, i no només policials.

Si bé el Col·legi sosté que el treball policial és "bàsic" per garantir a la ciutadania "uns nivells raonables de seguretat", també subratlla que "l'adopció d'enfocaments preventius basats únicament en la persecució i la dissuasió policial", insisteix, "és preocupant". Així, assenyala que "l'evidència científica ha demostrat reiteradament els efectes adversos que poden tenir polítiques de seguretat de tolerància zero o finestres trencades", i afirma que "les millors pràctiques de prevenció delictiva són aquelles que articulen coherentment respostes a diferents nivells: policial, judicial i social".

En aquesta línia, insisteix en la necessitat de "tractar els problemes de delinqüència mitjançant polítiques que evitin l'estigmatització dels col·lectius que es troben en situació de vulnerabilitat social". I, finalment, adverteix del risc "d'instrumentalitzar el debat sobre la seguretat per convertir-la en una arma llancívola".