L'Estat aprova una moratòria de dos anys en desnonaments, però que només afecta el 8% del total

MadridEl consell de ministres ha aprovat aquest divendres la bateria de mesures socials que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va anunciar durant el debat de política general celebrat aquesta setmana al Congrés. Quan falten pocs mesos per a les generals, l'executiu del PP llança així una ofensiva electoralista amb temes que s'havien reivindicat des de principis de legislatura, des d'una nova tarifa plana per incentivar els contractes indefinits, fins a ajudes per als autònoms pel que fa la conciliació, passant per un xec de 1.200 euros l'any per a famílies monoparentals amb dos fills.

Un dels més destacats són les ajudes a les famílies perquè puguin eixugar els seus deutes, sobretot, les hipoteques. "Es reconeix per primer cop un sistema per solucionar la insolvència de les persones físiques", ha assenyalat la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, durant la roda de premsa posterior al consell de ministres.

Però el sistema aprovat queda lluny de ser generalitzat i arriba amb moltes llacunes, a l'espera que els detalls es publiquin, previsiblement, demà, dissabte, al BOE. En primer lloc, perquè l'executiu ha anunciat a bombo i plateret una moratòria antidesnonaments de dos anys i també la fi de les clàusules sòl per a alguns afectats per les hipoteques. Però es tracta d'una mesura que, segons la PAH, només afectarà el 8% del total de llars en risc de desnonaments a tot l'Estat. Així ho ha assenyalat Carlos Macías, portaveu de la plataforma, a l'ARA.

I és que la mesura només afecta els acollits al codi de bones pràctiques bancàries impulsat per l'executiu de Mariano Rajoy, una iniciativa cosmètica aprovada el 2012 per anunciar que es movia fitxa davant el drama dels desnonaments. Però del total de 120.000 desnonaments que hi ha hagut des de llavors, només un 8% dels afectats s'han pogut acollir a aquest codi i a la moratòria. Segons dades del Consell General del Poder Judicial, des del 2007 fns al tercer trimestre del 2014 (les últimes dades disponibles) s'han produït fins a 360.000 desnonaments. Rajoy, en el debat de política general, es va vantar d'haver aturat un total de 12.000 desnonaments amb reestructuracions viables del deute i impulsat 3.500 dacions en pagament, una xifra molt petita davant la magnitud de la tragèdia. De la mateixa manera que les famílies que s'han pogut traslladar a un lloguer social, 2.000 enfront les 2.500 que ha ajudat a recol·locar la PAH.

Els requisits per accedir a l'anomenat Codi de Bones Pràctiques Bancàries són molt estrictes. "Has d'estar en la misèria tant tu com tots els teus familiars", recorda Macías. Amb l'aprovació del decret llei de segona oportunitat, s'eleva el límit anual de renda per acollir-se al codi dels 19.170 euros bruts anuals per a tota la família, als 22.365. També, entre els requisits socials d'especial vulnerabilitat hi haurà els més grans de 60 anys. Fins ara calia, per poder acollir-se al codi, que la família fos monoparental amb dos fills, tenir un nen de 3 anys o menys, "criteris molt absurds" segons el portaveu de la PAH.

Però abans cal haver complert tots els requisits econòmics comentats. Ara, la plataforma està molt pendent del que pugui publicar el BOE amb més detalls sobre els acords extrajudicials amb entitats bancàries perquè els deutors de "bona fe" puguin eixugar el deute. Macías és poc optimista i tem que sigui una mesura "electoralista només de cara a la galeria". El ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha assenyalat que el deutor s'haurà d'haver desfet de tots els seus actius i garanties per acollir-se a l'anomenada llei de la segona oportunitat. Tem, doncs, que si els pares de l'afectat han avalat la hipoteca s'hagin de desprendre's també de casa seva per poder acollir-se a la nova mesura.

"Encara que em sorprenguin positivament amb la llei quan es publiqui al BOE, el problema d'emergència social, però, encara no els solucionarem fins que es doni suport a la dació en pagament i l'entitat bancària no tingui l'última paraula", ha conclòs el portaveu de la PAH.