Societat 03/03/2020

Sense "voluntat expressa" no hi haurà consentiment sexual: les claus de la llei del 'només sí és sí'

El consell de ministres aprova entre retrets d'Unides Podem i el PSOE l'avantprojecte de llei

Mariona Ferrer I Fornells
4 min
La sentència de la Manada, protagonista de la manifestació de CCOO i la UGT

MadridAmb la vista posada en el Dia de la Dona d'aquest diumenge, el consell de ministres ha aprovat aquest dimarts l'avantprojecte de llei de llibertats sexuals, coneguda com a llei del només sí és sí, que fixa que no pot existir consentiment sexual si la víctima "no ho manifesta lliurement per actes exteriors". La norma, que ha generat un enfrontament entre Unides Podem i el PSOE pel seu redactat, estableix per primera vegada una modificació al Codi Penal per adaptar Espanya al conveni d'Istanbul i tenir en compte que "sense voluntat expressa" de la víctima estem davant d'una agressió sexual o una violació (si a més hi ha penetració), i no només un "abús" com fins ara.

L'objectiu és que no es repeteixin sentències com les de la Manada, que va generar fa dos anys una forta onada d'indignació. La ministra d'Igualtat, Irene Montero, ha assegurat que aquesta és "la llei del moviment feminista" per la seva lluita dels últims dos anys, i que convertirà "Espanya en un país més segur per a les dones i garantirà que els drets de les dones no es perdin en un carrer sense sortida".

Ara la llei emprèn un llarg camí parlamentari. A més de passar pels òrgans consultius de l'Estat, també necessita l'aval del Congrés i del Senat, en els quals es poden modificar alguns punts que enfronten el ministeri d'Igualtat i el de Justícia, i també la vicepresidenta primera del govern espanyol, Carmen Calvo, que abans era l'encarregada d'Igualtat. Aquestes són les principals claus de la llei que comporta la modificació del Codi Penal:

D'1 a 4 anys de presó per les agressions sexuals

Desapareixerà del Codi Penal el concepte d'abús sexual, que tant polèmic va ser amb la sentència de la Manada. La norma preveu que sigui castigada amb una pena de presó d'un a quatre anys l'agressió sexual que "atempti contra la llibertat sexual d'una altra persona sense el seu consentiment". En aquest sentit, s'entendrà que no existeix consentiment quan la víctima "no hagi manifestat lliurement per actes exteriors concloents i inequívocs, conforme a les circumstàncies concurrents, la seva voluntat expressa de participar en l'acte".

No cal violència per considerar una agressió sexual

El més important és que la nova llei acaba amb la diferència entre abús i agressió sexual, per a la qual fins ara requeria violència i intimidació. L'avantprojecte de llei inclou com a cas d'agressió sexual els "actes de contingut sexual que es realitzin fent ús de la violència, intimidació i abús d'una atenció de superioritat o vulnerabilitat de la víctima". Però no es queda aquí: també els que es realitzin "actuant per sorpresa, així com els que s'executen sobre persones que estan privades de sentit o la situació mental de les quals s'abusi anul·lant la voluntat de la víctima per qualsevol raó". És a dir, amb l'ús de substàncies estupefaents o bé com a mecanisme de supervivència.

De 4 a 15 anys per a violacions

Quan hi hagi penetració sense consentiment, es parlarà de violació, d'acord amb el Conveni d'Istanbul. La nova llei de llibertat sexual i contra les violències sexuals preveu castigar amb penes de 4 a 10 anys les violacions, que poden arribar als 12 si hi ha un agreujant o 15 en cas de dos. Es consideraran agreujants la violència dins de la família o les violacions grupals. Amb tot, la pena no superarà els 15 anys que ja estipula actualment el Codi Penal. Fonts del ministeri d'Igualtat assenyalen que "el moviment feminista no és punitivista" i que no es pot establir una pena de presó superior que per un homicidi.

Un nou delicte (lleu) per acabar amb "l'assetjament" al carrer

L'avantprojecte també preveu incloure al Codi Penal el delicte "d'assetjament ocasional", que considerarà com a delicte lleu les "expressions, comportament o proposicions sexuals o sexistes" que posin la víctima en situacions "objectivament humiliants, hostils o intimidatòries". Les penes, en aquest cas, podrien ser la localització permanent, treballs comunitaris o multes per als agressors. L'objectiu és que les dones puguin tornar a casa en llibertat i tranquil·lament a la nit després de festes, concerts o esdeveniments. Fins ara aquestes situacions només estaven penades en l'àmbit de la violència dins de la família.

Altres canvis que suposen més protecció a la dona

En el cas de l'assetjament sexual, en l'àmbit laboral o docent el redactat proposa un augment de les penes de 6 a 12 meses de presó fins a un màxim de dos anys en els casos més greus o una multa, inhabilitació que fins ara no estaven previstes explícitament. Pel que fa a l'assetjament insistent i reiterat amb trucades, missatges o amb l'ús indegut de dades (conegut com stalking) s'elimina del redactat la paraula "greument", en referència a l'afectació que té sobre la víctima, per a que es valorin tots els casos.

A més, en el cas de les pressions sexuals de persones sota custòdia per part de funcionaris ara també s'inclouen els casos als CIE i altres centres de detenció i custòdia, i no només les presons o els centres de menors, com fins ara. En les condemnes per matrimoni forçat el text preveu que la sentència permeti anul·lar o dissoldre el matrimoni i regular de nou el règim civil per evitar que la víctima hagi de passar, a continuació, per un altre procés per actualitzar la situació.

Picabaralla entre Montero i Calvo pels serrells de la llei

Tot i que durant la roda de premsa del consell de ministres no s'ha volgut mostrar cap discrepància entre el govern de coalició, el ministeri d'Igualtat ha airejat avui les diferències amb Justícia i també la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, per tancar els serrells de la llei. Des del PSOE acusen Unides Podem de no haver tramitat bé la llei i d'haver envaït competències, mentre que des de l'equip de Montero asseguren que Calvo ha volgut bloquejar la llei per no donar protagonisme a qui li ha agafat el relleu en Igualtat. De fet, fonts d'Igualtat assenyalen que al ministeri de Justícia "se l'ha d'obligar per fer avenços feministes" i que aquesta serà una de les "lluites" del ministeri de Montero durant la legislatura.

"Aquest cop Igualtat ha guanyat la batalla, però perquè hi hagi una altra llei feminista caldrà seguir lluitant amb tot", afegeixen, mostrant-se sorpresos que els ministres del PSOE "tinguin reticències" davant d'una llei que finalment blinda el sí és sí. "Justícia i Calvo han bloquejat amb excuses de qüestions tècniques mentre que els va costar un mes asseure's a parlar sobre la proposta d'Igualtat", conclouen.

stats